“Educar és compartir, i en aquest compartir construïm”

Amb la idea que el barri necessitava reconèixer-se en la seva escola, el setembre de 2017 va posar-se en marxa a Trinitat Nova (Barcelona) un Institut Escola que prenia el relleu de tres escoles catalogades com de màxima complexitat (dues de primària i una de secundària), i que tenia com a objectiu crear un projecte pedagògic obert a la comunitat des dels 3 als 16 anys. Parlem amb el seu director, Joan Artigal, la mestra i coordinadora de l’acció comunitària, Alba Sanagustin, i el dinamitzador comunitari, Otger Cano.

Jordi Navarro
 
 

Otger Cano, Alba Sanagustin i Joan Artigal durant l’entrevista a l’Institut Escola Trinitat Nova

Per què calia crear l’Institut Escola Trinitat Nova? 

Per donar resposta a un fracàs del sistema, que ha provocat que durant 40 anys un 85% dels alumnes de la Trinitat Nova marxessin del barri. Trinitat Nova  compta actualment amb uns 900 alumnes, dels quals només 150 es queden a estudiar al barri. Però no només marxaven a estudiar fora, sinó també a fer activitats de lleure. No hi havia gairebé vida socioeducativa. I si una cosa com aquesta passa al llarg de molts anys es genera una manca de sentiment de pertinença, de comunitat.

Parlant de xifres, quants alumnes teniu al centre?

En aquests moments tenim prop de 500 alumnes, amb una matrícula viva entorn als 160, i amb un equip docent de 50 mestres i professors, a més d’altres perfils professionals, com un dinamitzador comunitari, un dinamitzador d’audiovisuals, un tècnic d’integració social, un educador social, un educador emocional i una promotora escolar.

“Volem ser capaços de construir  pertinences compartides. I per fer-ho hem d’aprendre a escoltar a qui tenim davant, saber què necessita i què vol” 

Com treballeu per crear aquest sentiment de pertinença comunitari que comentàvem abans? 

Quan les famílies són molt diverses el que ha de fer un projecte educatiu de barri és ajudar a construir pertinences.  Des de la nostra escola volem ser capaços de construir  pertinences compartides. I per fer-ho, hem d’aprendre a escoltar a qui tenim davant, saber què necessita i què vol.

I estar oberts al barri? 

Per descomptat. Nosaltres no som ningú si no treballem amb la Maria José del CAP, amb els serveis socials, o amb molts altres agents del barri. Perquè, per tal que tinguem èxit educatiu cal que tot el barri estigui alineat amb un mateix objectiu, que no és altre que atendre la comunitat tal com és, no tal com ens agradaria que fos.

Des de l’escola ajudem a la comunitat a què doni resposta per ella mateixa als problemes plantejats, i creem espais per compartir l’objectiu. Si no aconseguim que la comunitat entengui que els nostres espais, els espais de l’escola, són per compartir no tindrem èxit.

Quins espais i serveis compartiu? 

Compartim el menjador, impulsem activitats educatives que no són purament formals, ajudem a construir el CAU, treballem per tal que l’equip de futbol del barri pugui entrenar, cosa que fins ara no passava, que el casal infantil aprofiti les nostres instal·lacions per enriquir la seva proposta, que hi hagi un grup de mares que puguin trobar-se al centre…

Fem que passin coses que facin que sigui possible compartir amb la comunitat els espais del centre. D’aquí que el proper curs tirem endavant un nou disseny del centre, on en una part del pati traurem la tanca per compartir equipaments que nosaltres oferim al barri i que el barri ens ofereix a nosaltres, com una biblioteca, un gimnàs, una aula d’audiovisuals, un espai de trobada, una mediateca, un espai de formació…

“Som un institut escola que col·labora amb famílies, veïns, entitats, serveis i equipaments per construir un projecte educatiu global de barri”

Sou un centre amb una mirada d’Educació 360?

Sí, som un centre a temps complet. Tota la nostra secundària també fa les tardes, però també fem altres activitats en aquest espai educatiu que engloba l’institut escola i molt més, en el qual hi participen entitats del barri i veïns. De fet, som un institut escola que col·labora amb famílies, veïns, entitats, serveis i equipaments per construir entre tots un projecte educatiu de barri.

Teniu ja alguns primers resultats del vostre projecte?

Ja hi ha uns primers resultats, però no és encara cap victòria, ja que en educació els resultats són sempre a llarg termini. No podem pensar d’avaluar un projecte de canvi de tendència amb els resultats que tenim ara. En tot cas, podem dir que la lluita contra les causes per les quals els infants i joves marxen a fora del barri a estudiar comença a donar alguns resultats positius.

Per exemple, al barri hi ha una llar d’infants i una escola bressol públiques que tenen entre les dues unes 130 places. Els nens i nenes del barri que van al 0-3 es queden en aquestes escoles, però fins fa poc no feien el canvi a les escoles públiques del barri, que tenien poca matrícula. En aquests moments, i després de dos cursos, estem recuperant la matrícula i pràcticament la meitat dels nostres alumnes de P3 venen de l’escola bressol i la llar d’infants.

Un dels objectius del projecte pedagògic del centre és generar sentiment de pertinença comunitari.

Quina ha estat la vostra participació en aquest canvi de tendència?

A l’escola bressol que tenim just al davant hi hem posat dues aules de P3 per garantir la continuïtat entre l’escola bressol i el P3 de l’institut escola. Així, els alumnes de P2 de la llar d’infants comparteixen espais i activitats amb els de P3, i els equips educatius de la llar i de l’institut escola fan un treball conjunt.

Per tant, els infants de l’escola bressol i els nostres es barregen i això ha provocat que les famílies també es barregin i es coneguin més creant un efecte de confiança.

Això vol dir que amb l’escola bressol compartiu el mateix projecte educatiu?

Sí. El nostre projecte ja no és només de l’institut Escola sinó també de l’escola bressol. Compartim un sol projecte educatiu. De fet, nosaltres som només una part d’un projecte educatiu més gran.

I en què es fonamenta aquest projecte pedagògic compartit? 

És un projecte que comença als 0 anys i acaba als 18 que, sobretot, vol crear seguretat, tant a les famílies com als docents. Volem posar el nen i la seva família en una situació de seguretat per afrontar els canvis. I pel que fa als mestres els posem en situació de compartir projecte i de treballar conjuntament amb d’altres tipus de professionals.

Com es fa això?

Funcionem amb uns cicles que anomenem escoletes. Una d’aquestes escoletes engloba P3, P4, P5 i primer de Primària. El mateix passa quan arribem a l’ESO, que tenim 5 i 6 de primària, que treballa conjuntament amb primer de l’ESO, barrejant alumnes i mestres.

No heu tingut reticències o dificultats de relació entre els docents? 

En un centre com el nostre t’adones de manera ràpida que no es pot afrontar la situació tot sol. Necessita de l’altre. És bo que també siguin altres tipus de professionals (docents i no docents) qui ajudin a ampliar la mirada i la manera d’abordar situacions complexes.

La sort de poder treballar amb un equip format per professionals de diferents disciplines és que t’ofereix l’oportunitat de donar-te compte la manera fragmentària i parcial que et mires el mon quan ho fas des d’un determinat col·lectiu.

I les entitats, què en pensen? 

Els hi agrada. Entitats que fins ara no trobaven lloc per fer activitats ara ho poden fer gràcies als nostres espais. Per exemple, l’equip de futbol que havia d’anar a entrenar fora del barri ara ho pot fer aquí i ja han passat de tenir un sol equip d’adults a tenir tres categories. I a canvi els hi demanem que entrenin els petits. Hem generat tres equips de voleï d’adults. I el nou gimnàs de l’escola donarà servei a la gent gran, de la mateixa manera que el nostre grup d’audiovisuals ha comptat amb l’ajut de l’equip de memòria històrica del barri per fer diversos documentals.

Un projecte com aquest pot ser replicat en d’altres llocs?

Creiem que no. El que fem aquí és perquè estem a Trinitat Nova.  El que sí que es poden compartir amb d’altres llocs són els aprenentatges o determinades idees que funcionen, com la de tenir un dinamitzador comunitari, o la de les escoletes. Hi ha coses que fem aquí i que poden ser extrapolables a d’altres barris, però el nostre projecte vol donar respostes a les singularitats actuals de Trinitat Nova, i de cap altre lloc.

Sou conscients que esteu canviant el model d’escola?

En absolut. Ens pensem que canviar l’escola és canviar el model, i no és així. Canviar l’escola és entendre la societat on vius i la seva evolució. Nosaltres potser hem tingut la immensa sort d’anar a parar a un lloc on el sistema havia fracassat, i per tant estem obligats a plantejar canvis globals i en profunditat.

El que aprenem d’un projecte com aquest és que els mestres no podem fer les coses tot sols, no podem construir projecte educatius només nosaltres. Hem d’aprendre a mirar la realitat per veure què podem compartir, perquè educar és compartir, i en aquest compartir estem construint.

Jordi Navarro
About Jordi Navarro

Periodista Contact: Twitter | More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*