XIVè Fòrum Local d’Educació: quan la innovació educativa comença als barris

Més de 400 persones participen en el XIVè Fòrum Local d’Educació de la Diputació de Barcelona per debatre sobre innovació pedagògica i municipis

Redacció - El blog de l'educació local
 
XXIV Fòrum Local d'Educació

XXIV Fòrum Local d’Educació

D’aquí a deu anys, les professions que coneixem ja no existiran. O més ben dit, s’hauran transformat. La societat avança a un ritme tan veloç que es fa difícil dissenyar qualsevol pla per adaptar-s’hi que no reclami actualitzacions constants per nous avenços que ens trepitgen els talons. Internet, el coneixement, la tecnologia… tot canvia més ràpidament que la capacitat dels individus per adaptar-nos-hi. Quina formació donem als ciutadans del futur per aprendre a viure en una societat que està en constant transformació?

Aquesta formació, però, passa també per una etapa de replantejament que té en la innovació educativa el seu màxim exponent, tal com va mostrar aquest 28 de setembre el XIVè Fòrum Local d’Educació organitzat per la Diputació de Barcelona.

Els municipis, epicentre de la innovació pedagògica

Si hi ha algú a Catalunya que pot parlar d’innovació avui és Eduard Vallory, director del programa Escola Nova 21 i president del Centre UNESCO de Catalunya. Amb la sala del CaixaFòrum plena de gom a gom i amb un debat obert també a les xarxes socials, Vallory va posar damunt la taula les bases per tirar endavant un procés “d’actualització i innovació de l’educació al país” amb la conferència ‘El canvi educatiu des de cada barri i municipi: un repte col·lectiu’.

Una actualització que, en paraules de l’expert, “no es pot fer ni amb grans plans, ni a través de petits canvis dels mestres a les seves aules”. Per això, Vallory defensa la implicació dels municipis i els barris, el que ell anomena “nivell meso”, que ha de permetre la creació de “xarxes transversals que permetin estendre les propostes, compartir els coneixements i posar en valor així les experiències socials”.

Eduard Vallory

Eduard Vallory

Una actualització que porti, doncs, a “desenvolupar competències per la vida i habilitats com la creativitat, la resolució de problemes o el treball en equip, que no s’aprenen llegint un power point” i que contribuiran directament a “dotar de destreses ciutadans del demà capaços d’adaptar-se a un món que canvia molt ràpidament”. Ara bé, com fer-ho, en un context amb poques inversions, en entorns amb problemes estructurals, en un sistema que busca els resultats? Aquests són només alguns dels dubtes que van sorgir en veu alta després de la ponència marc de Vallory. A la pausa, però, totes les converses giraven a l’entorn d’això, per comentar uns que “a l’escola tenim ganes de començar projectes nous, però tenim alumnat complicat” o bé que “de tant en tant val la pena sortir de l’aula per venir a escoltar les idees que altres duen a terme perquè se’t carreguen les piles i tornes amb ganes de generar noves dinàmiques”.

Xarxes de treball

Teixir xarxa perquè la innovació pedagògica s’expandeixi i agafi els municipis, els barris, com a punt de partida, com planteja el programa Escola Nova 21 i com alimenta l’acord amb la Diputació de Barcelona per fer-lo arribar a mig miler de centres. Per generar, com apuntava el diputat delegat d’Educació de la Diputació de Barcelona, Rafael Homet, “xarxes de relacions horitzontals” que garanteixin el naixement de pobles i ciutats “amb espais educatius per tothom que incorporin actors amb un paper clau com les famílies, el lleure o la cultura” i que han de conduir “cap a la filosofia de l’educació a temps complet”.

L’exposició de Vallory, plena d’arguments per obrir els ulls a una societat que al seu parer “ha de caminar cap a una escola avançada” es va acompanyar de tres taules rodones que van servir per centrar les reflexions teòriques i veure-les convertides, ja avui, en projectes innovadors consolidats.

Les experiències en positiu i constructives van marcar el primer dels debats, ‘Innovació educativa: què, com i quan’, en què el director adjunt del programa Escola Nova 21, Boris Mir, el membre de la xarxa d’instituts innovadors de l’ICE de la UAB David Atzet, el cap d’estudis de l’escola Miquel Bleach Albert Inglès i Marta Comas, directora de l’Àrea d’Innovació, Programes i Formació del Consorci d’Educació de Barcelona, van exposar els motius pels quals cal innovar i els passos endavant que des dels seus projectes s’han fet.

XXIV Fòrum Local d'Educació

XXIV Fòrum Local d’Educació

La vessant més municipalista la van aportar les dues representants de l’Associació de catalana de Municipis i de la Federació de Municipis de Catalunya, Esther Salat i Gisela Navarro, que van posar negre sobre blanc qüestions com “la necessitat de crear ciutats que aprenen i municipis que faciliten aquest aprenentatge”. “És exigible que hi siguem, que contribuïm a desenvolupar projectes educatius innovadors”, coincidien en assegurar les ponents. I exemple d’això en van ser les iniciatives que es van exposar tot seguit, vinculades als municipis de Viladecans, Sant Cugat del Vallès, El Prat de Llobregat i a la comarca d’Osona, i que tenien a veure amb la programació i innovació tecnològica, l’avaluació i desenvolupament de competències bàsiques o la música.

Quatre-cents professionals van seguir amb atenció el Fòrum Local d’Educació que ja suma vint-i-quatre edicions i que va posar el seu granet de sorra en el debat sobre el nou model educatiu que ja fa mesos que es gesta a Catalunya. Quatre-cents professionals van tornar a les seves aules, als seus centres, als seus despatxos, ajuntaments, barris i municipis amb noves idees i amb l’horitzó que una altra educació és possible.

 

1 Comentario en XIVè Fòrum Local d’Educació: quan la innovació educativa comença als barris

  1. solange Cordeiro // 8 d'octubre de 2016 en 4:59 // Respon

    Me preocupa la implantación en algunas escolas y otras no… Eso genera desigualdad social.

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*