Debat educatiu, una eina per a la innovació?

El debat ens proporciona un mètode per contrastar la veracitat de les nostres afirmacions en relació a una controvèrsia.

Marc Fuster Rabella
 
 

Utilitzem el debat de forma quotidiana en els diferents àmbits de les nostres vides, ja sigui en les nostres relacions personals, debatent entre pares i fills; en l’àmbit professional, intercanviant impressions amb colegues sobre temes tècnics de la nostra ocupació; o en les qüestions que atanyen al conjunt de la societat, entrant en debats sobre política o economia amb els nostres conciutadans. Debatre és una eina a través de la qual intercanviem idees i informació, contraposem punts de vista per comprendre els assumptes que ens preocupen i així poder prendre decisions informades, dirimir conflictes, i fins i tot assolir consensos. Però, què és el debat educatiu? Quins elements hi prenen part i com funciona? Per què és rellevant per la formació dels nostres joves?

En general, un debat consisteix en una discussió entre dues o més persones sobre una qüestió controvertida. Les parts confrontades exposen la seva posició per la via del raonament, a favor o en contra, mitjançant la construcció d’arguments i proposicons. Anomenem argument a una afirmació controvertida basada en evidències; el terme proposició es refereix al al·legat final que realitza el participant de la discussió per defensar la seva postura i que està format per una combinació d’arguments. Així, en un debat les evidències són el punt de partida dels arguments, i els arguments el punt de partida de les proposicions. Agafem, per exemple, el debat sobre la pena de mort per veure-ho amb més claredat, .

Aquells que estan a favor que de la pena capital poden fer la proposició següent: l’existència de tal càstig contribueix a salvar vides. Alguns estudis demostren que l’existència de la pena de mort té un efecte directe sobre la reducció del nombre de crims en aquells estats on es practica. Al mateix temps, el sentit comú ens diu que un mort no pot cometre crims, pel sols fet d’estar mort. Amb aquestes evidències, el participant del debat pot argumentar, respectivament, que la pena de mort “actua com a element dissuassori de possibles crims futurs” i “evita que un mateix criminal cometi nous crims”, arguments que contribuiran a sostenir la proposició inicial. Els participants contraris a la pena de mort empraran la mateixa estructura de “nina russa” evidència>argument>proposició per exposar les seves raons. Amb dades del cost econòmic de les execucions a la mà argumentaran que la pena de mort “suposa un cost desmesurat pels contribuients” i que “els diners és millor dedicar-los a altres prioritats més urgents”, al·legats que permetran construir la proposició la pena de mort és una càrrega financera per l’estat.

Un debat no és, però, una juxtaposició de monòlegs; un debat és essencialment un intercanvi. No es tracta només de plasmar posicions antagòniques i inconnexes com en l’exemple anterior, sinó que es pretén que les parts es puguin interpel·lar, puguin revisar el seu argumentari i el de la part contrària per mostr-ne les debilitats i fortaleses. Seguint amb el exemple de la pena capital, a més de presentar les seves pròpies proposicions sobre els costos econòmics, la part contrària a la pena de mort pot rebatre l’argument la pena de mort salva vides amb altres evidències en la direcció oposada, per exemple estudis alternatius que posin en dubte l’efecte dissuassori del càstig. I a l’inrevés, els defensors de la pena de mort poden rebatre la idea la pena de mort és una càrrega financera per l’estat argumentant que la justícia és un dret fonamental que no té preu.

En conjunt, el debat ens proporciona un mètode per contrastar la veracitat de les nostres afirmacions en relació a una controvèrsia. És un procés d’aprenentatge dinàmic que, al contrari del què passa amb els dogmes, explora allò que creiem cert i ho posa en dubte, ho falsa, de tal manera que permet disseccionar la realitat, criticar-la, i per tant revisar i actualitzar el nostre coneixement en base a observacions, no a creences. Aquesta visió sobre la construcció del coneixement, defensada pel filòsof austriac Karl Popper, és la que recull el model de debat que porta el seu nom, i que utilitzo com a referència per escriure aquestes línies.

El format de debat Karl Popper és una competició entre dos equips de tres persones, amb una audiència i un jurat. Hi han torns per a l’exposició d’arguments de cada part intercalats per torns d’interrogatori, on s’intercanvien preguntes i rèpliques sobre les idees que van sorgint. Tot plegat culmina amb una intervenció de cloenda de cada un dels equips, que a més tenen un petit període de temps extra a la seva lliure disposició per parar el procés i reorientar l’estratègia. Finalment, el jurat dóna el seu veredicte—el video a baix n’exposa el funcionament de forma més detallada. Aquest format proporciona un espai per a l’exposició d’arguments, però sobretot dóna lloc a l’intercanvi de preguntes, facilitant l’exercici de la refutació, i per tant l’aprenentatge. És per això que, per davant d’altres fòrmules estructurades de debat orientades a l’àmbit educatiu, ha estat adoptat i divulgat per la International Debate Education Association, associació de referència internacional en aquest camp.

En conjunt, el debat educatiu és un instrument que estimula el pensament crític. La missió del participant va més enllà de defensar-se amb arguments i eloqüència de les refutacions del contrari, cal que sigui capaç de comprendre i rebatir els de l’oponent. És per això que cal saber disseccionar cada idea de forma correcta i minuciosa. En aquest sentit, debatre a l’aula va més enllà d’exercitar l’oratòria, que també; debatre implica desenvolupar la capacitat investigadora dels nois i noies, ja que els exigeix aprendre a recol·lectar i seleccionar la informació que millor servirà com a evidència per cada cas, a més a més de processar-la i transformar-la en arguments i conrtaarguments prou potents per a la discussió.

És també un exercici de tolerància, ja que obliga a la comprensió de la part oposada. Ens obliga, per una banda, a informar-nos, generar coneixement i entendre els problemes del nostre entorn per la via de l’enfrontament dialèctic amb l’oponent. Per l’altra, ens exigeix comprendre l’altre, escoltar-lo, i preguntar-li tot reorientant la nostra visió a la llum de la informació que ens aporta, i també, és clar, posar en dubte la seva posició sobre la base de la que aportem nosaltres.

En un debat intervenen individus, però per culminar-lo amb èxit fa falta el teball en equip. Tant durant el debat com en el procés previ de preparació, la col·laboració entre companys serà fonamental. La recerca de les fonts apropiades, la tria de les idees més potents, l’elaboració de l’argumentari, l’anticipació als arguments del rival, el suport durant el procés competitiu, etc., tot plegat requerirà alts graus de compromís, de cooperació i de solidaritat, i no menys d’empatia, lideratge i correcta organització.

En definitiva, introduir la pràctica del debat en l’àmbit educatiu pot ser un element d’innovació que ens aporti rèdits enormes en termes de capacitació dels nostres alumnes. Recerca, participació, pensament crític, oratòria, lideratge, interacció, tolerància, cooperació, competència, etc., tot són elements centrals per al correcte desenvolupament humà en una societat tant dinàmica i basada en el coneixement com la d’avui. L’educació és el mitjà amb el que equipem als nostres nens i nenes, nois i noies perquè en el futur tinguin les eines adequades per desenvolupar-se com a individus, com a professionals i com a ciutadans. Si us plau, adaptem les nostres eines.

Marc Fuster Rabella
About Marc Fuster Rabella

Màster en democràcies actuals per la UPF i llicenciat en ciències polítiques. Col·labora amb el Centre promotor d'APS a la Fundació Bofill, i abans ho va fer a IDEA - United Kingdom, International Debate Education Association Contact: Lloc web | Twitter | More Posts

1 Comment on Debat educatiu, una eina per a la innovació?

  1. Ens interessaria poder contactar amb tu per fer una sessió als profes de l’institut Fort Pius en una jornada docent respecte a aquesta proposta del Debat com a eina educativa que ens sembla molt intetessant.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*