La xarxa d’orientació del Prat, una aposta per la transversalitat

La voluntat orientadora, convertida en política de ciutat del Prat, va fer que aquesta ciutat fos mereixedora d'una Menció Especial dels premis Educaweb. El suport als joves, des de diverses àrees del consistori, ha reduït de forma “satisfactòria” les dades d'abandonament escolar

Redacció - Blog de l'educació local
 

19es Jornades d’Orientació Acadèmica i Professional | Sergi Ramos

Una ciutat, molts estudiants. Molts centres, un servei d’orientació. Un equip coordinat, moltes oportunitats. Aquesta contraposició entre la varietat i la unitat seria una bona manera de definir el servei d’orientació de la ciutat del Prat, que s’ha convertit en el pal de bandera de la seva política educativa i que, a més, els va portar a ser mereixedors d’una Menció Especial durant els Premis Educaweb.

Enguany es compleixen 10 anys que aquesta ciutat compta amb una Xarxa d’Orientació que, de manera natural, ha anat comptant amb la participació dels departaments de Joventut, Promoció Econòmica i Serveis Socials. A més, evidentment, del departament d’Educació que és el que el gestiona. “Ens defineix la transversalitat per a intentar implicar tots els agents possibles que treballem, d’una manera o una altra, des d’un àmbit o un altre, al mateix objectiu”, explica Pilar Eslava, la regidora d’Educació. I és que no només treballa per l’educació un educador.

Amb aquesta xarxa, en la que participa també la Generalitat i la Diputació de Barcelona, es pretén lluitar contra l’abandonament escolar, per tal d’ajudar als joves del Prat a graduar en condicions favorables i accedir a estudis postobligatoris. Els resultats són força positius i van en creixement, i “així ho reconeixen les famílies, els centres i els professionals”, apunta, orgullosa, Carme Villén, tècnica d’educació del consistori. I és que una de les claus del programa, diuen, és tractar els joves -el 2017 van ser atesos 136- “amb noms i cognoms, coneixent tothom a qui acompanyem”.

L’altre punt important, segons Eslava, és “rodejar-se de gent experta, perquè ningú no pot arribar a tot. Des de l’Ajuntament fem de conectors per a un servei de ciutat”. Així, l’assessorament no és només acadèmic, sinó vital: escollir l’itinerari correcte per a poder graduar no és només una qüestió relativa a l’educació, sinó que hi ha tot de determinants socials, econòmics, culturals, familiars i emocionals que poden afectar a la situació dels joves.

Així doncs, les assessories van ser una evolució natural de la xarxa d’orientació, que funciona “molt i molt bé als instituts”, per a poder fer aquest “acompanyament vital”, del que parla Eslava. Es tracta d’assessories personalitzades per a fer la comprovació d’interessos i capacitats, també per als joves que ja no estan als centres formatius. Les assessories versen sobre temes de salut, acadèmics, econòmics o personals i hi ha una “derivació constant entre els professionals”, però sempre en el mateix punt físic, per a “no fragmentar els referents del jove”.

Suport transversal per a superar barreres

Més enllà d’activitats més tradicionals com la JOAP -Jornades d’Orientació Acadèmica i Professional- que ja fa més de 20 anys que es realitzen, la Xarxa d’Orientació serveix per a donar a conèixer iniciatives més noves i innovadores. Per exemple, destaca la línia de Mart XXI, una activitat de motivació que es realitza juntament amb la UPC per a alumnes que tenen capacitats acadèmiques per arribar a cursar una carrera tècnica però estan en nivells de motivació baixos.

Una altra iniciativa, aquesta de les més noves, és la xarxa de suport a la post-obligatòria. “Malauradament, detectem abandonament després de l’ESO així que vam fer cas de les observacions dels centres i vam crear el primer grup de suport a l’entorn de Sant Cosme”, explica Villén. En la recta final de l’ESO detecten l’alumnat que tot i graduar, ho fa en condicions poc favorables i els acompanyen durant la post-obligatòria.

“A més, des de l’Ajuntament fem una aposta econòmica per a donar suport, en forma d’ajut que funciona com una subvenció als dos centres de Grau Mitjà o PFI que tenim al Prat”, apunta Eslava. Unes 50 famílies se’n beneficien, segons dades de l’Ajuntament. I més enllà del suport econòmic, des del consistori també proporcionen recolzament a l’estudi: “hi ha dos punts a la ciutat en el que els alumnes reben suport mutu, s’assessoren sobre els hàbits d’estudi etc”.

Aquestes aules d’estudi, que compten amb la presència de referents i psicopedagogs, s’han acabat convertint en un referent que els mestres i famílies recomanen i agraeixen. I és que el fet que siguin assessories voluntàries aconsegueix un objectiu molt necessari: trencar l’estigma que tenen alguns sectors com serveis socials. “Com que accedeixen al suport emocional o econòmic des d’un punt d’orientació acadèmica ja no hi ha tant d’estigma. Anem per bon camí”, apunta Eslava.

“La clau és que els joves no se sentin sols i vegin que tenen un munt de serveis i opcions que els són donats per la institució. Per la seva ciutat”, explica Villén. “Tots hem tingut dificultats a la vida i l’important és veure que no podem afrontar-ho tot sols. Per això hi som nosaltres”, assegura Eslava.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*