Què n’hem de fer de les vacances?

Catalunya i Espanya estan entre els països de l’OCDE amb menys dies lectius (176 dies) però amb un nombre d’hores anuals per sobre de la mitjana tant en l’educació primària (875) com, sobretot, en la secundària (1.050).

Elena Sintes Pascual
 
 

Cada any, en apropar-se el final del curs, ressorgeix la polèmica sobre el calendari escolar i la concentració excessiva de dies vacances en el període estival. És debat antic i inconclús. El Consell Escolar de Catalunya l’ha abordat en diverses ocasions i ha elaborat informes (1994, 2002 i 2009) que recomanen una distribució de l’any escolar en períodes més homogenis d’activitat lectiva i de descans, tal i com es fa en altres països d’Europa.

Catalunya  i Espanya estan entre els països de l’OCDE amb menys dies lectius (176 dies) però amb un nombre d’hores anuals per sobre de la mitjana tant en l’educació primària (875) com, sobretot, en la secundària (1.050). En conseqüència, hi ha menys dies de classe, però més llargs que en d’altres llocs, i les vacances estan concentrades en pocs períodes i molt extensos, principalment el d’estiu.

Els desavantatges del nostre calendari escolar són prou coneguts. El desencaix entre les vacances escolars i les laborals genera importants problemes de conciliació familiar. Malgrat l’administració pública ha destinat recursos per intentar garantir la cura i l’accés al lleure educatiu en condicions d’igualtat –ara en decrement-, les vacances escolars segueixen essent una qüestió de gestió privada, familiar. I paradoxalment, aquest és un dels països on els pares i les mares que treballen tenen menys facilitats per assumir aquesta responsabilitat: les jornades laborals són molt llargues, hi ha poca flexibilitat d’horaris i calendaris de treball, les mesures de conciliació a les empreses no estan prou esteses i les polítiques de suport a les famílies són de les més pobres del continent. Poques opcions, doncs, per estar amb la família.

Els casals i les colònies d’estiu, amb molta tradició a Catalunya, s’havien anat estenent per tal de cobrir una part de les vacances amb activitats de lleure educatiu. Tanmateix, com ja s’ha demostrat fefaentment,  la participació dels infants i adolescents en aquestes activitats està condicionada per la situació socioeconòmica de la seva família i del seu entorn i, com en d’altres qüestions, qui en surten més perjudicats són els infants socialment menys afavorits.  La crisi, la disminució de la capacitat econòmica de les famílies i la reducció de pressupostos públics destinats al lleure educatiu han accentuat les dificultats per accedir a aquest tipus d’activitats durant les vacances i han eixamplat les desigualtats socials.

Des d’un punt de vista educatiu també s’hi sumen altres desavantatges entre els quals destaca que el període d’estiu manté als alumnes massa temps desvinculats de l’entorn escolar i això genera pèrdues en els coneixements apresos. Als EUA la Duke University va fer un estudi on es concloïa que les vacances estivals equivalen a la pèrdua d’aproximadament un mes lectiu, i que aquest efecte és particularment lesiu per als estudiants més desfavorits. És a dir, per al sistema educatiu els períodes de descans massa llargs són educativament poc eficients,  i per aquest motiu diversos països, com els EUA o Anglaterra, estan reformant el seu calendari escolar amb l’objectiu de repartir els dies d’estudi i de vacances en períodes més homogenis.

Com redistribuir el calendari escolar per fer front a aquests desavantatges i preservar alhora el dret dels infants al descans? Observant les diferents alternatives existents al nostre voltant no sembla que hi hagi acord sobre quin és el millor calendari, però caldria tenir en compte que, després d’estudiar l’organització del temps educatiu en els diferents països de l’OCDE, aquest organisme valora més positivament l’opció de distribuir les hores en més setmanes de classe. Entre els avantatges en destaca disposar d’una major flexibilitat en l’organització de la jornada diària, incloent activitats lectives i no lectives en el dia escolar. Tot un canvi de paradigma, que un moment o altre haurem d’abordar.

Elena Sintes Pascual
About Elena Sintes Pascual

Sociòloga Contact: Twitter | More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*