Cada tribu té l’escola que es mereix

La lluita per l’èxit educatiu d’un país és lluitar contra el fracàs escolar i més coses. És lluitar també contra l’abandonament prematur, la manca de confiança de la societat i, en especial, la de les famílies en l’educació i en el seu valor.

Miquel Martínez
 

El fracàs escolar es fracàs social. És fracàs en l’assoliment dels objectius de l’escola i fracàs en el grau de compromís i suport a l’educació per part de la societat

L’escola sola no pot. Alguns recorden que per educar cal tota la tribu. El que és ben cert és que cada tribu te l’escola que es mereix. Quan una comunitat o un país aposta per l’educació té una bona escola i, si més no, amplifica els seus efectes positius i minva els negatius amb accions que milloren la seva qualitat.

Això no treu que l’escola hagi de fer bé la seva feina: ensenyar i fomentar l’aprenentatge i l’interès per saber, la creativitat i el sentit de la indagació, el coneixement crític, el criteri personal i l’acceptació de normes per conviure en una societat pluralista i democràtica.

La lluita per l’èxit educatiu d’un país és lluitar contra el fracàs escolar i més coses. És lluitar també contra l’abandonament prematur, la manca de confiança de la societat i, en especial, la de les famílies en l’educació i en el seu valor.

La relació fracàs escolar-confiança de la societat en el valor de l’educació és com un peix que es mossega la cua. A menys confiança més fracàs i a més fracàs menys confiança. Cal trencar aquest cercle viciós.

Per fer-ho cal conrear condicions educatives i socials. A l’escola, a casa i en les famílies i en el territori i a nivell social. Cal promoure una bona educació en la responsabilitat i això s’aprèn fonamentalment a casa. Cal millorar les condicions a l’escola per un bon acompanyament a l’escolaritat i per assolir uns bons aprenentatges. I cal generar condicions per tal que la societat confiï en el valor de l’educació  com a factor de progrés i riquesa personal i social.

La lluita a favor de l’èxit educatiu no és una lluita solament escolar. Calen aliances i polítiques que van més enllà de l’escola, calen polítiques en clau de territori, que afectin a l’educació formal i no formal, de proximitat, amb compromisos de les persones i agents del territori, de mides humanes i properes als infants i joves i a les seves famílies.

I tot plegat és possible amb polítiques potents d’equitat, que permetin aflorar el talent de tots els infants i joves. I especialment dels menys afavorits pels seus condicionants  culturals, socioeconòmics i educatius. Sense més equitat la societat no serà una societat sana, serà trencada i esbiaixada.

Miquel Martínez
About Miquel Martínez

Professor de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona. More Posts

1 Trackbacks & Pingbacks

  1. Cada tribu té l'escola que es mereix - E...

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*