Maria Queralt: “L’escola municipal de música té el deure d’arribar a tota la població”

El projecte educatiu SonaEscola ha portat onze escoles i dos instituts de la ciutat a crear petites orquestres que endinsen els alumnes en el món de la pràctica musical i els valors que això comporta

Redacció - El blog de l'educació local
 

Cada vegada són més els centres educatius que aposten per la formació musical dels seus alumnes. Quins beneficis té? Com ho poden articular les escoles municipals de música? Parlem amb Maria Queralt Martí, directora de l’escola municipal de música d’Igualada i impulsora del projecte educatiu SonaEscola.

El projecte ‘SonaEscola’ neix d’experiències prèvies d’altres centres educatius d’Igualada. En quin moment considereu que pot esdevenir una iniciativa de ciutat?

L’Escola de Música d’Igualada va iniciar accions innovadores en centres educatius el curs 2008-2009 a l’Escola Marta Mata de Vilanova del Camí, quan arran d’una subvenció s’engega un projecte en el qual la música té un paper molt important. Es munta una petita orquestra amb els alumnes de primer, segon i tercer de primària amb els que es treballa una estona a la setmana. A partir d’aquí neix una iniciativa similar a l’Escola Gabriel Castellà, la més estigmatitzada de tota Igualada. Allà decidim actuar-hi per crear un segell de qualitat i oferir als infants, molts d’ells en risc d’exclusió social, una oportunitat única. L’experiència el curs 2009-2010 amb grups de 3r a 6è és molt intensa i pensem, perquè no ampliar-ho?

L’Escola Municipal de Música coordina el projecte, que es desenvolupa de forma independent a cada escola. Com funciona?

L’experiència del centre Gabriel Castellà va ser molt significativa perquè es va iniciar una orquestra de violins i violoncels en la qual els alumnes de tercer a sisè, en grups de cinc en cinc, practicaven dues mitges hores setmanals la pràctica instrumental. Però el 2011, amb la crisi, se’ns fa una auditoria i es decideix que s’han de reduir despeses. L’Ajuntament és conscient que té una escola de música molt potent i decideix apostar per fer accions a les escoles de primària. No tan significatives, però igualment interessants. Ara, durant dos cursos, els alumnes treballen la pràctica instrumental en sessions de mitja hora dos cops per setmana i en grups reduïts. Les escoles tenen l’opció de triar un projecte instrumental i dur-lo a terme cada any.

Els alumnes varien els instruments a mesura que avancen cursos?

No, durant els dos cursos toquen el mateix instrument. Representa que estan fent un instrument que a l’escola no tenen i per tant experimenten quelcom extra al costat de professors de l’escola de música. Dels projectes entre els quals l’escola pot escollir hi ha el conjunt orff, els violins, les guitarres, els teclats, la batucada, les flautes de bec, l’ukelele, el conjunt instrumental de corda i la banda, formada per saxo, clarinet, trombó i trompeta, les opcions són molt variades. Les escoles adquireixen els instruments, de manera que amb, per exemple, quinze violins, es pot arribar fins a un centenar d’alumnes gràcies a la pràctica en grups reduïts i en hores alternes.

Són cada cop més els centres educatius que aposten per la formació en la pràctica instrumental. Què aporta?

Està demostrat que els beneficis de la pràctica instrumental són molts. Com a objectiu, el projecte busca que els nens i joves aprenguin a treballar en equip, a descobrir que cadascú té el seu paper, que tots són importants i imprescindibles perquè soni bé. Però també aprenen a cuidar el material, perquè és compartit, a esperar el seu torn, a tenir respecte pel moment dels altres; ajuda a escoltar i, sobretot, iguala perquè no és una activitat competitiva, és participativa. Tot això també contribueix a millorar els nivells d’autoestima de l’alumnat.

Ja hi participen onze de les catorze escoles de primària i els tres instituts d’Igualada. Quins diríeu que són els principals resultats de l’experiència?

Les escoles s’ho han fet molt seu. A partir d’aquest projecte, munten trobades, creen xarxa, fan col·laboracions. Les escoles aconsegueixen els objectius que s’han marcat en relació al projecte i la valoren molt positivament. Crec que un altre dels principals resultats és que, com a escola municipal de música, tenim l’obligació i el deure d’arribar a tota la població i amb aquests projectes ho fem perquè ens adrecem a persones que d’altra manera no tindrien contacte ni amb nosaltres ni amb la música. A banda, cal dir que hi ha tres escoles d’Igualada que encara no ho fan, però n’hi ha d’altres que estan en llista d’espera. I les escoles de secundària poden treballar-ho com a una optativa.

Sempre finalitza el curs amb un concert. Un espai de reconeixement a la feina feta com aquest és essencial?

Ens va semblar que l’experiència de cada curs s’havia d’acabar amb to festiu perquè donava valor al treball fet. Un concert és una extraordinària fórmula per mostrar el teu treball sense cap competitivitat. A més a més, sortir a l’escenari d’un teatre a actuar suposava pels alumnes un altre aprenentatge i els feia protagonistes de l’acció. Com que en total són més de 700, acostumem a organitzar els concerts en dos dies i dues sessions, en els quals hi actuen tres projectes cada vegada, així la jornada és àgil i els pares també poden veure’ls.

Fins a quin punt ha estat determinant o necessària la implicació de l’Ajuntament d’Igualada en un projecte com aquest?

Tenim la sort que a Igualada sempre s’ha cregut en el projecte que ha plantejat l’Escola Municipal de Música, fos quin fos el color polític que ocupés el govern. L’Ajuntament creu en l’escola i així ho demostra el fet que els professors els paga el consistori. Si no fos així, les escoles no podrien assumir-ho.

 

[ El projecte SonaEscola es va presentar a la XV Jornada de Bones Pràctiques. Innovació educativa a les escoles municipals (programa de la Jornada) ]

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*