Apropem-nos a la recerca educativa: onze publicacions que recomanem

Les recerques s’han dut a terme tan en l’àmbit català com internacional i poden donar eines per a comprendre millor el nostre context educatiu.

Alba Castejón
 

L’educació és, avui en dia, una eina fonamental, no només pel desenvolupament individual de les persones, sinó també per la transformació del món en què vivim i per caminar cap a societats més justes i sostenibles. Davant dels canvis, nombrosos i accelerats, que es donen al nostre entorn, és necessari construir nou coneixement per poder donar resposta als reptes d’una realitat educativa complexa i dinàmica, que permeti construir alternatives i transformar creativament aquesta realitat. La recerca educativa és, doncs, un dels pilars que ha de conduir-nos a la millora i la innovació, incrementant el coneixement dels fenòmens que s’esdevenen en el context educatiu, i sent la base a partir de la qual prendre decisions sobre com intervenir a la realitat per millorar-la.

La voluntat d’aquest article és acostar a tota la comunitat educativa algunes recerques que s’han dut a terme, tan en l’àmbit català com internacional, i que poden donar eines per a comprendre millor el nostre context educatiu. Les recerques presentades són les que es van ressenyar a la publicació L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2013, de la Fundació Jaume Bofill. Cal advertir, però, que la producció científica en l’àmbit educatiu és molt extensa, de manera que, de ben segur, hi ha molts estudis i investigacions que no es troben recollits aquí, malgrat ser també molt interessants i útils. De cadascuna de les recerques seleccionades es presenta una breu ressenya, s’indica l’accés a la font original i s’afegeixen alguns enllaços a estudis o iniciatives vinculats a la temàtica de la investigació.

1 Diferències en els resultats educatius de nois i noies a Catalunya. (Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, 2012)

Els resultats educatius de l’alumnat segons el sexe és un element que ha centrat nombrosos estudis donades les diferències observades entre els alumnes segons aquesta variable. Per al cas català, el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu i un equip d’investigadors i investigadores de diverses universitats catalanes dirigit per la Dra. Maribel García de la UAB, han elaborat un extens estudi sobre les diferències de resultats segons el sexe de l’alumnat. Sota l’objectiu general de descriure i analitzar les diferències de rendiment escolar segons el sexe dels alumnes a Catalunya, la recerca dóna resposta a la qüestió a partir de l’anàlisi de dades des de tres perspectives: una extensa i completa revisió de les principals aportacions de les recerques internacionals; una anàlisi de dades estadístiques provinents de diverses fonts, entre elles els resultats de la prova PISA o les proves d’avaluació externa pròpies del context català (competències bàsiques); i, per últim, una anàlisi de les diferències de resultats educatius entre centres mixtos i centres diferenciats a Catalunya.

Per saber-ne més:

Educación y Género (Ministerio de Educación, Cultura y Deporte)
Gender and Education (UNESCO)
Eurydice (2011). Diferencias de género en los resultados educativos: medidas adoptadas y situación actual en Europa. Ministerio de Educación.
Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2012) L’avaluació de sisè d’educació primària 2012. Síntesi de resultats.

2 Els instituts escola: aspectes organitzatius, curriculars i d’orientació. (Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, 2012)

Els anomenats instituts escola són centres públics que, a diferència de la resta de centres educatius de titularitat pública, imparteixen com a mínim tres etapes educatives: l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria. La transició entre etapes educatives és un element clau per afavorir un procés educatiu òptim de l’alumnat. Principalment entre primària i secundària, aquest ha estat un aspecte que ha preocupat a nombrosos professionals de l’educació, donat que el pas entre aquestes dues etapes comporta canvis importants a nivell organitzatiu dels centres, a nivell curricular i també a nivell metodològic. L’existència d’instituts escola al nostre context ofereix una oportunitat única per estudiar les pràctiques diferencials que es desenvolupen en aquests centres i conèixer quines d’aquestes pràctiques són transferibles en altres contextos.

Així doncs, l’informe que es presenta explora, de manera exhaustiva, les pràctiques referents a l’organització escolar, a la coordinació curricular o a l’orientació i la tutoria de l’alumnat que es duen a terme als instituts escola catalans. L’objectiu principal de l’estudi és conèixer aquestes pràctiques per a “impulsar mesures d’optimització de la coordinació entre centres d’educació primària i d’educació secundària que, encara que romanguin separats, podrien millorar la seva articulació al territori tot afavorint els processos i els resultats educatius”.

Per saber-ne més:

Gradaïlla, A., Querol, C., i Bundó, M. (2011). El pas de l’etapa d’educació primària a educació secundària. Escola Catalana, 470, 21-16.
OECD (2012). PISA 2012 Results: What Makes Schools Successful?
Vocational Guidance Education in Full-Time Compulsory Education in Europe (Eurydice)

Alguns Instituts Escola de Catalunya:

Institut Escola Les Vinyes (Castellbisbal)
Institut Escola Costa i Llobera (Barcelona)
Institut Escola Salvador Vilarrasa (Besalú)
Institut Escola  Sant Jordi (Navàs)
Institut Escola Turó de Roquetes (Barcelona)

3 Família i relacions intergeneracionals: un espai d’oportunitats per a l’educació dels fills. (Consorci Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU), 2012)

L’estudi que es presenta sota el nom de Família i relacions intergeneracionals: un espai d’oportunitats per a l’educació dels fills és el quart dels Informes sobre la Situació de la Infància i la Família a Catalunya i Barcelona, que en els darrers anys ha elaborat el CIIMU. Concretament, aquest informe analitza les relacions intergeneracionals entre pares i fills, i les diferents conseqüències d’aquestes relacions des de diverses perspectives. Un primer fet destacable d’aquest informe és l’origen de les dades: s’utilitzen, per primera vegada, dades provinents del Panel de Famílies i Infància (PFI), impulsat per l’administració pública catalana, que recull dades de tipus longitudinal de més de 3500 adolescents escolaritzats a Catalunya. El gran valor d’aquest tipus de dades en el nostre context, donada la seva escassetat, fa que els resultats d’aquest informe tinguin un interès particular, a banda que les temàtiques treballades són especialment rellevants en els moments actuals.

Algunes d’aquestes temàtiques són les següents: les activitats compartides entre pares i fills; els efectes de l’escolarització en edats primerenques; les cultures escolars i les seves configuracions; les transicions educatives cap a la universitat; les emocions, els sentiments i els estats d’ànim dels adolescents; les percepcions sobre propi cos en l’adolescència; entre d’altres. Aquest informe és, doncs, un important treball d’investigadors i investigadores de Catalunya, que examina les condicions de vida dels nostres infants i adolescents. En la gran majoria dels capítols, de manera general, l’èmfasi de les propostes s’allunya de la intervenció educativa per posar el focus en les polítiques socials.

Per saber-ne més:

Consorci Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU)
Educació dels fills. Recull de documentació del DIXIT – Centre de Documentació de Serveis Socials (Generalitat de Catalunya)
European Centre for Social Welfare Policy and Research – Childhood, Youth & Families (Nacions Unides)
Consultative Group on Early Childhood Care and Development (CGECCD)

4 Inserció laboral dels ensenyaments professionals 2012. (Consell General de Cambres Oficials de Comerç de Catalunya i Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, 2012)

El present informe recull les dades anuals d’inserció laboral dels tècnics mitjans i tècnics superiors en formació professional i en ensenyaments de règim especial, i de les persones certificades en programes de qualificació inicial professional (PQPI) que es van graduar durant el curs 2010-2011. Aquest treball il·lustra i aporta dades sobre els impactes que els estudis de formació professional tenen sobre les persones que els cursen i sobre la seva inserció en el mercat laboral. Les dades presentades a l’informe permeten obtenir una perspectiva general del mercat de treball en relació la necessitat de persones qualificades, de manera que és una eina útil per a la planificació i gestió de la provisió educativa en l’àmbit dels ensenyaments professionals, així com per a l’orientació dels joves que continuen o es reincorporen als estudis postobligatoris.

Per saber-ne més:

Programa E+E (empresa+escola, escola+empresa)
Eurydice (2010). New Skills for New Jobs. Policy initiatives in the field of education: Short overview of the current situation in Europe
Learning for jobs (OCDE)

5 El cost social i econòmic del fracàs escolar. (Fundació CECOT i Fundació FPIIC, 2013)

El fracàs escolar i l’abandonament educatiu prematur, com bé s’ha repetit en nombroses ocasions, són unes de les principals problemàtiques del sistema educatiu espanyol i de la realitat educativa catalana. En relació altres països del nostre context, i tenint en compte el que seria desitjable per a qualsevol país, les dades disponibles es consideren alarmants, tant pels professionals de l’educació, com pels responsables polítics, com per altres agents econòmics i socials. Aquest és el cas de les fundacions CECOT i FPIIC que, davant de dades com que les que asseguren que un terç dels i les joves catalans abandonen prematurament els estudis, han elaborat un estudi que pretén posar sobre la taula aquesta problemàtica, analitzar-la des de diverses perspectives i fonamentar, així, un conjunt de propostes d’acció política per fer-hi front.

L’estructura de l’estudi es basa en una exposició de dades descriptives provinents de fonts secundàries que pretenen mostrar una fotografia de la situació actual en el context català, i que alimenten les conclusions i les propostes presentades a la part final de l’informe. Pel que fa les conclusions, cal dir que l’anàlisi no aporta novetats rellevants en relació a altres dades difoses amb anterioritat per part d’altres agents o mitjans. Les propostes, en una línia similar a les conclusions, tampoc són innovadores i, en alguns casos, no es desprenen directament de l’anàlisi realitzada amb anterioritat.

Per saber-ne més:

CTESC (2010) Informe sobre el risc de fracàs escolar a Catalunya
L’abandonament escolar prematur a Espanya. Un anàlisi de les decisions, motivacions i estratègies educatives dels joves [ABJOVES] (GEPS-UAB)
RESL.eu – Reducing Early School Leaving in the EU (EMIGRA-UAB)

6 Family Stressors and children’s outcomes. (Jones, E., Gutman, L., i Platt, L., 2013)

L’entorn familiar és un component essencial per a la vida de les persones i té nombroses influències en el seu desenvolupament social, cognitiu i emocional. L’estudi realitzat pel Childhood Wellbeing Research Centre, un centre d’investigació independent finançat pel Departament d’Educació del Regne Unit, identifica quines circumstàncies familiars −com ara viure en condicions de pobresa o desavantatge social, els comportaments parentals, els estils de vida dels pares o les activitats amb els fills− s’associen amb resultats positius i negatius en el desenvolupament dels infants, i si certs esdeveniments estressants viscuts durant la infància s’associen amb resultats negatius a l’adolescència.

Per d’abordar aquests objectius, la recerca s’organitza en tres fases: en primer lloc, s’identifiquen a la investigació existent els factors que s’han associat amb els mals resultats dels infants; en segon lloc, a partir d’una anàlisi empírica quantitativa, es determina si aquests factors estan associats amb mals resultats en diferents àrees a l’edat de set anys; i, en tercer lloc, s’investiga si aquests efectes negatius afecten els èxits i el benestar a l’adolescència. En aquestes dues últimes parts de la recerca s’utilitzen dues fonts de dades longitudinals angleses (el Millennium Cohort Study –MCS− i el Avon Longitudinal Study of Parents and Children –ALSPAC−).

 Per saber-ne més:

Childhood Wellbeing Research Centre (CWRC)
Child Rights International Network (CRIN)
Consorci Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU)

7 Putting education to work. Education for All Global Monitoring Report. (UNESCO, 2012)

Els informes de seguiment de la EPT (Educació per Tothom) elaborats per un equip de treball de la UNESCO, es publiquen anualment i es centren en l’anàlisi de la situació i la consecució dels objectius de la EPT, que 164 països van acordar l’any 2000 a Dakar i que esdevenen un horitzó a assolir per a l’any 2015. Amb una periodicitat anual, l’equip de recerca de la UNESCO es dedica a avaluar la situació dels objectius de la EPT en els diferents països del món i en cada edició s’aprofundeix, a més, en una temàtica concreta. En el cas de l’informe del 2012, s’ha estudiat amb més profunditat el tercer objectiu de la EPT, que proposa que tots els i les joves tinguin oportunitats d’adquirir les competències necessàries per desenvolupar-se en la societat contemporània i inserir-se tant socialment com laboral. L’informe està estructurat en dues parts.

A la primera es fa un repàs de les dades més rellevants que permeten copsar el grau d’assoliment dels objectius de la EPT, i la segona, se centra en analitzar el tercer objectiu de la EPT. Més enllà del contingut específic i de la gran quantitat de dades que il·lustren les variables d’anàlisi, l’informe del 2012 permet copsar la situació de la EPT al món de manera senzilla però completa. La presentació de la informació més rellevant en forma de titulars, així com la publicació d’un resum de les principals dades i conclusions, permeten als lectors i lectores obtenir una perspectiva global prou esclaridora però preocupant sobre com el dret a l’educació es veu vulnerat en un important nombre de països on no tots els infants i joves tenen les mateixes oportunitats educatives. Tant l’informe complet com el resum es poden trobar en diverses llengües, entre elles en castellà.

Per saber-ne més:

Education For All Global Monitoring Report (UNESCO)
Education for the 21st Century (UNESCO)
Publications in Education (UNESCO)

8 Equity and Quality in Education. Supporting Disadvantaged Students and Schools. (OCDE, 2012)

L’OCDE ha elaborat un informe que aprofundeix en una qüestió tant rellevant en matèria educativa com és l’equitat dels sistemes educatius i la garantia d’una educació de qualitat per a tothom. La constància que als països de la OCDE hi ha un important nombre d’alumnes que no assoleix el nivell bàsic de competències i que la distribució dels resultats escolars és desigual en funció del nivell socioeconòmic dels alumnes, fa que la reducció de les desigualtats sigui un punt el qual l’OCDE dedica especial atenció, fet que es demostra amb l’elaboració d’aquest informe.

La publicació Equity and Quality in Education s’estructura al voltant de tres capítols centrals. El primer d’ells es centra en justificar la importància de garantir l’equitat en els sistemes educatius, mentre que els altres dos capítols es focalitzen en fer recomanacions polítiques per reduir els obstacles per l’assoliment de l’equitat, proposant mesures tant a nivell de sistema com a nivell de centre educatiu. En els tres capítols es presenten dades empíriques (provinents, per exemple, de l’estudi PISA) que serveixen per recolzar i justificar les propostes i afirmacions de la OCDE.

Per saber-ne més:

Programme for International Student Assessment [PISA] (OCDE)
Educational Policies to Address Social Inequalities in Europe [EPASI] (European Comission)
World Inequality Database on Education [WIDE] (UNESCO)

9 Better Skills, Better Jobs, Better Lives: A Strategic Approach to Skills Policie . (OCDE, 2012)

L’any 2011 l’OCDE va presentar  OECD Skills Strategy, una iniciativa que pretén sistematitzar i recollir evidències sobre polítiques “de competències”. La promoció de les competències i habilitats personals, cognitives, socials i laborals de les persones és el focus de l’ OECD Skills Strategy, i l’informe Better Skills, Better Jobs, Better Lives: A Strategic Approach to Skills Policies representa el primer producte d’aquesta iniciativa. L’OCDE parteix de la base que les competències són el  motor de desenvolupament econòmic de les societats actuals, entenent que “sense una inversió adequada en competències, les persones queden en els marges de les societats, el progrés tecnològic no es tradueix en creixement econòmic i els països no poden competir en una societat basada, cada cop més, en el coneixement”. Així mateix, es preveu que els països amb marcs institucionals ben definits i dissenyats, i amb estratègies efectives entorn les polítiques promotores de les competències, podran mantenir millors llocs de treball i un creixement econòmic sostingut a llarg termini.

Comprendre la perspectiva des de la qual l’OCDE entén les competències permet situar les polítiques que es proposen al llarg de l’informe. Aquest consta d’un apartat introductori, on es presenta la publicació i el marc analític del que es parteix; i tres capítols posteriors, on es desenvolupa, en cadascun d’ells, una línia política prioritària. En definitiva, l’informe de l’estratègia de competències de l’OCDE és una mostra més de la voluntat d’influència política d’aquesta organització. Les propostes que s’hi desenvolupen poden ser, en certa mesura, controvertides ja que l’educació i la formació són concebudes des de la visió del capital humà, posades al servei del mercat laboral i l’economia global.

Per saber-ne més:

OECD Skills Strategy
Eurydice (2010). New Skills for New Jobs. Policy initiatives in the field of education: Short overview of the current situation in Europe
Learning for jobs (OCDE)

 10 Synergies for Better Learning: An International Perspective on Evaluation and Assessment. (OCDE, 2013)

L’avaluació dels sistemes educatius és un element de creixent importància i protagonisme en la majoria de països, i els estudis de l’OCDE en termes de política educativa inclouen aquest aspecte considerat fonamental. L’informe que es presenta posa el focus en l’avaluació dels diversos elements que conformen els sistemes educatius des d’una perspectiva comparada. L’OCDE, doncs, fa una aposta decidida pels mecanismes d’avaluació en pro de la de la millora educativa en termes de resultats, però sense menystenir les funcions de l’avaluació en tant que estratègia de transparència i rendició de comptes davant de la societat. A partir de la comparació de l’experiència de 28 països de la OCDE, els autors identifiquen pros i contres dels diversos enfocaments i ofereixen alternatives per “utilitzar l’avaluació per a millorar la qualitat, la igualtat i l’eficàcia de l’educació”.

A la part inicial de l’informe s’identifiquen alguns elements sobre l’avaluació que són similars entre els diversos sistemes educatius, com ara la diversificació dels objectes (no només s’avaluen els estudiants, si no també els centres, el professorat, els directors/es dels centres, etc…) i usos de l’avaluació (no només s’utilitza l’avaluació per conèixer els resultats dels estudiants, si no també per conèixer si el funcionament dels centres és adequat, així com exigir responsabilitats als agents educatius sota la lògica de la rendició de comptes). En aquest sentit, l’informe respon als objectius de l’OCDE de situar l’avaluació en un punt nuclear de les polítiques educatives i incentivar els governs perquè plantegin polítiques i pràctiques en aquesta línia, representant amb claredat les opcions i propostes polítiques en la línia ideològica de l’organització.

Per saber-ne més:

National Testing of Pupils in Europe: Objectives, Organisation and Use of Results (Eurydice)
Instituto Nacional de Evaluación Educativa [INEE] (Ministerio de Educación, Cultura y Deporte)
Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (Generalitat de Catalunya)

11 Education Today 2013: The OECD Perspective. (OCDE, 2012)

La publicació Education Today 2013 ofereix un recull de les aportacions més rellevants que sorgeixen de les recerques educatives que l’OCDE ha desenvolupat en els últims anys (per exemple, PISA i TALIS). L’informe permet als lectors i lectores captar, d’una manera clara i concisa, els principals missatges de la OCDE al voltant de vuit grans eixos temàtics: l’educació de la primera infància; l’eficàcia escolar; l’educació postobligatòria i la inserció laboral; l’educació superior; l’educació d’adults i el lifelong learning; els beneficis i els retorns econòmics i socials de l’educació; l’equitat i la igualtat d’oportunitats; i la innovació i la gestió del coneixement. L’estructura del document, que presenta la informació de manera concisa, selecta i explícita, és sintètic i se centra en les troballes clau (key findings) i en propostes específiques. Les referències a les recerques originals possibiliten que els lectors puguin aprofundir fàcilment en cada temàtica, de manera que la lectura d’aquest document permet obtenir una perspectiva global dels principals reptes educatius identificats per l’OCDE i les respostes que aquesta organització proposa.

Per saber-ne més:

Blog educationtoday
Early childhood education and care [ECEC] (OCDE)
Teaching and Learning International Survey [TALIS] (OCDE)
Assessment of Higher Education Learning Outcomes [AHELO] (OCDE)
Programme for the International Assessment of Adult Competencies [PIAAC] (OCDE)
Programme for International Student Assessment [PISA] (OCDE)
Learning for jobs (OCDE)
No More Failures: Ten Steps to Equity in Education (OCDE)

 

Alba Castejón
About Alba Castejón

Llicenciada en Pedagogia per la UB i Màster en Recerca en Educació per la UAB, ha estat professora associada al Departament de Pedagogia Sistemàtica i Social de la UAB. Actualment, és investigadora predoctoral en formació, i està desenvolupant la seva tesi doctoral en educació i desigualtats socials. More Posts

1 Trackbacks & Pingbacks

  1. Recerca educativa: onze publicacions que recoma...

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*