Si us plau, encén el mòbil quan entris a classe

Si aquests aparells són a les butxaques d'alumnes i professorat, perquè no fer-los servir a l'aula per a usos educatius? La proposta per a alguns docents seria com fer una “aliança amb l'enemic”.

Evaristo González
 
 

Alguna persona se’n recorda el que la gent gran deia quan va escoltar o veure la primera ràdio o televisió casa seva? I quan va aparèixer el primer cotxe a la seva ciutat o poble?

I, ara mateix, hem tingut l’experiència del què passa quan una persona gran es connecta per primera vegada  amb algun familiar que viu lluny via Internet?

Qualsevol tecnologia nova sol crear expectació, incredulitat i, sovint, certa oposició o resistència. La por inicial a allò que és desconegut també sol derivar en un progressiu acostament fins a un ús posterior ja normalitzat, derivat dels avantatges que té en la vida diària.

Quan, fa temps, les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) es van  traslladar  al món de l’educació – sovint conservador i arrelat a tradicions que se sap que funcionen per repetició des de fa temps-, van envair l’anomenada “zona de confort” de la classe docent. La tecnologia, d’entrada, té un cert grau d’exigència: primer s’ha d’entendre per saber com funciona, abans de veure quines aplicacions té a l’aula o a la gestió. I, quan sembla ser que ja es domina, surten novetats sense parar. Allò del llibre de text en paper està donant pas a les classes interactives connectades a Internet, on el món exterior pot entrar a l’aula fent un click i el coneixement es renova constantment, amb un canvi en la tradicional figura del docent: de ser qui ho sabia tot ara ha de passar a ser un guia que mostra un camí, orienta i ensenya competències i habilitats, provoca un canvi metodològic.  Google en sap molt més però el professorat ha de guiar, ajudar a interpretar i contextualitzar, ha de conduir a l’alumne en el camí del coneixement, que és un pas més enllà del de la informació que aporta el famós cercador.

L’esforç té més recompenses si ens centrem en maquinari o aplicacions ja populars que formen part de la nostra vida en general i de l’alumnat en particular. En aquest cas, els dispositius mòbils ara mateix són tan imprescindibles que han creat un nou terme, motivat per  un costum cada vegada més arrelat: la constant necessitat de mirar el telèfon mòbil. Es tracta de  la Nomofobia. Però també preocupen d’altres alteracions de la conducta o del comportament, sovint relacionats amb l’ús de les TIC per part de la població més jove: el trolling, ciberassetjament escolar, grooming, sexting, etc.

Si aquests aparells són a les butxaques d’alumnes i professorat, perquè no fer-los servir a l’aula per a usos educatius? La proposta per a alguns docents seria com fer una “aliança amb l’enemic”. Els hi costa acceptar que l’alumne pot seguir amb el mòbil endegat a l’aula per a finalitats relacionades amb l’aprenentatge.

La progressió en l’ús d’un dispositiu com aquest ve donada, d’entrada, o be per l’experimentació intuïtiva, per imitació  o per l’aprenentatge inicial guiat per alguna persona propera. Després deriva en un continu autoaprenentatge com a resultat de l’ús.  No oblidem que un mòbil no és difícil  de fer-lo servir (i menys per a les noves generacions), estimula la participació, és propietat de l’alumne, les seves dimensions són ideals per al seu transport i també per presumir davant amistats (sovint ho porten en la mà o en butxaques de pantalons molt ajustats), fomenta la interacció social amb un continu feedback, potencia la creativitat, permet mantenir certa informalitat amb la màquina, propicia la instantaneïtat i l’espontaneïtat, la publicació és ràpida i et fa sentir membre actiu del grup. Però, al costat d’això, també hi ha perills.

Un repte molt important és que l’alumne avui vegi que les possibilitats de l’aparell van més enllà que mirar la missatgeria instantània tipus WhatsApp  o xarxes socials com Facebook o Twitter en tot moment. Per exemple, l’elecció d’Apps adients per a segons quins tipus d’ensenyament o matèries facilita autonomia per treballar des de qualsevol lloc. Aquí tenim un dels rols del professorat: ensenyar a discriminar i triar, demostrar que aprendre és una feina contínua al llarg de tota la vida, amb un elevat grau d’autonomia fruit de l’interès. La tecnologia ens ajuda però no és l’objectiu final a l’ensenyament. Els mòbils són ideals per afavorir el descobriment d’aficions, per a la consulta  immediata de dubtes, per compartir  coneixements i fomentar el treball col·laboratiu. I també com eina inspiradora  de reptes que obeeixen a objectius concrets. Reptes que s’enfoquen cap l’alumnat o bé cap a la gestió i l’organització: llistes creades en aplicacions de missatgeria per a famílies o alumnes grans, trameses d’alertes o avisos, agendes d’actes, interacció amb formularis i enquestes, documents compartits i tot el que se’n deriva de les eines habituals que podem utilitzar des de qualsevol ordinador.

Comptem a les aules amb els avantatges que els mòbils ens ofereixen per aplicar-los a l’anomenat m-learning o com aprendre amb un mòbil: afavoridor de relacions, propietat i ús personal, accés a la informació a l’instant, gran poder comunicatiu, la geolocalització, la portabilitat i l’omnipresència. També s’origina  una problemàtica específica que, des d’un punt de vista educatiu, servirà per prevenir i educar des de la responsabilitat.

L’institut Torre del Palau de Terrassa pot ser un exemple dels efectes que ha tingut i té la permissivitat de l’ús dels mòbils entre tot l’alumnat des de fa temps. Només entrar tenen al seu abast una potent wifi, oberta i gratuïta. Però també disposen  d’una normativa específica en el reglament de règim intern i un programa d’educació en l’ús responsable i segur de les TIC a les aules. L’objectiu és educar  no des de la prohibició.  L’aposta implica també una adaptació del professorat a la realitat que tenim, i més en un centre educatiu que porta divuit anys amb les TIC a les aules i on sempre s’ha intentat tenir presents els tres conceptes bàsics i progressius: aprendre de les tecnologies, amb les tecnologies i sobre les tecnologies. El canvi de docents ha provocat contínues adaptacions a aquesta realitat. L’ús de les TIC forma part del projecte educatiu de centre i del projecte de direcció.

Els dispositius mòbils en general i la telefonia mòbil en particular permeten un aprenentatge més personalitzat  des de l’experiència directa i activa de cada alumne. Interactuar és un procés que implica aprenentatge i decisions amb conseqüències. Per tal de comprovar-ho tot millor podem enumerar algunes activitats que s’han fet a l’institut Torre del Palau al llarg dels darrers cursos, com exemple i inspiració per a d’altres professionals que les vulguin aplicar, ampliar o millorar:

  1. El mòbil per a la recerca d’informació i recursos: l’alumne pot treure’l i trobar solucions de forma immediata.
  2. Al servei de la millora de la competència lingüística: no només per als dubtes ortogràfics o de significat, també per al contacte amb d’altres llengües i amb persones que les fan servir.
  3. Per crear situacions comunicatives originades per ambients diversos, amb una component educativa: enregistraments de pràctiques en anglès a l’aeroport, declamació de poesies, pràctiques de teatre.
  4. Per efectuar el seguiment d’esdeveniments d’actualitat des del lloc on es produeixen: per exemple etiquetes específiques a Twitter, amb la possibilitat d’interactuar.
  5. Per participar més activament en visites a espais públics,  museus, etc.  amb els codis QR o amb aplicacions que es poden descarregar o usar via wifi.
  6. Per analitzar els diferents codis del llenguatge segons les situacions comunicatives, mals exemples en comentaris, textos,  faltes ortogràfiques  o material multimèdia que no respecta els drets humans.
  7. Perquè l’alumnat pugui contribuir a formar les seves famílies en d’altres usos del mòbil que desconeixen o que no fan servir.
  8. Per gestionar informació pràctica, amb simulacions: reserva de viatges en  diferents mitjans de transport, elecció d’hotels o restaurants, entrades per espectacles, familiarització amb cercadors específics,  compres…

Una altra  de les grans prioritats en la introducció del mòbil a l’aula és que no és una joguina tecnològica sinó una eina molt potent que permet treballar d’una altra manera, plena de possibilitats però també amb les limitacions del sentit comú i del màxim respecte als altres. L’adolescent ha de veure que hi ha actuacions que poden tenir greus conseqüències, tal com passa en qualsevol ordre de la vida per a la que es preparen. És la relació entre causa i efecte, un principi molt estudiat en el currículum escolar que s’ha d’extrapolar també a l’ús del maquinari.

Una darrera prioritat de la tecnologia mòbil, experimentada a l’institut,  és participar en la creació o generació de coneixement. L’alumne interioritza millor si aprèn fent, si la teoria la trasllada a un procés que produeix un resultat i, millor encara, si aquest demostra la seva efectivitat quan es posa a disposició dels altres. Fa tres cursos es van crear rutes turístiques amb realitat augmentada per conèixer el patrimoni modernista de Terrassa amb eines gratuïtes, disponibles des del telèfon mòbil. Fa dos cursos l’institut va participar en un projecte europeu anomenat Creative CH, coordinat pel Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. La finalitat era crear una ruta urbana per conèixer el patrimoni industrial de Terrassa. Es podia descarregar des d’una App específica. En el seu desenvolupament van participar experts i empreses tecnològiques. L’alumnat de quart d’ESO va treballar en els guions inicials i van pilotar l’App dies abans de presentar-la en públic, aportant propostes de millora que es van tenir en compte.  Actualment aquest és el segon curs en què el professorat de Tecnologia i Informàtica participa en el programa mSchools, promogut per GSMA i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.  Alumnat de 4t d’ESO de l’institut va guanyar un dels primers premis pel disseny i desenvolupament de l’App que van anomenar “Lifebud”, fruit de la creació de l’empresa Smart-Help System.

La telefonia mòbil ha vingut no només per quedar-se. Els pronòstics per al futur més proper en l’actual societat del coneixement són la concentració de molts serveis, activitats i coneixements en eines focalitzades en els dispositius mòbils. Al professorat no li queda més remei que treure valor educatiu a aquests aparells encesos al entrar a les classes.

 

Evaristo González
Sobre Evaristo González

Director de l'institut Torre del Palau de Terrassa, Barcelona. Periodista. Investigador en comunicació i educació. Blog: http://cibercomunicacioneducativa.blogspot.com.es/ Contacte: Twitter | Més articles

  • Manel Sayrach

    Hola Evaristo,
    FantàsTIC article! Coincideixo plenament amb el seu contingut. Remarco tal com dius, que ens cal veure més les avantatges que els dispositius mòbils poden aportar-nos a l’aula, que no pas els inconvenients. D’altre banda la seva introducció a l’entorn escolar, ajudarà als nostres alumnes, en un ús més òptim i correcte. L’experiència al nostre centre, on iniciem els programes 1×1 amb tauletes al cicle superior, així ens ho demostren. A banda de l’enorme potencial que poden tenir per innovar metodologies i dinàmiques a l’aula.
    Enhorabona per l’iniciativa del vostre institut!
    Salutacions,
    Manel