Creativitat + poesia visual = emoció

Aprenem allò que ens ha deixat una empremta dins nostre, allò que ens ha captivat i ens ha meravellat...

Àngels Soriano
 
 

Ara que estem acabant el curs, és un bon moment per aturar-nos i avaluar-nos com a docents. Quines activitats han assolit millor els objectius que em plantejava? Com han sigut rebudes pels estudiants? Han après? Si vertaderament volem obtenir una avaluació que ens ajudi a millorar  la nostra tasca docent, hem de demanar els nostres alumnes per la nostra feina. Hem d’intentar oferir-los àmbits per escoltar la seua opinió i que ells siguen els vertaders protagonistes. Una breu enquesta pot servir-nos. Per què no demanar-los quines han sigut les activitats que més els han emocionat? o quines pensen que han desenvolupat la seua creativitat?

Parlar de creativitat a les aules és sempre iniciar un viatge com el d’Ulisses, anar  cap a un destí incert, però justament trobar, crear camins diferents és l’objectiu de la creativitat. Per  Sir Ken Robinson és el procés de tindre idees que generen valor, que està vinculat a l’emoció.

Una de les idees essencials que intento transmetre als meus alumnes és que tots som creatius en major o menor mesura i que hem de cultivar la creativitat com fem en altres àrees de coneixement. Per això, pense que hem d’oferir als nostres alumnes les oportunitats i les eines per poder descobrir la seua creativitat. Prenent aquests eixos d’accions com a punt de partida, vam intentar vincular tres competències (creativitat, poesia i TIC’s) a l’activitat de tancament del curs acadèmic: Crear un objecte poètic a semblança de Joan Brossa.

El context no podia ser més motivador: triar una metàfora que es reflectirà en un títol; dos objectes del seu abast, quotidians que amb la seua manipulació reflectiren la metàfora triada; imitaríem l’estil de Joan Brossa, portant la poesia a un estat de materialització prou interessant, de fet es van presentar als seus companys de classe. Però com incorporar les TIC’s? Ells havien triat la metàfora, havien realitzar un objectiu nou; aleshores van proposar donar un pas més i vincular-lo al temari de l’assignatura: altres autor com Vicent Andrés Estellés o Salvador Espriu.

Una vegada presentats els objectes poètics, vam fotografiar-los i van compartir-les al núvol. Ara calia tornar a ser creatius: triar una de les fotografies, seleccionar un vers d’un autor que glossarà la imatge. Les indicacions van ser molt escasses, ja que afavorim la capacitat d’aprenentatge i la pressa de decisions millorant l’autonomia personal. Una vegada realitzada la diapositiva, via e-mail calia enviar-la com a regal a tres persones (una d’elles a la meua bústia) d’aquesta forma podríem replegar-les en un breu vídeo explicatiu de l’activitat.

Rebre el correu amb els treballs que havien confeccionat, el fet de “crear” un objecte poètic  a partir d’una metàfora originària, la incorporació de les Tics (fotografies digital, presentacions, disseny artístic del producte final)  i el trobar un vers que  acompanyés va portar-los a l’emoció.

Podríem arribar a dir que l’emoció és la garantia de l’aprenentatge, sense que siga considerat cap dogma ni sentència maliciosa. Aprenem allò que ens ha deixat una empremta dins nostre, allò que ens ha captivat i ens ha meravellat… Qui no recorda aquell docent que va ser capaç de captar la nostra atenció? Tenim la millor professió del món: ensenyar per poder continuar aprenent. I per què no intentar-ho amb les Tics i la poesia? El repte està a la teua mà.

Àngels Soriano
About Àngels Soriano

Docent de llengua i literatura a la ciutat de Valencia, al centre Martí Sorolla II (Grupo Sorolla) Contact: Twitter | More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*