“La batalla per la igualtat educativa es lliurarà fora de l’aula, per això treballem per igualar l’accés a les extraescolars”

Carles Barba és el director de l’acabada de néixer Educació360. Es tracta d’una aliança que busca enxarxar tots els recursos educatius: els que es donen dins i fora de l’escola, durant els temps lectius i els d’oci. Així, pretenen engrandir la mirada sobre l’educació posant de relleu que s’aprèn a tot arreu i tothora i que no només el que passa dins l’aula és important

Redacció - Blog de l'educació local
 

Carles Barba, director d’Educació360 | SANDRA VICENTE

Dilluns 29 es va presentar al CCCB l’aliança Educació360, un projecte que pretén igualar el reconeixement i l’accés dels aprenentatges de fora i de dins de les aules. Aquesta iniciativa neix de la idea que els temps lectius i no lectius són igual d’importants per a l’aprenentatge i la trajectòria vital dels infants i que, per tant, s’han de posar en comú diversos actors per a poder realitzar iniciatives educatives en xarxa. I és que, “si preguntes sobre les experiències vitals en el seu itinerari formatiu, segurament molta gent posarà en relleu l’utilitat extreta de vivències que s’han donat fora del sistema reglat”.

Aquesta és l’opinió de Carles Barba, membre de la Fundació Jaume Bofill i director de l’aliança Educació360, qui es lamenta que, malgrat això, “el sistema educatiu només s’enfoca en l’escola, l’aula, el currículum i els mestres i resta importància a tot allò que succeeix fora”. Per tant, des de la Fundació Jaume Bofill, la Diputació de Barcelona i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, impulsen el projecte que pretén “fer un canvi profund en l’educació, obrint la mirada, fent una panoràmica de 360 graus”.

Recentment són moltes les iniciatives de renovació educativa que intenten integrar la formació artística o les filosofies d’educació en el lleure en el model educatiu reglat. Què aportarà Educació360 per intentar englobar totes aquestes propostes?

Unificar tot plegat només serà possible amb la complicitat de molta gent. Hi ha molta gent que fa feina, però sembla que cadascú vagi una mica a la seva. El resultat d’aquesta falta de coordinació és que hi ha moltes iniciatives educatives que estan poc valorades però que, com l’esport, estan molt esteses entre la població infantil.

I no és només que siguin activitats molt populars, sinó que en l’educació en el lleure és on s’aprèn la cooperació, a treballar en equip, resoldre conflictes, valorar els altres, trobar el teu lloc en el conjunt. A saber guanyar i perdre…però aquestes competències estan infravalorades pel sistema educatiu reglat.

És aquesta falta de reconeixement l’espurna que encén el naixement d’Educació360?

Té diversos orígens. Un d’ells és que vam veure que els temps extraescolars eren els espais de desigualtat per excel·lència. El sistema d’educació reglada obre la porta a un espai que poc o molt iguala les diferències socials que puguin tenir les criatures, ja que fins els 12 anys estan emparats per una certa gratuïtat. Encara que hi ha segregació, diferències de contextos, escoles millors o pitjors, el sistema reglat és un sistema relativament igualador i democratitzador en l’accés a l’aprenentatge.

Però tot el que està fora del sistema reglat amplifica la desigualtat: l’accés a les oportunitats educatives en temps no lectius té a veure amb factors socioeconòmics i culturals del context familiar. En aquest sentit parlem de tots els temps i espais de la vida dels infants, no només les tardes de dilluns a divendres, sinó dels caps de setmana, de les vacances…el temps no lectiu és una quarta part de l’any! La batalla per la igualtat educativa es lliurarà fora de les aules i, per això, un dels vectors de l’Educació360 és treballar per la igualtat d’oportunitats, l’equitat i generar més i millors opcions per a tothom.

Quan parleu de millores en l’accés penseu en activitats d’educació en el lleure públiques?

Han de ser accessibles, però l’origen pot no ser públic. El que sí hi ha d’haver són polítiques públiques al darrera que en garanteixin l’accés. L’objectiu és generar un model educatiu que englobi totes les oportunitats educatives fora del sistema reglat i, per això, necessitem el suport de l’administració.

Carles Barba “Hem de posar l’infant al centre de l’aprenentatge: participa de diversos espais i temps educatiu i no hem de pensar només en l’aula” | SANDRA VICENTE

Ha dit que Educació360 té diversos orígens. Ha parlat de les desigualtats, quins serien els altres?

També va ser determinant la reflexió sobre els temps educatius i que hem de posar l’infant al centre del procés d’aprenentatge: el noi o la noia participa de diversos espais i temps educatius i, per tant, no hem de pensar només en el temps lectiu. Hi ha situacions en què aquesta necessitat es posa molt de manifest. Quan els instituts van decidir tancar a les tres, ens vam trobar amb adolescents que des del migdia eren a casa. Aquests temps d’oci han de ser més educatius. Això és important perquè dins la mateixa escola hi ha temps lectius i no lectius que no estan connectats, com els menjadors, extraescolars, els casals d’estiu…

S’han de vincular aquests espais, però veiem que cada vegada funcionen més com un servei de conciliació que no pas com un temps educatiu. Però haurien de formar part del projecte educatiu del centre, així com d’un projecte comunitari en xarxa, perquè som del parer que no tot el procés d’aprenentatge d’una criatura ha de passar a la seva escola. S’han de trepitjar altres llocs, espais cívics i culturals diversos.

Un dels altres orígens d’Educació360 ve del fet que cada cop més la recerca internacional està posant més en valor aquestes activitats d’educació extraescolar, així com la idea de la personalització de l’aprenentatge: cada nano ha de construir el seu itinerari a partir de coses que passen tant dins com fora de l’escola. De fet, està demostrat que els qui tenen més accés a aquestes propostes, tenen més èxit acadèmic.

La bona notícia és que tres institucions com són l’administració pública [Diputació de Barcelona], conjunts de docents [Federació de Moviments de Renovació Pedagògica] i una fundació de recerca i innovació [Jaume Bofill] s’han posat d’acord en que el món municipal i l’educatiu han de cooperar. Aquesta idea ja no compta només amb el suport de la gent que hi ha treballat sempre i que ja n’estava convençuda.

És un gran canvi, perquè partim d’un currículum molt marcat  

És un canvi cultural molt gran, un canvi de marc mental. Volem promoure que molts municipis, entitats i centres treballin amb la idea de coordinar-se i, per tant, generin experiències 360 arreu. Però això no passarà d’una proposta de bona voluntat si no es converteix en política pública. Volem que el 2018 s’elaborin propostes per a que els municipis tinguin ajudes per elaborar projectes d’educació360 fins el 2022 [any en què hauria d’haver eleccions].

De moment compteu amb 11 ajuntaments on es desenvoluparan els programes pilots

Des del curs passat, aquests municipis tenen un programa de col·laboració amb la Diputació de Barcelona en aquesta línia de feina que contempla un compromís a tres anys durant els quals es desenvoluparan models que es puguin replicar a altres municipis.

La mostra que heu aconseguit és molt significativa: compteu amb ciutats grans com l’Hospitalet i municipis com el Lluçanès, d’ambients molt més rurals i una concentració de població més baixa

Són dos exemples extrems: el Lluçanès té uns 10.000 habitants en una superfície immensa. Tenen una dispersió territorial molt alta, però en canvi estan fent una feina increïble de creació de dispositius. Els pobles no poden tenir tot el ventall d’ofertes que té una ciutat i aquest municipi és exemple de cooperació i generació d’opcions a nivell comarcal.

També és interessant la idea de crear models conjunts que permetin portar les iniciatives i particularitats del territori a les grans ciutats, que ens facin superar el centralisme

A les comunitats rurals les escoles desenvolupen un paper de pal de paller molt més actiu que a les grans ciutats. És un nucli on es genera vida comunitària i associativa que traspassen les funcions purament educatives i les competències reglades. I és que són un actor fonamental en ambients petits, on hi ha menys possibilitats que hagi entitats que generin alternatives formatives. Des del món rural de vegades s’ensenyen pràctiques que a les ciutats hem oblidat.

Ara mateix compteu amb 33 entitats enxarxades. Com ha estat el procés de seleccionar-les?

Hem volgut agrupar alguns sectors. Ara mateix tenim una mostra, en la que som conscients que falten representants de diversos espais, així que esperem que hi hagi entitats que se sumin a la crida que vam fer a la presentació del dia 29 de gener. Ara mateix comptem amb xarxes d’escoles vinculades a la renovació pedagògica, col·lectius d’educadors i pedagogs, així com els cinc moviments de lleure més importants, xarxes d’infància i del tercer sector social.

Per ara ens hem focalitzat en dos sectors d’educació en el lleure: per una banda, la Unió de Consells Esportius de Catalunya, dedicats a l’esport educatiu de base, i l’Associació Catalana d’Escoles de Música, també molt vinculada al món local.

Així mateix comptem amb cinc grups de recerca universitària que s’han compromès a col·laborar en una investigació molt aplicada: estem davant d’un món molt ric però poc sistematitzat. Trobar un llenguatge comú entre el món reglat i el del lleure ens ajudarà a donar més credibilitat i dotar d’importància el projecte.

Carles Barba ““La batalla per la igualtat educativa es lliurarà fora de les aules, per això treballem per la igualtat d’accés a les extraescolars”” | SANDRA VICENTE

Així, un cop feta la base, què us espera els propers mesos?

Ara que ja hem presentat tant el projecte com l’aliança i hem activat els pilotatges per a generar models que es puguin replicar, ens agradaria poder generar dinàmiques a tots els ajuntaments que s’hi interessin per compartir recursos, iniciatives, coneixements, etc.

Ens proposem, també, elaborar informes, alguns pedagògics, altres més enfocats en la gestió d’aspectes econòmics o sobre diferents tipus de finançaments per a crear una rúbrica que serveixi de base als municipis que vulguin implementar l’Educació360.

I, en aquesta línia volem també començar amb la incidència política: construir propostes de política municipal pels propers mandats. Tot plegat té a veure amb ajudar a realitzar un canvi de xip, més enllà de plantejar el debat del finançament. Evidentment calen recursos econòmics, però de vegades calen canvis de mentalitat per a multiplicar les oportunitats i els resultats amb els mateixos recursos.

El canvi de xip que planteja passa per poder generar comunitat més enllà de l’escola. En aquest sentit les vacances d’estiu seran el vostre primer punt d’inflexió

Ens agradaria molt que les vacances dels nois i noies fossin objecte de la política pública i de la coordinació de tots els actius d’una comunitat per a poder fer una proposta educativa comuna. Això vol dir que els ajuntaments, les AMPAs, els esplais, les entitats esportives, les escoles d’idiomes, etc., que en aquests moments llencen ofertes, de vegades competint entre elles, poguessin pensar conjuntament. I conjuntament vol dir, organitzar-se amb els docents, que són els qui coneixen millor els nanos. Si pensem junts tindrem idees noves i omplirem els forats territorials.

Sabem que a les vacances també es produeix segregació: s’activen dispositius socials com esplais o cursos gratuïts -relacionats amb el que parlàvem abans dels serveis a la conciliació- però tenen la contrapartida que acaben generant guetos en contraposició amb els nens que poden acudir a ofertes més costoses.

I no serà perquè a Catalunya no hi hagi una bona oferta d’educació en el lleure

Al nostre país hi ha molts actius, molta gent que fa moltes coses molt ben fetes. El repte és connectar tot això. El futur de l’educació passa per obrir les portes i comptar amb tots els actors de la societat. Aquesta iniciativa no pretén impulsar projectes per se, sinó que vol que sigui la gent enxarxada la que creí els programes. Nosaltres facilitarem l’intercanvi i els espais de connexió, el coneixement mutu i que tot plegat es converteixi en política pública.

Educació360 serà exitosa en la mesura que la gent la faci seva i es generin propostes que es reconeguin des del model educatiu. En definitiva, quan el sistema reglat reconegui que el què passa fora de l’aula és important.

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*