Fer lectors, una responsabilitat de tots (també dels ajuntaments)

Aprofitem la propera celebració de la diada de Sant Jordi per dedicar aquest espai al valor de la lectura i en concret, de la mà de la presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, de què podem fer i què estem fent des de diferents àmbits (editorials, mitjans de comunicació, escoles, famílies, governs...) per "fer lectors". Destacant que les biblioteques municipals són elements centrals per fomentar l'hàbit de lectura entre la ciutadania.

Montserrat Ayats
 
 

Mural 'Cornellà, ciutat de la lectura'

Mural ‘Cornellà, ciutat de la lectura’ (cc Ajuntament de Cornellà)

Sí, sí, parlo de “fer lectors” perquè és d’això del que es tracta: de contribuir, entre tots (sector, escoles, famílies, administracions, mitjans) a despertar i fer créixer l’hàbit de la lectura al nostre país. Una qüestió que va molt més enllà de saber llegir.

Perquè, si bé crec que la majoria ens posaríem ràpidament d’acord en els beneficis que comporta la lectura; quan debatem sobre el tema, massa sovint ho fem per parlar de tècniques, de mètodes o del sentit instrumental d’aquesta i massa poques vegades parlem de com fer lectors: “[de com] enriquir-se a partir d’un text, explicar-lo als altres i enriquir-te a tu mateix amb l’explicació” com afirmava Jaume Cabré en una entrevista recent al diari Ara.

El darrer estudi d’”Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2015” ens indica que els joves entre 14 i 34 anys són els que, quan se’ls pregunta per què no llegeixen llibres o per què no ho fan amb més freqüència, afirmen més sovint que no llegeixen més perquè no els agrada llegir o perquè prefereixen fer servir el seu temps lliure en altres entreteniments. Crec que es tracta d’unes dades que ens ha de fer reflexionar i, sobretot, ens demanen que ens hi posem de debò per canviar la tendència.

Per canviar-ho, per fer lectors, no serveixen de gaire les lamentacions o la cerca de culpables (sempre són els altres, és clar), sinó que el que cal arremangar-se i posar-s’hi. És evident que l’escola hi té un paper fonamental però, també ho és, que la responsabilitat no pot recaure només en ella. Les activitats de lectura fora de l’escola, amb les famílies i a la societat en general, són absolutament necessàries per fer lectors. I aquí és on els ajuntaments, les administracions més pròximes al ciutadà, amb el suport de les administracions superiors (diputacions i Generalitat) hi juguen o hi han de jugar de manera decidida.

I, per fer-ho, tenen un instrument meravellós sobre el qual entenc que han de pivotar les polítiques municipals de foment de la lectura: les biblioteques públiques, espais “neutrals”, oberts a tothom, que permeten l’accés a un ampli ventall d’obres i recursos i que organitzen un munt d’activitats (hores del conte, clubs de lectura, xerrades, presentacions…), sovint amb cooperació amb els centres escolars, entitats cíviques i socials, etc.

Llibreria Ler Devagar, Lisboa

Llibreria Ler Devagar, Lisboa

Unes biblioteques i unes activitats que, acompanyades de plans específics de foment de la lectura que impliquen el conjunt de la comunitat, de programes específics per a determinades franges d’edat o que contribueixen al reconeixement dels autors i la creació com els que es desenvolupen al Prat de Llobregat, Castelldefels, Santa Coloma de Gramenet, Vic, Palau-Solità i Plegamans o Cornellà, per posar només alguns exemples, donen resultats molt positius i, sens dubte, fan lectors.

Al costat d’aquestes iniciatives liderades pels ajuntaments, en trobem d’altres com el Municipi lector, liderat pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, que té com a objectiu implicar tota la comunitat en promoure el gust per la lectura i fer llegir més, o programes com el Lecxit, liderat per la Fundació Jaume Bofill, que involucra escoles, famílies i voluntariat per a la millora de la comprensió lectora dels infants i que compta amb més de cent cinquanta punts de Catalunya (sovint bliblioteques i escoles) o el Certamen Nacional Infantil i Juvenil de Lectura en Veu Alta, liderat per la Fundació Enciclopèdia Catalana i que implica centenars de nens i diversos municipis.

La suma i l’articulació i coordinació de tots aquests programes i projectes és, sens dubte, el que crec que cal mantenir i enfortir o crear en cas que no hi sigui per fer lectors des el món municipal.

Montserrat Ayats
Sobre Montserrat Ayats

Presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana (AELLC) i Directora d’Eumo Editorial. Contacte: Twitter | Més articles

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*