El propòsit i les pràctiques de l’educació local

Situar la persona al centre de l’aprenentatge i reconèixer el seu caràcter social obre una nova perspectiva per a l’educació local. Els debats actuals sobre els temps educatius i les institucions posen de relleu la importància de l’entorn, un fet que ens convida a revisar el propòsit i les pràctiques dels ajuntaments del segle XXI.

Jordi Plana
 
 

La publicació “Repensar l’educació” (Unesco, 2015) ha comportat un canvi d’orientació en el debat sobre la funció de l’educació a la nostra societat. L’assaig posa l’accent en la capacitat de l’educació per transformar el món però sobretot emfasitza la necessitat de transformar l’aprenentatge i de generar un nou marc educatiu. Són set els principis de l’aprenentatge que es descriuen al llibre. N’hi ha tres que, pel propòsit d’aquest article voldria destacar. En primer lloc, el fet de situar la persona al centre de l’aprenentatge, ja que això li permet ser-ne el protagonista i comprendre la seva acció. En segon lloc, reconèixer que l’aprenentatge és de naturalesa social, i per tant, el fet d’aprendre va de compartir, de col·laborar i de formar part d’un procés i d’un entorn. Finalment, que cal construir connexions horitzontals, ja sigui entre àrees de coneixement com també amb la comunitat i el món en general.

Posar en joc aquests tres elements (la persona al centre, l’aprenentatge social i la comunitat) configura una nova manera d’entendre com les persones aprenen. L’educació es converteix en un procés ininterromput al llarg de la vida, però sobretot imbricat al voltant de les persones i amb un valor social més enllà d’un mateix. L’educació deixa de ser una propietat única i exclusiva de cada individu, per convertir-se en un actiu social que afegeix valor al mateix fet de viure en societat i que connecta les persones amb el seu context. Des d’aquesta visió, s’obren molts interrogants sobre l’aprenentatge, els seus espais i els seus temps. Hem de distribuir de manera diferent el temps de l’aprenentatge? Ha d’estar només en mans de les institucions educatives?  On s’educa? Qui educa? Algú governa l’Educació (amb majúscules)? I algú ho ha de fer? Apuntaré a continuació tres idees des de la relació entre l’educació i el món local així com una breu conclusió.

Sobre els temps educatius

Si la persona està al centre, l’aprenentatge no s’atura. Ja no serveix parlar de l’escola i del fora escola, del temps lectiu i el no lectiu, les fronteres es difuminen de manera que establim un contínuum educatiu pel qual transiten les persones. La iniciativa de la Reforma Horària ens recomana vincular el temps educatiu amb el familiar i el laboral i ens esperona a definir com a “temps educatiu” el que va entre les vuit del matí i les set de la tarda. En aquest temps hem de saber buscar què necessita cada persona, com es poden coordinar millor els seus ritmes d’aprenentatge, però no en termes curriculars, sinó especialment des de la perspectiva competencial. Qui, com i on s’oferirà a cadascú els estímuls més adequats per aconseguir ciutadans preparats per poder viure en una societat del segle XXI que serà, segons sembla, cada cop més complexa són les grans qüestions per resoldre.

Integrar temps i espais educatius, i transformar-los, ha de permetre oferir millors oportunitats educatives. Treballar les competències en aquests nous entorns hauria de servir per capacitar millors persones per entendre el món i poder prendre decisions. Com ens recorda Elena Sintes a “10 elements clau per aconseguir una escola a temps complet“, ens hem de dotar amb una organització dels temps més propera a les necessitats particulars de les persones i més adaptada a la realitat social i familiar actual. Aquesta organització afegeixo, només pot ser de base local.

Sobre les institucions educatives

Si la persona està al centre, ens hem de preguntar sobre el propòsit de les institucions educatives. Nens i nenes comencen els aprenentatges amb les seves famílies, en un entorn de proximitat. Els infants aniran incorporant-se progressivament als centres educatius. Una part significativa a escoles bressol però entre els tres i els quatre anys, a P3, la pràctica totalitat de les criatures ja es troben immersos en un procés de socialització estructurat. L’aprenentatge es va institucionalitzar i, en la mesura que l’escola forma part de l’organització social en la qual vivim, es converteix en l’instrument de socialització més potent de la societat. Un mecanisme pensat per oferir oportunitats i per generar equitat, però que també pot servir per perpetuar les desigualtats.

L’escola hauria de permetre a cadascú assolir la maduresa amb un nivell de competències per a la vida que les capaciti per a ser persones autònomes. Això no vol dir altra cosa que poder prendre decisions per un mateix, orientar la mateixa vida i aportar a la societat. Sabem però, que l’actual manera de fer té deficiències, tant des del punt de vista de l’assoliment de les competències i dels coneixements bàsics, com també des del punt de vista de l’equitat. Dit d’una altra manera, el sistema educatiu no sempre ofereix a les persones en posicions desiguals oportunitats per desenvolupar-se com la resta.

Avui assistim a un creixement de diferents moviments que aposten per debatre aquestes qüestions. El Departament d’Ensenyament acaba d’iniciar un debat que ha anomenat “Ara és demà”, a través del qual vol “afrontar les grans qüestions que permeten avançar en qualitat i equitat al servei de l’èxit educatiu de tots”. Des de la societat civil i des de la voluntat de molts mestres s’impulsen projectes de transformació, com Escola Nova 21, que situen la reflexió al voltant de quatre grans qüestions: el propòsit de l’educació, les pràctiques d’aprenentatge, l’organització i l’avaluació. Escola Nova 21 parla primer de tot l’escola i, malgrat no tenir competències en els centres educatius, la presència dels ajuntaments aquí sembla fonamental. La voluntat que han expressat molts municipis de participar, col·laborar i formar part del procés de repensar l’educació posa de manifest el compromís local i explica al mateix temps que no es tracta de defensar el dret a l’escolarització, sinó sobretot de defensar el dret a l’educació.

És des d’aquesta perspectiva que la Diputació de Barcelona ha volgut fer-se promotor de la iniciativa Escola Nova 21. Ser un actor present en els processos educatius sembla fonamental avui dia. La possibilitat i l’oportunitat dels municipis d’acompanyar els centres en la renovació pedagògica és una oportunitat que no es pot deixar escapar i que depèn més de la voluntat política que del marc competencial.

Sobre l’educació local

Si la persona està al centre, l’entorn és fonamental. L’aprenentatge passa per les experiències de cadascú, amb la seva família, al seu barri, i és des d’aquí on es pot articular millor el desenvolupament de competències i la generació de coneixement. Molts ajuntaments tenen ja un compromís decidit amb l’educació. La defensa del dret a l’educació forma part de l’agenda local (L’agenda educativa local: un compromís decidit). Si els ajuntaments s’ocupen d’allò més pròxim als ciutadans, què hi ha més pròxim que l’educació? Com en l’època de la Segona República, ens recordava fa poc en Jaume Carbonell en un magnífic article (De la Segona República a l’Escola Nova 21: les tres primaveres pedagògiques),  calia “canalitzar el corrent de confiança vers l’educació, com a motor de progrés i de la construcció d’una ciutadania culte, lliure i democràtica”.

Avui en dia canvia el propòsit de l’educació perquè canvia la societat i sabem que l’entorn és un factor cada cop més rellevant per a l’aprenentatge. A mesura que el coneixement es fa cada cop més global, l’aprenentatge es fa cada cop més local, més significatiu, i reclama la presència i la interrelació dels actors educatius, dins i fora de l’escola. Primer de les famílies i els docents, però l’entorn en el qual vivim ofereix una multitud de possibilitats per ser aprofitades educativament, oportunitats que poden aportar qualitat a l’aprenentatge, que és social, i que per això mateix té capacitats intrínseques d’aportar i d’ajudar a garantir l’equitat.

I una breu conclusió

Si la persona està al centre, hem de revisar el propòsit i les pràctiques locals. Des del món municipal som conscients que és molt important prestar atenció al temps que passa fora de l’escola i entendre que totes aquestes activitats també són educatives. Però ara també som conscients que cal connectar d’una vegada per totes el dins i el fora, i que ho podem fer considerant que al món local l’Educació és a Temps Complet. Si Escola Nova 21 i altres moviments de canvi caminen cap a una escola avançada, l’Educació a Temps Complet dóna continuïtat al Repensar l’educació des de la proximitat i camina cap a una Educació Avançada. Per tant, complementa una estratègia de millora dels centres eductius i fa de l’educació del segle XXI una educació en xarxa arrelada a l’entorn.

Al món local l’avala una llarga trajectòria de serveis educatius: les escoles bressol, les escoles de música, d’adults, els programes d’acompanyament a l’escolaritat, els programes d’orientació i de transicions educatives, de suport a les famílies. Les ciutats educadores són i han estat una presència constant de ciutats que han apostat per l’educació i que han creat un ecosistema educatiu local. L’Educació a Temps Complet es concreta en entendre i canalitzar el valor educatiu d’aquest ecosistema. No es tracta d’omplir el temps d’activitats, siguin artístiques, esportives o de lleure, sinó de valorar la capacitat d’administrar un temps educatiu i uns actors de manera profunda i amb un nou propòsit.

A la renovació pedagògica dels centres, a l’actualització del propòsit i de les pràctiques, el món municipal hi aporta tot un ecosistema viu, en moviment i en constant transformació. Un ecosistema que és en xarxa, i que es basa en la col·laboració permanent de tots els que hi formen part. Potser és temps també de revisar el propòsit i les pràctiques d’aquesta educació local que tant ha aportat i apostar per un canvi significatiu i amb impacte que mostri que els ajuntaments del segle XXI fan possible una Educació del segle XXI.

Jordi Plana
Sobre Jordi Plana

Gerent de Serveis d'Educació de la Diputació de Barcelona. Contacte: Twitter | Més articles

2 Trackbacks & Pingbacks

  1. La hora del municipalismo » Pedagogías del siglo XXI
  2. L’hora del municipalisme - El blog de l'educació local

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*