Un pacte per guanyar el futur de l’educació a les Illes

Assolir-lo esdevé una prioritat social i econòmica; esdevé un exercici de responsabilitat vers els ciutadans que, alhora, exigeix la participació activa i decidida de la xarxa social.

Pere Alzina Seguí
 
 

Per primera vegada a la història, les Illes han aparegut als mitjans de comunicació per una qüestió no relacionada amb el turisme o l’economia: s’ha parlat d’educació arran d’un conjunt de mesures preses per la Conselleria d’Educació del Govern de les Illes, entre les que destaca el TIL (Projecte Integrat  de Llengües). Aquest projecte  implica que algunes assignatures han de ser impartides en anglès i en espanyol minvant les hores d’assignatures impartides en català.  Algunes d’aquestes mesures també han suposat un retall considerable en recursos i professorat en la línia aplicada a la resta de l’Estat, en plena crisi econòmica amb l’objectiu de reduir l’elevat dèficit públic.

Aquests conjunt de mesures, molt qüestionades pels sindicats, l’assemblea de docents i les federacions de pares i mares d’alumnes van desencadenar, a l’inici de curs, la convocatòria d’una vaga indefinida (que encara és vigent) i va tenir lloc la manifestació més gran de la història de les Illes en defensa d’una educació pública de qualitat i inclusiva i per la continuïtat del sistema d’immersió en català.

Ara bé, els problemes  s’arrosseguen des de temps enrere; les Illes presenten uns preocupants indicadors educatius: una elevada taxa d’abandonament escolar prematur, uns baixos índexs de graduació a 4rt d’ESO,  en estudis postobligatoris i en estudis superiors.

Aquestes preocupants dades planegen, amb petites inflexions, des de que els organismes autonòmics van recollint les dades sistemàticament (més d’una quinzena d’anys). Durant els anys de la coneguda bombolla immobiliària l’abandonament escolar era molt més alt que en hores d’ara; milers de joves entraven al món laboral sense cap tipus de qualificació atrets pels diners fàcils. L’educació, a les Illes, mai no ha estat una prioritat social i manco en  èpoques expansives.

Aquestes taxes ens obligaven a tots a prendre mesures a mitjà i llarg termini; fa molts d’anys que la necessitat d’un gran pacte social per l’educació;  és una obligació que s’havia d’haver pres des de la responsabilitat en la vista posada en el futur i des de la humilitat, disposats a un diàleg autèntic i sincer, capaç de superar les diferències.  Però els intents han estat decebedors.

El març del 2009, el plenari del Consell Escolar de l’illa de Menorca aprovà per unanimitat un document base per a un pacte educatiu. Paral·lelament s’havia de celebrar un congrés sobre innovació educativa. No existí resposta política explícita per part del govern del Pacte.  Arribarem les eleccions de 2011. Canvià la composició del Parlament de les Illes, dels Consells i de molts d’Ajuntament. El projecte de pacte resta penjat a la pàgina web per a la història.

Els indicadors educatius es mantenen igual. Neix una gran Plataforma Educativa a Mallorca encapçalada  pel Cercle d’Economia que elabora un document per a un futur pacte; el PP el signa abans de les eleccions; el PSM i el PSOE no el signen. La Plataforma elabora alguns documents i iniciatives per a la discussió i concreció amb la Conselleria d’Educació. No se produeixen avenços significatius. Finalment, la Plataforma romp amb el Govern el juny del 2013.

Pocs dies després, reneix  a l’illa de Menorca un ampli moviment de base per a un pacte educatiu: MenorcaEdu21. El punt de partida és diferent: el pacte partirà per la base i només al final se presentarà als partits polítics i als sindicats. El desencís amb la classe política i amb les institucions va creixent.

¿Tant difícil és asseure’ns en una taula, en diferents comissions de feina, i abordar, d’una vegada i per totes, un conjunt de mesures que ens permetin millorar els indicadors educatius?  Un pacte era, és i seguirà essent una prioritat per a la societat de les Illes; els indicadors educatius estan lligats als indicadors econòmics a llarg termini. Assolir un pacte esdevé una prioritat social i econòmica; esdevé un exercici de responsabilitat vers els ciutadans que, alhora, exigeix la participació activa i decidida de la xarxa social.

Vists els resultats fins aleshores, creiem que el protagonisme ha de ser de la societat, de les seves associacions i organitzacions que han d’anar teixint una xarxa d’acords i enteses que progressivament han de fer arribar als partits polítics, en un joc d’autèntica democràcia participativa. En aquest escenari, les actituds hi jugaran un paper fonamental: l’escolta i el respecte a les opinions diverses i la humilitat, conscients que només sumant idees tindrem més possibilitats d’encertar. Necessitem reconduir la situació per la via del diàleg. En el diàleg hi guanyem tots.

El saber i la raó parlen; la ignorància i l’error criden
Artur Graf (escriptor i poeta italià)

About Pere Alzina Seguí

Mestre i pedagog. Contact: Twitter | More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*