Abandonament escolar, atur i suïcidi juvenil?

El nou informe de l’OMS 'Health for the world’s adolescents report' posa sobre la taula l’augment dels joves que tindran alguna malaltia mental, com trastorns de l’estat d’ànim, depressió, comportaments suïcides i trastorns alimentaris, entre d'altres.

Valtencir Mendes
 
 

No és cap novetat que tenim alts índex de desafecció escolar, abandonament educatiu prematur i una alta taxa d’atur juvenil a Catalunya. Però, què passa si a aquestes dades hi afegim els resultats de l’últim informe de l’Organització Mundial de la Salut que ens revela que almenys el 20% dels joves patirà alguna forma de malaltia mental? El suïcidi ja és la primera causa de mort entre els joves catalans. Tenim, per tant, una potencial combinació de variables que demana una acció conjunta, entre societat civil i govern, entre els sectors de salut, ensenyament i treball.

El nou informe de l’OMS, Health for the world’s adolescents report, posa sobre la taula l’augment dels joves que tindran alguna malaltia mental, com trastorns de l’estat d’ànim, depressió, comportaments suïcides, trastorns alimentaris, etc. A Catalunya, el departament de Salut ha activat el Codi Suïcidi per intentar prevenir-ne les temptatives.

Ara mateix, al nostre país, el suïcidi ja és la primera causa de mort entre els joves (una causa de mortalitat evitable). L’atenció comunitària a la salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) ha experimentat els darrers 6 anys un increment del 45% de la prevalença atesa i s’ha doblat el percentatge de persones amb trastorns mentals greus ateses en els serveis especialitzats.

El Departament de Salut ha respost activant el Codi Suïcidi que posa especial èmfasi en la prevenció de les temptatives  entre els joves, una població prioritària. El codi es basa en les experiències territorials desenvolupades a diferents centres de Barcelona i Sabadell, que han estat reconegudes per la Comissió Europea com exemple de bones pràctiques assistencials. Però, què més es pot fer? Quines noves polítiques de prevenció es podrien implementar? Com millorar la detecció precoç de problemes de salut mental a l’escola? Què tenen a dir les associacions de famílies i les AMPA del país?

Jane Ferguson, autora de l’informe de l’OMS,  alerta que “si aquests joves no són tractats correctament, els trastorns poden llastar la vida d’aquests nois i noies durant tota la seva existència d’adults. Això és molt preocupant”. Segons el Departament de Salut dels Estats Units, la meitat de les persones que pateixen un trastorn mental mostren els primers símptomes al voltant dels 14 anys i tres quarts dels trastorns mentals comencen abans dels 24 anys. Per tant, el rol dels centres educatius hauria de ser clau en les polítiques de detecció i suport.

Estem parlant d’una població que, a Catalunya, pateix especialment alts índex de desafecció escolar, abandonament prematur del sistema educatiu (24%) i una baixa o nul·la formació al llarg de la vida, i, per postres, s’enfronta a una atur juvenil situat al voltant del 50%. Es tracta d’un tema cabdal que hauria de ser prioritari en totes les esferes públiques tant de la societat civil com del govern. Tenim un repte important que no s’hauria d’abordar com un fet aïllat. Aquesta situació no es pot acceptar com permanent i els responsables públics i la societat en general tenim el deure de respondre a aquest desafiament.

A ningú se li escapa que hi ha una considerable probabilitat que aquest col·lectiu de joves amb trastorns mentals pot fer part del grup de nois i noies que abandonen el sistema educatiu i alimenten les cues de l’atur. Però, es necessita més recerca i creuament de dades de salut, ensenyament i treball per tal de fer una millor diagnosi.

Abandonament escolar i generació ni-ni

Els nostres nivells d’abandonament educatiu prematur a Catalunya (24%) són prou coneguts, molt lluny de l’Objectiu Europa 2020, i a vegades similars a nivells de països en desenvolupament. No fa gaire, en una taula rodona sobre els reptes de l’educació a Catalunya, un participant es referia a aquestes taxes d’abandonament com alguna cosa “acceptable”. Penso que aquest tipus d’actitud és “inacceptable”, però em temo que de tant sentir aquestes xifres molta gent ha normalitzat el fet què una gran part de la població pugui estar fora del sistema educatiu i en risc de pobresa.

D’acord amb l’informe de l’OCDE sobre les estratègies de competències, quan el món de l’aprenentatge i el laboral van de la mà és quan millor es poden desenvolupar les habilitats i competències de l’alumnat. Ara bé, si pensem en què hi ha una gran bossa de joves que estan fora de l’escola i fora del mercat de treball, realment tenim un repte important.  És, doncs, emigrar cap a Alemanya, el Regne Unit o Brasil, per treballar en feines precàries, l’única sortida per a aquest col·lectiu de joves ni-ni, joves inactius, sense treball, que oficialment no estan buscant feina i que no segueixen cap tipus de formació? Si no s’actua conjuntament estarem permetent que un alt percentatge de joves estigui condemnat a formar part d’aquesta anomenada generació ni-ni en important risc d’exclusió social.

Per a fer front a aquesta problemàtica necessitem una acció conjunta amb un enfocament transversal implicant diferents agents socials dels àmbits de l’ensenyament, salut i treball per tal de fer una diagnosi multisectorial. Necessitem, com a societat, exigir més polítiques de prevenció, polítiques actives urgents per millorar la situació dels que no s’han beneficiat d’aquestes polítiques preventives, d’acompanyament i orientació educativa, sanitària i professional. També és imprescindible exigir més recollida de dades i transparència sobre les dades públiques (polítiques Open Data), més recerca comparada i, sobretot, identificar les línies d’actuació prioritàries. La generació ni-ni, part d’ella malalta i sense esperances socials, es pot reconduir, però això és feina de tothom.

Valtencir Mendes
About Valtencir Mendes

Valtencir M. Mendes, doctor, coordinador dels Projectes Internacionals de la Fundació Jaume Bofill i membre del Grup de Referència en Educació Superior per a la campanya 'Educació per Tothom' de la UNESCO (HEEFA IAU). Contact: Twitter | More Posts

1 Comment on Abandonament escolar, atur i suïcidi juvenil?

  1. Molt interessant!
    L’ús de personal de suport especialitzat podria contribuir, entre moltes altres coses, a prevenir i detectar problemes d’aquest tipus. Professionals preparats, que donin suport continu als estudiants, i que coneixen les necessitats dels estudiants i el seu context familiar, poden dispensar una ajuda molt important als nois i noies. A més, l’ús d’aquests professionals pot ajudar a prevenir el fracàs escolar i la repetició de curs, i a la vegada millorar la relació d’aquests alumnes amb l’escola, que se sentin més inclosos i recolzats.

2 Trackbacks & Pingbacks

  1. Fallas en la Formación del profesorado (III) : La calidad de la relación en los vínculos discente-docente ( creencias) | Innovación Sistémica y Formación Docente en la era digital
  2. Com fer escoles més inclusives? | Blog de la Fundació Jaume Bofill

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*