“Si pensem en noves maneres d’arribar als alumnes, tindrem més oportunitats de no perdre’ls”

Les escoles municipals de persones adultes s’organitzen per treballar plegades en la millora de l’educació al llarg de la vida. Repassem els principals temes de debat que van sorgir a la darrera Sessió plenària de la Xarxa d’Escoles Municipals de Persones Adultes celebrada a Barcelona.

Redacció - El Blog de l'educació local
 

@ Mónica Bergós

 

La Sessió plenària de la Xarxa d’Escoles Municipals de Persones Adultes, celebrada al Recinte Modernista de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, va aplegar electes, tècnics municipals i docents de les escoles i centres municipals de persones adultes de la demarcació de Barcelona.

Durant la part central de la sessió els assistents van treballar de manera participativa en la construcció compartida de prioritats de treball per al període 2017-2018 , amb l’objectiu d’impulsar a la xarxa i projectar un escenari de treball a llarg termini que permeti avançar en el disseny i millora dels serveis i recursos.

Nascuda el 2015 i promoguda per la Diputació de Barcelona, la xarxa té l’objectiu de posar en valor l’educació al llarg de la vida, tot mobilitzant i implicant als ens locals. Ara mateix s’hi troben adherits un total de 32 municipis, que apleguen 180 professionals de referència.

El debat de la sessió es va organitzar al voltant de quatre temàtiques: territoris i polítiques locals d’educació al llarg de la vida, gestió de centres de formació de persones adultes, innovació educativa a les escoles municipals de persones adultes i orientació i transicions a aquests centres.

La necessitat d’un marc d’actuació comú

Quant a la primera temàtica, relacionada amb el marc estratègic d’actuació que estableixen els ajuntaments per abordar els serveis i els recursos locals d’actuació al llarg de la vida, els docents i directors de les escoles van coincidir en destacar que en general compten amb suport polític per exercir la seva tasca. Tanmateix, van assenyalar la necessitat que hi hagi més continuïtat en les línies d’actuació, i que no s’aturin cada vegada que es produeixi un canvi polític al consistori.

En aquest sentit, van proposar que s’estableixi una coordinació territorial. “Sigui com a mancomunitat o com a  municipis concrets, on pots generar un model concret per característiques del territori i una oferta en conseqüència”. A més, els assistents van afegir que “voldríem comptar amb més visibilitat i reconeixement per part d’altres administracions, com ara els instituts de Secundària”. “Som un calaix de sastre. Es troba generalitzada la idea que aquí va a parar la gent que no encaixa enlloc més”- va lamentar un docent.

Gestió i funcionament dels centres

En relació a la gestió dels centres de formació de persones adultes, el terme que més va aparèixer al debat va ser “inestabilitat”. La necessitat d’adaptar-se a una demanda inestable comporta una inestabilitat de l’oferta.

@ Mónica Bergós

Molts docents van parlar de la sensació d’incertesa que viuen a la seva feina: “Depenem de la demanda. Hem notat que darrerament hi ha menys demanda perquè hi ha una mica de recuperació econòmica, i molts dels nostres usuaris amb 600 euros mensuals de sou per 8 hores ja marxen a treballar i deixen de formar-se. Aquesta situació ens obliga a buscar sempre noves línies de treball”. Es va subratllar que a “una escola d’adults fem una mica de tot. I les fem una mica com podem. No tenim tanta organització”.

Experiències d’innovació educativa

En referència a la tercera temàtica plantejada, que buscava una reflexió sobre la innovació educativa a les escoles municipals de persones adultes, es va constatar que existeix molta diferència entre centres. Alguns posen en funcionament projectes innovadors com ara experiències d’APS (Aprenentatge i Servei) o s’impulsa el disseny d’aplicacions mòbils per part dels alumnes o la creació de murals artístics, i altres continuen ensenyant com tota la vida, amb pissarra, guix, llapis i paper.

Els assistents van convenir que una bona iniciativa seria propiciar la visibilitat d’aquells projectes innovadors i l’intercanvi d’experiències entre centres. “A molts de nosaltres ens manca informació sobre com impulsar iniciatives innovadores i sols no ho podem fer”- van assenyalar, i van demanar poder formar-se per poder innovar i rebre el suport de les administracions en aquest sentit. “Molts dels nostres usuaris ja són gent d’una determinada edat. Estan farts de fer mates convencionals. No els interessen les taules. Si pensem en noves maneres d’arribar als alumnes, tindrem més oportunitats de no perdre’ls”- va reflexionar una professora.

Orientació

Per últim, es va parlar d’orientació i transicions als centres, un punt relacionat amb l’acompanyament a l’alumne en les seves decisions formatives i professionals. En relació amb aquesta qüestió, es va destacar que és del tot essencial fer “una bona acollida i recepció per tal de fer una bona diagnosi”.

@ Mónica Bergós

Es va proposar vincular els ex alumnes i estudiants de nivells superiors al procés d’orientació, com ja es fa a alguns centres, perquè expliquin la seva experiència als companys que arriben nous, i també es va plantejar la necessitat que els docents comptin amb més formació de la metodologia per tal d’orientar correctament.

La sessió de debat va cloure amb el compromís de que la feina de la Xarxa es concreti en la definició d’un pla de treball i un reglament que defineixin i prioritzin les diferents accions. A la tardor s’emplaçarà a una nova sessió de treball, amb la finalitat que el primer trimestre de 2018 ja es pugui comptar amb unes línies de treball més marcades.

Administracions obertes

Als parlaments institucionals, el Diputat delegat d’Educació, Rafa Homet, i el gerent dels Serveis d’Educació, Jordi Plana, van remarcar que “la societat requereix una xarxa educativa flexible i connectada amb l’entorn que faci possible que les persones es puguin formar en qualsevol moment de la seva vida”. En aquest sentit, es va destacar que per a la Diputació de Barcelona aquesta xarxa s’emmarca dins d’un dels seus projectes estratègics: reforçar el paper dels ajuntaments en el desenvolupament del Servei Català d’Educació.

De la seva banda, l’Alcalde de Lliçà de Vall, Josep Serra va assegurar que els ajuntaments estan compromesos amb la tasca de donar oportunitats formatives a les persones adultes. “Les administracions estan obertes, aneu a les administracions i demaneu què necessiteu. Sabem que una ciutat sense cultura és una ciutat abocada a caure al pou de l’atur”, va subratllar.

1 Trackbacks & Pingbacks

  1. [145] Què hem de fer amb l’educació d’adults? | DIDACTIK

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*