Ciutats que orienten, ciutats amb futur

L’orientació esdevé element clau per lluitar contra l’abandonament escolar prematur, que a Catalunya encara és proper al 20%. El municipi, per la seva capacitat d’incidència sobre la ciutadania, per la seva proximitat i accessibilitat, pot esdevenir un agent clau en l’orientació al llarg de la vida.

Redacció - El blog de l'educació local
 

Metges, astronautes i enginyers versus futbolistes, perruqueres i professionals del món de l’estètica. Són dos imaginaris col·lectius d’infants i joves de la mateixa edat, però determinats per la seva classe social i l’entorn on s’han criat.

No és una tendència generalitzada, però és probable que els primers, a diferència de la resta, superin les barreres d’una educació que avui té, entre molts altres reptes, el d’esquivar el factor ‘boredom in the classroom’. Són dues realitats comuns del país que reflecteixen la necessitat d’establir polítiques d’orientació per un grup molt nombrós de joves que se sent perdut, com demostren les xifres d’abandonament escolar prematur, que a Catalunya encara se situen en el 18,9% segons dades de l’Idescat del 2015.

El municipi com a garant de l’orientació al llarg de la vida

L’abandonament escolar, però, només és, sovint, un reflex de la necessitat d’orientar les persones al llarg de tota la seva vida, més enllà de la seva etapa educativa i és aquí on, probablement, entren en joc els municipis i la seva capacitat d’incidència sobre la ciutadania, per la seva proximitat i accessibilitat.

Fa temps que l’educació ha deixat de ser aquell concepte que enteníem com a instrucció i que s’associava únicament als períodes de la infància i l’adolescència. Avui, el mateix sistema educatiu promou l’educació com un procés que es perllonga al llarg de tota la vida i que implica l’adquisició de competències i habilitats que van més enllà dels coneixements teòrics que sempre se li han vinculat.

“Ciutats orientadores”, una eina per promoure l’orientació

És en aquest sentit que la Diputació de Barcelona impulsa un pla d’acció centrat en el suport als ens locals en la promoció de l’orientació educativa. En aquest marc, ha participat en un projecte europeu, el ‘Guiding Cities’  (coordinat per DEP Institut i en consorci amb institucions de quatre països), co-finançat pel Programa Erasmus+ de la Comissió Europea, que ha permès definir el concepte i dissenyar un model de ciutat orientadora, entesa com aquella que “promou l’articulació de tots els serveis i recursos d’orientació existents en un context local per lluitar contra l’abandonament escolar prematur i acompanyar els  ciutadans en les seves trajectòries educatives i professionals al llarg de la vida”.

El concepte, doncs, obre l’educació a una nova dimensió que implica, a més de les famílies i l’escola, els ajuntaments, les associacions, les universitats, i d’altres institucions i col·lectius de les ciutats.

“El centre són les persones”. L’exemple de Badia del Vallès

Això és quelcom que alguns ajuntaments han assumit com un compromís propi i han portat més enllà, com és el cas de Badia del Vallès, ciutat de prop de 13.500 habitants, que ha rebut el Premi Ciutat Orientadora d’Educaweb amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona.

Així ho entenen des de l’ajuntament, tal com explica Salvador Avià, coordinador de l’àrea d’acompanyament a les persones. “Els nens i adolescents van a l’escola i allà hi desenvolupen part de les seves activitats, però també ho fan en molts altres escenaris de la ciutat com associacions, clubs esportius, el mateix carrer, les xarxes socials i també a casa seva”, assegura Avià, que insisteix que “són tots aquests escenaris i no només l’escola on les persones s’eduquen”.

D’aquí que a finals de la dècada dels anys 90, les àrees de Joventut i Educació comencessin a teixir una cultura de treball integrat que ha permès fer néixer projectes com el ‘Vols futur’ o ‘Schoolworkers’, que estan vinculats a l’orientació i pensats per una població amb un alt índex d’abandonament escolar que “necessitava una política educativa que anés més enllà d’aquella que té com a centre l’escola i no els nens”, aclareix Avià.

I és que prop del 45% dels alumnes repetien curs almenys una vegada durant la secundària i el nombre d’alumnat no acreditat vorejava el 40%. Les dades van generar alarma i l’administració local va començar a replantejar-se l’educació, veient-la actualment “com un procés d’acompanyament a través del qual els joves aconsegueixen crear el seu projecte de vida i tenir l’autonomia per tirar-lo endavant”.

Però les iniciatives més potents nascudes al municipi no es van posar en marxa fins el 2006, quan va néixer L’Eina, “un instrument que treballa l’orientació, en el sentit que acompanya el jove a l’hora de crear o reconstruir el seu projecte de vida a llarg termini, ajustant així la desigualtat d’oportunitats del sistema”, explica Avià.

L’Eina és un instrument de l’Ajuntament de Badia del Vallès per orientar i acompanyar el jovent.

L’Eina, reconeguda com una pràctica de referència a nivell europeu, s’acompanya d’altre programes potents que ho complementen. “No és aquesta xarxa real la ciutat educadora?”, es pregunta Avià. I els resultats, a més a més, demostren que funciona. Estudiant les promocions nascudes el 1994 i el 1997, es va observar una tendència positiva en el nombre de graduats d’ESO, ja que es passava del 34,75% al 56,10%.

Per aquest motiu, Avià defensa que els ajuntaments siguin “el pal de paller de l’educació perquè són neutrals i tenen en compte tots els escenaris i poden articular-los”. Independentment dels seus colors polítics, els consistoris “poden tenir a les seves mans les eines i recursos per tirar endavant programes i projectes que contribueixin a la millora del sistema educatiu, a fer-lo més just i igualitari i, sobretot, a donar-li un sentit”.

És el mateix que va defensar l’alcaldessa de la població, Eva Menor, al recollir el guardó Ciutat Orientadora. “L’Eina va néixer com un instrument per orientar, acompanyar i empoderar el jovent i les seves famílies en el procés de presa de decisions i creació de projectes de vida”, però des de llavors, segons Menor, “l’orientació i l’acompanyament s’han convertit en l’eix bàsic d’articulació de les polítiques municipals de lluita contra l’abandonament escolar prematur, que inclouen un ampli sistema de projectes que es reforcen mútuament”.

Mesurar l’impacte dels serveis d’orientació

Per donar un pas endavant en la millora del model d’orientació al llarg de la vida, s’ha posat en marxa nou projecte europeu, el “Keyway”, que compta novament amb la participació de la Diputació de Barcelona, que té per objectiu definir indicadors i metodologies per posar en valor i mesurar l’impacte dels serveis d’orientació.

A través d’aquest projecte, que finalitzarà les seves activitats l’estiu del 2018, es desenvoluparà un mapa conceptual d’impactes, una base de dades d’indicadors per mesurar-los i una guia per a la seva implementació.

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*