Consells Escolars: es poden qüestionar

Cada dos anys molts centres tenen dificultats per aconseguir que algú es presenti per formar part del Consell Escolar.

Anna Ramis i Assens
 
 

Amb els Consell Escolars tinc la sensació que passa una mica com amb la Constitució: van ser creats i posats en marxa en un moment tant significatiu per a la història de la participació ciutadana, per a la democràcia i per a la llibertat de les persones i institucions del país que van revestits d’una “glòria” que els ha tornat intocables, sota pena de ser qualificat d’heretge.

Fins allà on arriba el meu record, la participació en les eleccions per  a ser membres (docents o pares) en el Consell Escolar, mai ha tingut problemes de desbordament, per haver de gestionar massa candidatures. Tanmateix, sí que recordo, en algunes de les primeres eleccions per a escollir membres del Consell Escolar algunes magnífiques campanyes fetes pels alumnes més grans, guiades per tutors fantàstics!. En canvi, sí que podria citar les dificultats que un any darrera l’altre (cada dos, menys mal!) tenen molts centres, els docents, els pares i mares i els directius per aconseguir que algú es presenti per  formar part del Consell Escolar. I un cop n’han format part durant un període, gairebé tothom en fuig, amb la sensació d’alleujament, per haver complert un deure ciutadà (com ser president de la comunitat de veïns, o haver d’estar en una mesa electoral quan hi ha eleccions polítiques). Pràcticament tothom hi passa “perquè toca” o des un cert sentit del deure, pocs entenen què cal l’òrgan del Consell Escolar.

Darrerament, parlant amb alguns representants d’AMPAS, he arribat a sentir el desig de que més pares i mares formessin part del Consell Escolar, per tenir paritat amb els docents…Però, com aconseguirien més candidatures? Més participació? La nova redacció de l’enèsima llei educativa torna a reformular la presència d’un representant municipal… I el tema polaritza opinions, de nou.

Sincerament, jo penso que cal poder dir  que els Consells Escolars no s’arreglen  retocant-los o fent-ne una qüestió política. És que no es pot dir que el Consell Escolar com a òrgan de participació i govern dels centre educatius no va? Per què no pensar altres maneres  per crear vincles entre els diferents membres de la comunitat educativa basats en la confiança i la cooperació? Em sembla que és d’Einstein la frase que diu que si fent una cosa sempre de la mateixa manera veiem que obtenim un resultat, però en voldríem obtenir un altre, el que cal és canviar, modificar la manera que tenim de fer!

Que jo sàpiga, en el darrer congrés sobre Lideratge i Educació  no es va parlar dels Consells Escolars, però es van dir i apuntar força coses com per repensar-s’ho. Algunes anaven en la direcció de les comunitats d’aprenentatge i altres formats escolars on les famílies hi poden tenir un altre rol, on es compta amb l’enorme capital social que són tants pares i mares.

El mateix sistema escolar, els qui en formem part, hem de repensar i potser canviar allò que no va del sistema. Podem començar pel Consell Escolar, i continuar després per les mateixes AMPAS. Com diu la cançó de Leonard Cohen (que Louise Stoll, ponent del Congrés va mencionar) “Primer prendrem Manhattan, després prendrem Berlín… no podem esperar vint anys més d’avorriment!”No podem seguir lamentant-nos sense qüestionar-nos si no és possible canviar des de dins.

They sentenced me to twenty years of boredom
For trying to change the system from within
I’m coming now, I’m coming to reward them
First we take Manhattan, then we take Berlin

Anna Ramis i Assens
About Anna Ramis i Assens

Mare, mestra i pedagoga. Relatora del Seminari “Responsabilitat educativa, acció ciutadana: les xarxes familiars a l’escola” Contact: Lloc web | Twitter | More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*