El nou Decret d’educació inclusiva: una norma positiva que deixa obertes algunes qüestions

El Decret d'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu comporta un gran pas en la construcció d’un món educatiu igualitari. Cal dir, però, que aquesta norma preveu el desplegament futur d'alguns aspectes sobre els quals caldrà estar amatents.

Eva Izquierdo Monzón
 

El Consell Escolar dóna llum verda al decret d’escola inclusiva / ENRIC CATALÀ

El passat 19 d’octubre, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya ( DOGC) es va publicar el Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. Aquest Decret s’empara, entre d’altres, en la Llei d’Educació de Catalunya, Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, Llei 13/2014, del 30 d’octubre, d’accessibilitat.

En aquest sentit, la LEC recull la necessitat d’adequar l’activitat educativa per atendre la diversitat de l’alumnat i l’assoliment d’una igualtat d’oportunitats i d’accessibilitat, i que l’atenció educativa de tot l’alumnat es regeix pel principi d’inclusió. Per altra banda, la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència recull que els infants i els adolescents amb discapacitat tenen dret a gaudir d’un sistema educatiu inclusiu, amb accés a l’educació obligatòria en les mateixes condicions que els altres membres de la comunitat, sense exclusió per raó de discapacitat, i als ajustaments i suports necessaris per assolir el màxim desenvolupament acadèmic, personal i social. I, la Llei 13/2014, del 30 d’octubre, d’accessibilitat, té com a un dels seus objectius principals aconseguir una societat inclusiva i accessible, que eviti la discriminació i propiciï la igualtat d’oportunitats per a tothom, especialment per a les persones que tenen discapacitats.

Respecte a la normativa anterior el nou Decret deroga el Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l’atenció educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials, excepte el capítol IV, referent als requisits mínims de les unitats i dels centres d’educació especial.

En quant a l’estructura el nou Decret s’articula a través d’un preàmbul, cinc capítols i vint-i-sis articles, amb tres disposicions addicionals, una derogatòria i una final.

Al capítol I, es troben les disposicions de caràcter general, la definició del concepte d’atenció educativa, articles relatius a l’objecte, l’àmbit subjectiu, la xarxa de suports a l’educació inclusiva, i les funcions de l’Administració educativa i dels centres educatius en relació amb el contingut del Decret. Al capítol II, s’inclouen deu articles que regulen, les mesures i els suports per a l’atenció dels alumnes que permeten organitzar els recursos i la intervenció educativa i, la detecció i l’avaluació de les necessitats educatives de suport educatiu i el pla de suport individualitzat per respondre. El capítol III es destina a l’escolarització dels alumnes, els criteris i els procediments per a l’escolarització. I, al capítol IV es fa referència als alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu als ensenyaments post obligatoris i de transició a la vida adulta. Finalment al darrer capítol ens trobem amb els serveis i recursos que es posen a disposició del sistema educatiu perquè aquest faci efectiva l’escolarització i l’educació de tots els alumnes.

En quant al contingut específic del decret destaquem els següents aspectes:

1- El principi vertebrador que recull en quant que reconeix que “Tots els alumnes s’escolaritzen en centres educatius ordinaris segons el que estableix aquest Decret i d’acord amb el procés d’admissió vigent.” ( art.17). Per tant, estem davant una norma que fixa com a principi general l’escolarització de tots els alumnes en centres ordinaris, i només contempla l’escolarització al centres d’educació especial com a excepció, sotmesa a uns requisits i un procediment.

Segons recull el nou marc normatiu l’escolarització dels alumnes amb necessitats es contempla com una mesura excepcional condicionada a la voluntat dels pares, i a més requereix el reconeixement d’aquestes necessitats educatives especials i de suport educatiu en l’informe de l’EAP. A l’informe de l’EAP ha de constar la proposta d’escolarització de l’alumne en un centre educatiu especial. A l’apartat 2 de l’article 18 es diu “Únicament els alumnes amb discapacitats greus o severes que necessitin una elevada intensitat de suport educatiu i mesures curriculars, metodològiques, organitzatives o psicopedagògiques altament individualitzades poden ser escolaritzats en centres d’educació especial”.

La norma preveu que davant els diferents criteris entre els progenitors i l’EAP serà preceptiu un informe de la Inspecció d’Educació, i si es manté el desacord haurà de resoldre respecte a l’escolarització del menor el director dels serveis territorials o el gerent del Consorci d’Educació de Barcelona

2- L’àmbit subjectiu d’aplicació. El decret estableix un llistat (al seu art.3.4) respecte a què es considera alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu, i engloba sis grups de diferents situacions que van des de: a) Els alumnes amb necessitats educatives especials associades a discapacitats físiques, intel·lectuals o sensorials, trastorns de l’espectre autista, trastorns greus de conducta, trastorns mentals, i malalties degeneratives greus i minoritàries; b) Els alumnes d’origen estranger amb necessitats educatives derivades de la incorporació tardana al sistema educatiu, de la falta de domini de la llengua vehicular dels aprenentatges i de l’escolaritat prèvia deficitària; c) Els alumnes amb necessitats educatives derivades de situacions socioeconòmiques i socioculturals especialment desfavorides; d) Els alumnes amb trastorns d’aprenentatge o de comunicació, entesos, aquests últims, com a trastorns que afecten l’adquisició i l’ús funcional del llenguatge; e) Els alumnes amb altes capacitats derivades de la superdotació intel·lectual, els talents simples i complexos i la precocitat; f) Els alumnes amb risc d’abandonament escolar prematur.

Com es pot veure es fa un llistat que recull en una mateixa definició situacions molts diverses entre elles en les que es pot trobar un alumne i que per aquest motiu serà considerat alumne amb necessitat específiques de suport afectes d’aquest decret, i s’activaran totes aquelles mesures i actuacions previstes. No obstant, caldrà veure com amb el desplegament de decret i la seva implementació pràctica es van definint i adaptant les diferents intervencions educatives dependent del grup al que pertanyi l’alumne, doncs cada situació requereix actuacions i mesures ben diferents i de vegades no compatibles unes amb les altres, i que requeriran professionals especialitzats.

3- L’objecte del decret es garantir que tots els centres educatius sostinguts amb fons públics dins l’àmbit de l’ensenyament no universitari siguin inclusius. Per tant, l’obligatorietat de garantir la inclusió de l’alumnat també s’estén al centres privats concertats.

4- El decret regula que els centres d’educació especial poden ser proveïdors de serveis i recursos per als docents d’escoles i centres d’educació secundària. No obstant aquesta funció dels centres queda sotmesa al procediment i els criteris que el Departament d’Ensenyament determini en el seu moment.

5- També val destacar el tractament que dona el decret als serveis educatius atès que els considera una peça clau de la xarxa de suports a l’educació inclusiva.

En definitiva, l’aprovació d’aquesta norma comporta un gran pas en la construcció d’un món educatiu igualitari i inclusiu. No obstant, el decret deixa oberta algunes qüestions que s’haurà d’esperar a veure com es fa el seu desplegament. Entre d’altres destaquem – potser un dels temes més plantejat  des de diferents àmbits del món educatiu-  la manca de dotació pressupostària efectiva i suficient, i el termini de quatre anys per desplegar el Decret. Però també hi ha d’altres qüestions a les no dona una resposta, com son, la situació a partir d’ara dels professionals que treballen actualment als centres d’educació especial; la necessitat de formació i sensibilització dels professionals i en general de tota la comunitat educativa dels centres educatius ordinaris; la situació dels alumnes ja escolaritzats en centres d’educatius especials i que vulguin continuar en els mateixos, o bé que no vulguin continuar; la participació dels municipis en tot aquest procés. Haurem d’estar atents al futur desplegament del nou Decret.

 

Eva Izquierdo Monzón
About Eva Izquierdo Monzón

Advocada. Assessora a diferents col·lectius i entitats professionals. Participa com a docent en cursos i conferències de diferents administracions públiques i universitats. More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*