“No hi ha inclusió sense interacció”

La XVI Jornada de Bones Pràctiques va oferir un espai idoni per compartir accions i projectes d'educació inclusiva que s'estan desenvolupant en el territori des de tres eixos temàtics: atenció a la diversitat i necessitats educatives especials; abandonament escolar prematur i igualtat d'oportunitats per a infants i joves d'entorns desfavorits.

Redacció - El Blog de l'educació local
 

Què entenem per inclusió educativa? Amb aquesta pregunta va arrencar el proppassat 27 de juny la XVI Jornada de Bones Pràctiques: Calidoscopi d’accions inclusives al territori: iguals i diferents, organitzada per la Diputació de Barcelona, que va oferir un espai de reflexió i on els assistents van exposar, a través de dinàmiques participatives, diferents accions i projectes inclusius. Experiències que es van vincular amb el rol dels ajuntaments en la implementació de polítiques i estratègies per acompanyar el sistema educatiu, i la societat en general, vers la inclusió de les diversitats.

La Jornada va seguir el fil conductor del darrer Fòrum Local d’Educació dedicat a l’educació inclusiva i es va iniciar amb una taula rodona on Efrén Carbonell, director de la Fundació Aspasim d’atenció a persones amb discapacitat i Xavier Martínez-Celorrio, professor de Sociologia de l’Educació a la Universitat de Barcelona, van reflexionar sobre diferents aspectes vinculats al concepte d’inclusió educativa.

Carbonell va destacar que apostar per la qualitat a l’ensenyament és, també, apostar per la inclusió, ja que l’objectiu ha de ser que  “tots els alumnes puguin aprendre”. Va dir que a l’escola hauria de canviar la mirada i tenir en compte “la mirada dels alumnes, les seves particularitats”, a més d’apostar per les tres P: Presència, Participació, Aprendre.

En la mateixa línia, va recordar que grans pedagogs que són considerats referents de la innovació educativa, com Maria Montessori, van començar treballant amb alumnes que tenien dificultats d’aprenentatge, i després van veure que les troballes que van fer a partir de l’observació d’aquests alumnes podien ser generalitzades a la resta dels estudiants. Per tant, la inclusió es troba a l’arrel de la pedagogia.

De la seva banda, Martínez-Celorrio va assenyalar que el gran repte del sistema educatiu és transformar la Secundària, que va néixer com a una etapa integradora, però que  actualment funciona com a una “etapa selectiva”. Un altre gran desafiament, segons el professor universitari, és la lluita contra la segregació escolar. “No ens podem conformar amb què algunes escoles públiques tinguin un 80% d’immigració. Hauríem de garantir una matrícula equilibrada”. En aquest sentit, va reivindicar el paper dels ajuntaments que, segons va dir, haurien de liderar un procés de construcció del concepte de “ciutat col·laborativa”, per tal que es redistribueixi el capital social.

Dinàmica participativa per detectar experiències

La segona part de la Jornada, dedicada a la posada en comú de diferents experiències d’inclusió educativa, va seguir una dinàmica participativa en què els assistents, entre els quals hi havia educadors i tècnics d’educació de diferents administracions, van proposar diferents projectes dels quals volien parlar. Entre tots els assistents es va dur a terme un procés de votació i aquelles que van rebre més suport van ser exposades. El diàleg es va dur a terme en tres espais diferencials al voltant de tres eixos temàtics: atenció a la diversitat i necessitats educatives especials; abandonament escolar prematur; i igualtat d’oportunitats per a infants i joves d’entorns desfavorits.

A l’espai sobre diversitat es va presentar l’experiència d’un grup de treball de dispositius mòbils per a docents d’Infantil, Primària i Secundària impulsat per l’Àrea de Tecnologia del Departament d’Ensenyament, que parteix de la premissa que la tecnologia és un recurs que ajuda a l’atenció a la diversitat. En concret, es va presentar l’aplicació Stop Motion, que ha estat molt ben valorada pels docents, perquè afavoreix el treball col·laboratiu i l’exploració dels diferents rols que pot desenvolupar cada integrant del grup al projecte.

També es va fer esment de la tasca integradora de les escoles bressol municipals, que atenen alumnes amb necessitats educatives especials, incidint en la idea de què l’entorn de l’escola bressol, amb infants de 0-3 anys és considera ideal per a la inclusió, ja que la integració es produeix de “manera natural” per part dels nens i nenes.

D’altra banda, es va oferir informació sobre la tasca de la Fundació El Llindar, que ofereix itineraris formatius i atenció integral i individualitzada a alumnes que no han obtingut el graduat de Secundària i en general presenten problemes per adaptar-se a l’ensenyament reglat. “Veiem en els alumnes la sensació de fracàs que els acompanya. Moltes vegades s’ha començat a gestar a la Primària. El gran repte és combatre-la, i oferir als alumnes la possibilitat de tenir experiències d’èxit, perquè facin un canvi de clic”, va comentar el representant de la Fundació.

Projectes contra l’abandonament escolar prematur i en favor de la igualtat d’oportunitats

A l’espai dedicat a les experiències destinades a combatre l’abandonament prematur, es va presentar un projecte impulsat per l’Ajuntament de Granollers per a joves que han obtingut el graduat d’ESO però que han abandonat el Batxillerat o els Cicles Formatius, o no han obtingut plaça a la formació que havien triat. De gener a juny, el programa ofereix unitats formatives de famílies diferents de Formació Professional perquè l’any següent els joves puguin tenir més clar a quina opció voldran matricular-se.

En relació a les pràctiques que busquen la igualtat d’oportunitats per a infants i joves d’entorns desfavorits, es va parlar dels projectes d’Educació a Temps Complet (ETC), que busquen coordinar les escoles amb el seu entorn i posar-los en xarxa. Es va reflexionar sobre la importància del paper de l’ajuntament “com a punt de trobada i com a catalitzador de les relacions de l’escola amb l’entorn”.

A més, es va exposar la tasca de l’entitat AFEV, un projecte de mentoria sòcio-educativa entre estudiants universitaris voluntaris i joves amb dificultats. L’objectiu no és que els universitaris facin de professors particulars, sinó que vagin més enllà i siguin un referent positiu per als joves. Es va assenyalar que l’important és que “el jove pugui creure que té un itinerari educatiu”. A partir d’aquí, el podrà assolir amb més o menys èxit.

Al final de la jornada es van posar en comú les impressions dels assistents que, a través del software interactiu Mentimeter, van fer comentaris referents a les sessions. “L’èxit no és un resultat, és una experiència”, “és important treballar amb l’entorn perquè l’educació és cosa de tothom”, són algunes de les frases que es van compartir. Segons el gerent de Serveis d’Educació de la Diputació de Barcelona,  Jordi Plana, no hi ha inclusió sense interacció i cal crear entorns inclusius perquè això permetrà assolir el dret a l’educació per a tothom.

 

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*