Què diu l’Education at a Glance 2014 de l’OCDE i què en fem?

L'informe representa la base de dades sobre educació més extensa que s’ha elaborat mai, i permetrà a investigadors, polítics i a una gran diversitat d’actors, recollir evidència sobre el seu sistema educatiu i comparar-lo a nivell internacional.

Cesc Masdeu
 
 

Recentment l’OCDE va publicar la nova edició de Education at a Glance (L’Educació en una Ullada), que recopila dades internacionals (més de 100,000) dels 34 països membres de l’OCDE i d’altres països agermanats com l’Argentina, Colòmbia, Letònia, Índia, la Xina o Sudàfrica (fins a un total de 44 sistemes educatius), agrupades en una trentena d’indicadors que inclouen el nivell educatiu assolit, la participació en educació, la despesa pública i privada en educació, les característiques, quantitat i salari del professorat o la mida de la classe i el temps d’instrucció de l’alumnat, entre d’altres. A més, la publicació d’enguany combina dades recollides a partir de fonts administratives amb dades provinents de tres fonts: l’informe PISA 2012, que recull els resultats acadèmics de l’alumnat de 15 anys; l’Enquesta sobre Competències dels Adults (PIAAC), publicada el 2013; i l’edició del 2013 de l’Enquesta sobre Professorat i Aprenentatge (TALIS).

Com a resultat d’això, l’Education at a Glance 2014 representa la base de dades sobre educació més extensa que s’ha elaborat mai, i permetrà a investigadors, polítics i a una gran diversitat d’actors, recollir evidència sobre el seu sistema educatiu i comparar-lo a nivell internacional. Com d’educada està la nostra societat? Quin és el nivell de desigualtat/equitat al nostre sistema educatiu? Quins efectes ha tingut la crisi sobre els resultats acadèmics de l’alumnat, la despesa en educació, etc.? Com de format/valorat/pagat està el nostre professorat? Com es relaciona el nivell educatiu amb les oportunitats laborals i els ingressos?

D’una primera anàlisi de l’informe, en podem deduir que l’accés a l’educació segueix expandint-se en tots els països de l’OCDE, on el 77% de la població d’entre 25 i 64 anys disposa, com a mínim, d’educació secundària post-obligatòria, i gairebé el 40% dels joves d’entre 25 i 34 anys tenen estudis universitaris, 15 punts percentuals més que els adults d’entre 55 i 64 anys. A l’Estat espanyol, el percentatge de població d’entre 25 i 64 anys amb, com a mínim, estudis secundaris postobligatoris és del 54%, i un 44% només disposa de l’ESO (la mitjana als països de l’OCDE és del 24%). Per altra banda, el percentatge de joves d’entre 25 i 34 anys amb estudis universitaris ha crescut en la darrera dècada i se situa al 32%.

Això també es tradueix en un increment del nivell de competències de les generacions més joves respecte a les generacions més velles. Per exemple, en comprensió lectora, hi ha un increment de 13 punts percentuals en el percentatge de joves que assoleixen el màxim nivell de competència (només un 4% en el cas espanyol). No obstant, en un mercat laboral on cada cop es valoren més les competències, les desigualtats socioeconòmiques no paren de créixer. L’exemple més clar el trobem en les diferències en la taxa d’ocupació. De mitjana als països de l’OCDE, el 80% de la població amb estudis universitaris està ocupada (77% a l’Estat espanyol), mentre que la xifra és del 60% per aquells que no disposen d’educació secundària post-obligatòria (el 49% en el cas espanyol).

Els més afectats per la crisi econòmica han estat els joves (25-34 anys) amb baixos nivells educatius. La taxa d’atur entre els joves sense estudis secundaris post-obligatoris ha crescut 6 punts percentuals des de 2008, i actualment és de gairebé el 20% (a l’Estat espanyol el percentatge és de gairebé el 40%). Per altra banda, la taxa d’atur entre els joves amb estudis universitaris també ha crescut i es situa per sobre del 7% (el 20% en el cas espanyol). A més, la relació entre el nivell d’estudis i el nivell de competències no sempre és perfecta, i la manca de competències incrementa el risc d’atur entre adults amb el mateix nivell educatiu.

Un altre exemple de les desigualtats creixents el trobem en el salari. Agafant com a referència el salari percebut pels adults amb estudis secundaris post-obligatoris (100%), els adults amb estudis universitaris ocupats perceben el 159% (141% a l’Estat espanyol), 8 punts més que el 2000, mentre que els adults sense estudis secundaris post-obligatoris, de mitjana als països de l’OCDE i a l’Estat espanyol, tenen un salari del 80%. Com a resultat d’això, el 73% dels adults sense estudis secundaris post-obligatoris es troben a la mediana, o per sota, dels ingressos. Cada cop més, el nivell educatiu determina el nivell de pobresa o riquesa de les persones, i els països amb percentatges elevats de població adulta poc qualificada són altament desiguals; tant com els països amb una elevada polarització pel que fa al nivell educatiu i de competències – és a dir, amb percentatges elevats de població adulta altament qualificada i poc qualificada.

A més, les dades ens mostren que la mobilitat social s’ha vist reduïda. El 65% dels joves d’entre 25 i 34 anys amb un progenitor amb estudis universitaris (67% a l’Estat espanyol), també disposa d’estudis universitaris, mentre que aquest percentatge és només del 23% pels joves sense cap progenitor universitari (25% en el cas espanyol). Així, tot i el creixent accés a l’educació, els fills de famílies de baix nivell educatiu són cada cop més exclosos dels potencials beneficis d’aquesta expansió. Per altra banda, un 16% dels joves han assolit un nivell educatiu inferior al dels seus progenitors (un 10% a l’Estat espanyol), el que es coneix com a mobilitat descendent.

Per acabar-ho d’adobar, els efectes d’un baix nivell educatiu s’estenen a àmbits com la salut, la confiança interpersonal o la participació en activitats socials i polítiques. L’exclusió de les capes socioeconòmiques més baixes de l’accés a l’educació té uns costos socials de grans magnituds i posa en risc la cohesió i el benestar social, i també la qualitat de les nostres democràcies. Bases de dades com la que ha fet pública la OCDE ens brinden la possibilitat de mesurar aquestes i d’altres qüestions, per tal d’avaluar les polítiques educatives existents i proposar-ne de millors, amb l’objectiu de millorar la qualitat dels nostres sistemes educatius, però també fer-los més inclusius i democràtics.

Cesc Masdeu
Sobre Cesc Masdeu

Llicenciat en Ciències Polítiques i màster d’Anàlisi Econòmica especialitzatda en desenvolupament, becari de la Fundació Jaume Bofill a l’OCDE. Contacte: Twitter | Més articles