Escola inclusiva, model apedaçat?

En la situació actual hem de continuar fent i desfent organitzacions que provoquin els menors danys possibles i, sobretot, exigir a qui pertoca.

Jaume Cela
 
 

Les dones de casa, quan era petit, apedaçaven la roba fins que hi havia més pedaç que roba original. Si badem ens pot passar una cosa semblant amb el model d’escola inclusiva, que estava ben encaminat per anar millorant, però que degut a les retallades comença a portar alguns pedaços.

La causa principal són les substitucions que no arriben quan es produeix la baixa del titular i les escoles han de buscar algú de la plantilla per cobrir la baixa i aquest algú acostuma a ser la mestra d’educació especial o les que fan reforç –grups partits, dues mestres a l’aula, tallers…– i reben aquelles criatures que més ho necessiten, perquè aquestes persones atenen allò que en diem “la diversitat”.

Ja sé que això que dic és prosa. Millor dit, és la realitat pura i dura que subscriu tothom que està a l’escola. La poesia de les estadístiques oficials és que tot va com una seda. Apedaçada, però seda.
Ara bé, si volem ser més justos hem de reconèixer que darrerament, en el tema de les substitucions hem millorat una mica.

I què podem fer? Doncs poca cosa. Continuar fent i desfent organitzacions que provoquin els menors danys possibles i, sobretot, exigir a qui pertoca que quan es produeixi una baixa el substitut arribi l’endemà mateix.

Jaume Cela
About Jaume Cela

Mestre, director de l'escola Bellaterra i escriptor. Contact: Twitter | More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*