Els nostres joves no tenen futur?

Les trajectòries personals són variades, però és cert que el mercat de l’educació (i en conseqüència el laboral) es troba polaritzat.

Paula Veciana Botet-Mireia Mas Rosselló
 
 

Quan es parla de la situació dels joves, es parla sovint de dos extrems: la inactivitat associada als “ninis” o la sobrequalificació i l’emigració dels talents. Està clar que enmig hi ha una gran majoria de joves amb situacions diverses: alguns emigren sense èxit, altres troben feina, alguns allarguen els estudis, altres troben feines precàries.

Les trajectòries personals són variades, però és cert que el mercat de l’educació (i en conseqüència el laboral) es troba polaritzat. D’una banda, l’abandonament escolar prematur és el doble de la mitjana de la UE, malgrat en l’època de crisi s’ha reduït. D’altra banda, el percentatge de joves de 34 anys amb estudis universitaris és d’un 42% davant del 36% a la UE, com ens mostra L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2013.

Pel que fa als joves amb més dificultats, el baix nivell de qualificació és determinant en l’ingrés, l’estabilitat i la permanència en el mercat de treball. El nivell d’estudis genera una greu estigmatització laboral dels joves.

Pel que fa als estudis postobligatòris, hi ha un biaix cap als estudis universitaris davant de la formació professional. Els joves que volen continuar els seus estudis encara opten en primer lloc pels estudis universitaris. En els propers anys, caldrà seguir d’aprop aquestes dades per  veure l’impacte de les campanyes de promoció de la formació professional, així com dels augments de taxes universitàries afecten aquesta situació en els propers anys (veure El Preu de la carrera).

En el marc d’aquesta dualització del mercat educatiu i laboral,  com hauria de ser la política pública de joventut? Quins són els elements d’èxit? En un recent Dossier publicat per la Taula del Tercer Sector, hem analitzat les polítiques de joventut en diferents països per tal d’extreure’n els aprenentatges més rellevants per a la política de joventut catalana.

En primer lloc, cal abordar la qüestió globalment. Per donar resposta a les necessitats dels joves, hem de treballar els temes de l’educació, la feina, la salut, els serveis socials, … I tot des d’una mateixa perspectiva. Es fa necessària la coordinació entre els Departaments o Conselleries, unificant les franges d’edat en les que es consideren els joves i incorporar una visió comuna. Únicament un itinerari sense intermitències ni barreres administratives podrà conduir al jove a l’èxit. En el cas de Dinamarca, per exemple, no s’ha creat una política específica de joventut, sinó que ha inclòs com a comú denominador el suport als joves des dels diferents àmbits. A Suècia s’ha creat un grup de treball de coordinació interministerial i a la província de British Columbia de Canadà s’ha creat un Hub de Serveis Integrats per als joves.

Però no només establir les taules de coordinació, també cal crear una base de dades compartida, on tots els professionals puguin tenir accés a la informació de tots els àmbits. Aquest fet repercutiria en una traçabilitat dels itineraris, en una major eficiència de l’intervenció i en la possibilitat de fer estudis d’avaluació.

D’altra banda, la coordinació també s’ha de concretar en la constitució d’una visió comuna entre tots els agents que interactuen amb els joves. En aquest àmbit, les innovacions més recents que s’han identificat van en la direcció de cercar la plenitud del jove, demanant-li què és el que necessita per a estar bé, en comptes de partir d’una perspectiva de cerca de problemes a resoldre. Es fuig de la perspectiva paternalista i es demana la participació activa del jove en la millora de la seva situació. Al Regne Unit i als Països Baixos s’han redactat recentment documents d’orientacions en aquest sentit, que serveixen de pauta per a tots els professionals que es dirigeixen a joves que s’adrecen a l’administració.

Finalment, una altra bona pràctica identificada en l’anàlisi de l’experiència internacional és la participació de les entitats socials que treballen amb joves. Les entitats socials desenvolupen una tasca cabdal en l’acompanyament, suport, orientació, inserció laboral, etc. No es pot deixar de banda la seva tasca. A Dinamarca, Suècia i Quebec, per exemple, es disposa de consells consultius de coordinació.

L’evidència internacional ens mostra que Catalunya té cert recorregut per millorar la present política de joventut. Amb una major coordinació entre l’administració, tant en l’actitud cap al jove, com en les bases de dades i amb la implicació de les entitats del Tercer Sector, es podria avançar cap a una major eficàcia d’una política de joventut avaluable.

Paula Veciana Botet-Mireia Mas Rosselló
About Paula Veciana Botet-Mireia Mas Rosselló

Coordinadora de projectes de la Fundació Jaume Bofill (Paula) i Coordinadora d'avaluació del programa Futbolnet (Mireia). Contact: Twitter | More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*