Per què no universalitzar les beques menjador?

D'ençà la crisi, ha augmentat el risc de pobresa infantil i, per tant, han disminuït les possibilitats de moltes famílies per a garantir als seus fills i filles els mínims d’una necessitat bàsica com és l’alimentació.

Sara Moreno Colom
 
 

El cost social de la crisi econòmica hauria de situar les beques menjador al centre del debat educatiu, a més de representar una prioritat política per a tots els governs. La diagnosi és ben clara: l’augment de l’atur, les desigualtats i la pobresa posa en perill l’alimentació de cada vegada més nens i nenes. Existeix prou evidència empírica per afirmar que, d’ençà la crisi, ha augmentat el risc de pobresa infantil i, per tant, han disminuït les possibilitats de moltes famílies per a garantir als seus fills i filles els mínims d’una necessitat bàsica com és l’alimentació. La nutrició emergeix com una qüestió primordial: sense una dieta equilibrada és difícil garantir bona salut, bones condicions per el procés educatiu o un estat d’ànim procliu al joc. Davant d’aquesta realitat, un dels principals instruments d’acció política són les ajudes individuals al menjador escolar. Es tracta d’una qüestió clau per les condicions de vida d’una part de la població que, sovint, no rep ni l’atenció mediàtica ni la categoria política que requereix. Les beques menjador són una urgència individual i una estratègia social. Per aquesta raó, seria bo obrir el debat i abordar totes les dimensions que implica.

En primer lloc, emergeix el debat entorn dels criteris d’assignació, és a dir, quina població se’n pot beneficiar. El Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha unificat els criteris a nivell territorial pel curs 2014/15 per tal de donar més importància a la renda familiar i oferir la possibilitat de cobrir el 100% del menjador escolar en alguns casos. L’homogeneïtzació territorial garanteix la igualtat d’oportunitats tot i que alguns territoris hi surten perdent perquè el nous criteris són més restrictius. La unificació és necessària però no suficient per resoldre un problema que cada dia es fa més gran. Assegurar que a tot el territori es reparteixen beques sota uns mateixos criteris, no assegura que tothom qui la necessita hi pugui accedir. Els criteris no poden dependre de la capacitat de satisfer la demanda, els criteris han de dependre de les característiques de la demanda. Cal entendre que la importància política de les beques menjador implica que el pressupost estigui subjecte a la demanda i no la demanda al pressupost. Els nous barems es fixen a partir de l’índex de renda de suficiència (IRSC) que és un indicador calculat anualment pel Departament d’Economia i no a partir del llindar de risc de pobresa que calcula IDESCAT. Subratllar la diferència és important perquè l’IRSC parteix d’una renda anual inferior i, per tant, engloba a menys famílies. Com es justifica aquesta decisió?

A partir d’aquí, sorgeix el debat sobre la capacitat i finalitat del sistema: dóna resposta a totes les famílies que ho necessiten? D’una banda, cal tenir present el cas de famílies molt necessitades que queden fora del sistema, bé perquè no sol·liciten l’ajut bé perquè se’ls hi nega. En el millor dels casos, aquestes famílies reben el suport d’alguna entitat que, gràcies al seu arrelament en el territori, té capacitat per copsar aquestes situacions. D’altra banda, cal tenir present el cas de famílies, potser no tant necessitades, que queden fora del sistema per no complir els criteris. Famílies que poden oferir als seus fills una dieta mínimament equilibrada però que el fet de no tenir beca els perjudica indirectament. Situacions en què la manca de beca pot provocar més absentisme escolar, sobretot a les tardes, o situacions en que la manca de beca pot dificultar la cerca de feina per part del pare i, sobretot, de la mare. Dos exemples que posen de manifest la importància estratègica de les beques menjador en termes d’igualtat d’oportunitats i lluita contra el risc de pobresa: no es tracta només de garantir un plat a taula, que també, sinó d’assegurar l’educació.

Debatre sobre els criteris, la capacitat i la finalitat de les ajudes al menjador condueix, inevitablement, a qüestionar l’actual model de gestió. El caràcter universal de les beques menjador, seguint l’exemple de països europeus admirats pels bons resultats acadèmics del seu alumnat, emergeix com un referent a considerar. Integrar el servei de menjador dins l’horari lectiu permetria prescindir dels llindars econòmics, incloure tot l’alumnat i abastar totes les situacions familiars. A més, permetria resoldre la multitud de problemàtiques que actualment existeixen entorn de l’organització dels serveis de menjador a les escoles públiques. Uns serveis que, en la majoria dels casos, gestionen les AMPA malgrat tenir pocs recursos i poca capacitat de resistir davant les dificultats de liquiditat econòmica. És normal que les mares i els pares que es volen implicar en l’educació dels seus fills i filles a través de l’escola s’hagin d’ocupar de contractar cuiners i pagar factures?

Les beques menjador plantegen debats d’urgència social per als alumnes i debats d’importància educativa per l’escola. Temes com la jornada intensiva, problemes com l’absentisme escolar o dificultats com les AMPA gestores de serveis posen sobre la taula la universalitat del menjador escolar. El debat és obert, només mancaria voluntat per afrontar-lo. Ara és un bon moment, abans que comenci el nou curs escolar al setembre i tots els problemes entorn de les beques menjador es tornin a repetir.

 

Sara Moreno Colom
Sobre Sara Moreno Colom

Professora de sociologia de la UAB Contacte: Twitter | Més articles