Eleccions municipals: l’educació hi té molt a dir

Avui, Dia Mundial de l’Educació, quan ens trobem a poques setmanes de l'inici d'un important cicle electoral, és un bon moment per reflexionar sobre quins són els reptes de futur dels municipis en l’àmbit de l’educació.

Jaume Carbonell
 
 

Què es pot fer des dels ajuntaments, des del territori més proper, per seguir canviant l’educació? Heus aquí alguns dels reptes prioritaris.

Des dels inicis de la recuperació democràtica els ajuntaments viuen una paradoxa: les seves atribucions legals són minses -i encara han estat retallades per la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local de 2013- però, a la pràctica, molts municipis superen en escreix aquest marc legal i despleguen un munt d’iniciatives.

Hi ha almenys dues raons que ho expliquen: el seu compromís i responsabilitat democràtica; i la proximitat del poder local a la ciutadania, que incideix en un espai del territori on les millores i els canvis són més perceptibles.

Ara bé, perquè les polítiques educatives municipals siguin prou sòlides i sostenibles en el temps cal una estreta col·laboració amb les diverses administracions -Generalitat, Diputació i altres organismes supramunicipals-; una estreta coordinació de l’àrea d’educació amb regidories com cultura, benestar social i participació ciutadania; i una relació empàtica amb els centres escolars, els diversos agents educatius i el teixit social i associatiu del territori. El projecte “Educació 360 – Educació a temps complet” és avui el repte més ben vertebrat i engrescador, sempre que es garanteixin els criteris d’equitat, qualitat i participació democràtica en totes en tota l’oferta de serveis i activitats (veure en en aquest mateix diari l´article “Connectar temps, espais, aprenentatges i agents educatius als municipis”). Seguint amb aquesta filosofia de que s’aprèn sempre i a tot arreu, volem destacar sis àmbits prioritaris d’intervenció.

1. Infància. Igualar les oportunitats educatives dins i fora l´escola des de la primera infància, amb l´oferta suficient d’escoles bressol municipalitzades, espais familiars i altres modalitats d’atenció permanent i puntual per tal de garantir el triangle de la conciliació: laboral, familiar i d’oci i cultura. I també fent possible l’accés universal a les activitats extraescolars, esplais i altres ofertes educatives i culturals, aplicant la gratuïtat o el sistema de tarifació social segons els casos.

Al mateix temps, cal defensar el caràcter públic i educatiu dels serveis complementaris com el menjador, evitant la deriva de l’externalització amb criteris purament alimentaris i mercantilistes. En tot cas, seria bo promoure l´intervenció d’empreses d’economia solidària i de proximitat, sempre sota el control municipal i de la comunitat educativa. D’altra banda, és interessant estendre i consolidar les experiències de la ciutat dels infants, un espai d’aprenentatge democràtic i de participació ciutadana a través dels consells infantils (veure Francesco Tonucci “La ciutat dels infants”).

2. Adolescència i joventut. El seu acompanyament escolar, familiar i social ha de ser prou intens, proper i eficient per tal d´evitar l´abandonament escolar i revertir el fracàs escolar. El municipi hi pot contribuir amb suports específics. L’orientació educativa ha de permetre que tothom pugui disposar d´un itinerari educatiu i d’un projecte de vida. Les propostes d’aprenentatge-servei i de servei comunitari poden convertir-se en pilars bàsics per treballar l´educació democràtica en valors i la participació social cooperativa i solidària. Així mateix, també és necessari que a l´interior dels centres educatius o en el territori gaudeixin de prou llibertat i iniciativa per construir i auto-gestionar projectes de caire social, artístic i cultural. (veure R. Batlle “El aprendizaje-servicio en España”).

3. Persones adultes. L’educació al llarg de la vida disposa d’un ampli repertori de recursos d’extensió cultural i formació permanent a càrrec de tota mena d’institucions i col·lectius. En volem destacar un: el banc comú de coneixements (BCC) i l’intercanvi de sabers i habilitats, que es basa en el principi de reciprocitat: qui aprèn ha d’ensenyar i qui ensenya ha d’aprendre. El BBC, que té l’origen en les propostes d’Ivan Illich, es proposa desenvolupar, crear i protegir espais d’intercanvi i transmissió lliure de coneixements -en tallers, encontres i mercats- per tal de protegir el saber com un bé comú que permet generar noves formes de comunicació, formació i participació. (veure J. Carbonell “Las pedagogías no institucionales”, a “Pedagogías del siglo XXI”).

4. Contra la segregació escolar. Cal una política pro-activa contra la segregació escolar per garantir l’accés de tota la població a una educació de qualitat que faci possible la convivència heterogènia de l’alumnat dins dels centres i la cohesió social. D’aquí la importància dels consensos i dels pactes municipals contra la segregació entre les diferents administracions i actors implicats per tal de repartir de forma equilibrada l’alumnat amb necessitats especifiques de suport educatiu (NESE).

Aquest propòsit obliga a prendre altres mesures com la zonificació escolar heterogènia des del punt de vista socioeconòmic, l’oferta d’activitats extraescolars gratuïtes i de qualitat al mateix centre i l’aposta pel principi de cooperació entre centres enfront de la creixent tendència a la competitivitat, oferint sessions informatives conjuntes de portes obertes. (veure X. Bonal, Combatre la segregació escolar: de l’amenaça a l’oportunitat).

5. La ciutat com a currículum. Les metàfores de l’escola sense murs o amb parets de vidre expressen la connexió natural i contínua entre els sabers que es produeixen i surten dels centres i els que es forgen a l’entorn i entren per portes i finestres. La ciutat, per tant, constitueix un llibre obert on el subjecte s’hi acosta per observar, relacionar, comparar, interrogar i sistematitzar tot allò que aporta un coneixement més elaborat o dispers.

El municipi posa el seu ampli capital cultural i social a l’abast de tot l’alumnat -des de la primera infància fins a les persones adultes- per tal de teixir un diàleg permanent entre l’escola i l’entorn. Per afavorir diverses passejades per la ciutat educadora. (veure Martinez Bonafé, J. “La ciudad en el currículum y el currículum en la ciudad”. A Gimeno Sacristán, J. “Saberes e incertidumbres sobre el currículo”).

6. Contra el canvi climàtic i pel desenvolupament sostenible. Una aposta imprescindible per la qualitat de vida, sobretot de les generacions futures. S’han encès totes les alertes i tot el que es faci serà poc . Escoles verdes, on es faci efectiva la consigna de les 3 erres ecològiques: reduir, reutilitzar i reciclar, recuperant tot tipus de materials; campanyes per la reducció del plàstic; plans de gestió ambiental dels centres amb l’ús d’energies alternatives i eco-auditories; transformar els patis escolars de ciment en zones més verdes, hortícoles i boscoses; camins escolars segurs que permetin l’eliminació dels transport privat,… Cal fer-ho a l’escola i al territori. Perquè el “Fridays for future” es recordi cada dia (veure C. Marcén “Medio ambiente y escuela”).

Els ajuntaments poden intervenir promovent programes i activitats al voltant d’aquells sabers transversals que fa un temps estaven inclosos a una de les lleis educatives més progressistes: la LOGSE. Ens referim, apart del medi ambient, a l’educació per la pau, l’interculturalitat, al consum, els mitjans de comunicació o  la coeducació. El compromís municipal amb aquests continguts i valors, encara que legalment no els pertoca, els interpel·la èticament a recuperar-los i a enfortir-los. I pels temps que corren hi ha dos reptes on cal estar especialment atents per combatre amb tota mena d’argumentacions: la violència de gènere i el racisme.

Jaume Carbonell
About Jaume Carbonell

Ha estat director de la revista Quaderns de Pedagogia i va treballar-hi com a redactor des dels seus inicis el gener de 1975. És professor de Sociologia de l'Educació a la Facultat d'Educació de la Universitat de Vic. Ha assessorat i dirigit diversos projectes editorials i ha escrit diversos articles i llibres. Treballa en qüestions relacionades amb la innovació educativa, l'escola pública, el professorat, història de l'educació, escola i entorn, i l'educació del futur. Contact: Twitter | More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*