Alfredo Vega: “La política és pedagogia”

La política és pedagogia. Així ho creu Alfredo Vega (Motos -Guadalajara-, 1957, casat amb dos fills i dos nets) que l'any 2007, després de molts anys treballant com a mestre, decideix fer el salt a la política local de la mà del llavors alcalde de Terrassa, Pere Navarro.

Jordi Navarro
 
 

Alfredo Vega davant l’Edifici del Rellotge, al Recinte de l’Escola Industrial (Barcelona)

Si com a mestre ha estat director de l’Escola Pere Viver de Terrassa i coordinador de la Junta de directors i directores d’escoles de primària de Terrassa, com a polític ha arribat a ser regidor, tinent d’alcalde, alcalde de Terrassa i, des del passat mes de juliol, diputat d’Educació, Esports i Joventut de la Diputació de Barcelona.

Arriba a Terrassa el 1974 amb 17 anys… Per què Terrassa?

El meu pare ja hi portava un parell d’anys treballant-hi. La meva família era d’una aldea rural de la zona fronterera entre l’Aragó i Castella, a la serra d’Albarracín. Érem quatre germans i tres estàvem estudiant fora. Al poble només hi vivia la meva mare i el meu germà gran i en un moment donat vam decidir venir tots a Terrassa buscant un futur millor, com tanta altra gent ho va fer llavors i ho fa avui dia.

Com va viure l’arribada a Terrassa?

Venir des de l’interior profund d’Espanya i, en el meu cas, des d’un internat a una ciutat que vivia d’una manera molt especial la lluita antifranquista, amb un gran ambient de llibertat, per a mi va ser descobrir un món que desconeixia totalment i en una edat i un moment vital molt complicat, ja que al poc de ser-hi va morir la meva mare.

Va costar adaptar-se?

No, tot i que en un principi desconeixia la llengua em vaig sentir molt ben acollit i aviat vaig tenir amics, malgrat que com qualsevol jove en aquesta edat, també em vaig sentir una mica desconcertat per viure en un ecosistema molt diferent del que havia viscut fins aleshores.

De professió mestre i després llicenciat en geografia i història…

Sí, primer vaig fer magisteri. Vaig estudiar mentre treballava vuit hores en el sector tèxtil de Terrassa. Més tard, una vegada estabilitzat professionalment i laboralment, ja era director de l’escola, tenia fills i vaig començar a estudiar en horari de tarda-nit la carrera de Geografia i Història a la Universitat Autònoma de Barcelona.

“L’educació és una tasca essencialment d’equip i de grup”

Ha estat director de l’Escola Pere Viver de Terrassa, que precisament aquest curs ha passat a ser Institut Escola. Els directors manen tant com es diu?

Què va! Jo sempre he dit que una escola pot funcionar bé malgrat la direcció i pot funcionar malament amb una gran direcció. Penso que l’educació és una tasca essencialment d’equip i de grup i, en aquest sentit, si la direcció ajuda a situar els nens i les nenes en el centre de la vida educativa ja fa una tasca prou important. Els directors no són tant importants però tampoc és irrellevant el seu paper. De tota manera, el centre d’una institució educativa no són ni els pares, ni els mestres ni la direcció, sinó els seus alumnes.

Què ha après en tots els anys que ha exercit el magisteri?

El principal aprenentatge ha estat que educa tothom. Educa l’entorn, la família, la societat, el barri. Certament, l’escola té un paper important. Segur que tots tenim al cap un mestre que ens ha marcat com a persones i el mestre ha de ser conscient de la seva responsabilitat i, tot i ser evident que tot i tothom educa, el vincle personal que s’estableix entre el mestre i l’alumne és importantíssim. El mestre sempre ha de ser conscient que pot canviar la vida de les persones i que, per això, és una figura rellevant tant en el sistema educatiu com en la societat.

“L’educació és una responsabilitat compartida que ens interpel·la a totes i tots”

Ha dit que educa tothom i precisament aquesta és una de les principals idees de l’aliança d’Educació 360.

Crec que el projecte d’Educació 360 és una idea magnífica, que té un antecedent en els Plans Educatius d’Entorn (PEC). És evident que si quantifiquem les hores d’escola, de família, de lleure… veiem que l’escola té el paper que té. És molt important que la comunitat en sigui conscient, començant per la família, però també el barri, la ciutat i la societat en general.

No podem ni pensar, ni pretendre, que l’escola o la família ho resolgui tot. Les persones aprenem de molts llocs. De la família, dels amics, del barri, i també de l’escola… i és només a partir d’aquest conjunt d’experiències que aprenem tots els valors. L’educació és una responsabilitat compartida que ens interpel·la a totes i tots, i és aquí on hem de generar valors de barri i de ciutat, per contribuir a fer persones amb criteri, actives, participatives i corresponsables amb la comunitat.

La petita infància és el moment en què es basteixen les bases dels aprenentatges posteriors, i per tant ens cal generar un ambient enriquidor, diu el neuròleg David Bueno. Quin paper tenen les escoles bressol per garantir un futur d’èxit educatiu?

Els mestres sabem molt bé que els primers anys de vida són importantíssims. En un entorn familiar normalitzat, ric en llenguatge, un infant pot desenvolupar les seves capacitats sense necessitat d’anar a l’escola bressol, però sovint aquesta no és la realitat existent perquè l’entorn i la cura familiar es veu limitat pel treball dels pares, per la seva capacitat cultural, o per molts altres motius.

En aquesta situació, l’escola bressol és una peça important que iguala oportunitats. No és el mateix un infant que ha estat motivat en una bona escola bressol que aquell que ve d’un entorn familiar amb mancances. Per tant, incidir en aquesta primera etapa és important per l’èxit educatiu i vital futur de les persones

Els ajuntaments han fet un esforç important per mantenir un servei d’escola bressol de qualitat.

Així és. Durant el govern tripartit d’esquerres a la Generalitat es va fer un salt qualitatiu per ajudar els ajuntaments en la gestió de les escoles bressol municipals. Ajut que a partir del 2012 va començar a recular, fet que pels municipis, i en plena crisi econòmica, va suposar un cop molt fort ja que no podien carregar tot el pes del cost econòmic de les escoles en les famílies. Ans al contrari, si volien que moltes famílies amb pocs recursos poguessin continuar accedint a aquest servei havien d’assumir una major part del cost total, almenys aquell que la Generalitat havia deixat d’aportar.

“No podem estar jugant amb l’educació perquè estem jugant amb el futur de les persones i del país”

Com estem ara pel que fa al repartiment de la inversió pública en les escoles bressol municipals? 

Per una sentència judicial, la Generalitat ha de tornar a finançar les escoles bressol municipals. Cal recordar que dels 1.850€ per alumne que la Generalitat aportava abans del 2012 en l’època del tripartit, es va passar a zero. I va ser llavors quan la Diputació de Barcelona va haver d’agafar el testimoni de la Generalitat. Així, durant els darrers anys hem aportat als ajuntaments 875€ anuals per alumne. Però aquesta situació s’ha de revertir i hem de generar un sistema sostenible amb la cooperació de tots, perquè el que no pot ser és que hi posin diners els ajuntaments, les famílies i la Diputació, mentre que aquella administració que té la responsabilitat jurídica i competencial, la Generalitat, no hi posi res.

En educació calen pactes i serietat per part de tots els governs. No podem estar jugant amb l’educació perquè estem jugant amb el futur de les persones i del país. Per tant, espero que l’equip liderat pel conseller Bargalló comenci a revertir i normalitzar la situació, perquè les bressol són importants tant per l’èxit educatiu, com per l’equitat i la igualtat d’oportunitats.

Si parlem d’èxit educatiu, tant a Catalunya com a Espanya tenim una assignatura pendent, la del fracàs escolar, amb una taxa d’abandonament escolar prematur del 17% a Catalunya i del 17,9% a Espanya, mentre que la mitjana dels països de la UE és del 10,6%. Què podem fer per lluitar contra el fracàs escolar? 

El fet que molts alumnes surtin dels sistema educatiu d’una manera tant prematura i amb una formació tant insuficient és una mena de condemna per a tota la vida. Revertir-ho és molt important, i des de la Diputació estem posant l’accent en els moments de les transicions educatives, garantint que els nois i noies sempre tinguin obertes vies per continuar la seva formació, no només en aquells períodes de canvi d’etapa, sinó al llarg i ample de la vida ja que avui la societat ens demanda un reciclatge continu.

Hem de crear un sistema obert i flexible perquè qualsevol persona disposi d’acompanyament, i també la seva família. Aquest és un dels principals reptes que tenim sobre la taula, no només la Diputació i el conjunt dels governs locals, sinó totes les administracions educatives i la societat en general. No podem tenir persones apartades, alienes al sistema, perquè això vol dir que tenim una societat malalta.

Darrerament s’està parlant molt de la importància dels estudis de l’FP Dual per atacar el problema del fracàs. Què en pensa?  

L’FP és imprescindible i s’ha de reforçar, ja que implica una major especialització laboral i connecta més els joves amb el món del treball. Crec que està funcionant força bé, tot i que encara hem d’avançar molt més en el camí de potenciar-la. Hem de fer conscients tant les famílies com la societat que l’FP no és una via falsa per poder accedir a un futur professional. Hem de dignificar-la per mostrar que és tant vàlida o més que una formació universitària.

“Entrar en política no era una aspiració personal”

Després d’anys de dedicació al magisteri i de ser director d’escola, el 2007 canvia radicalment de sector per entrar en política, com a regidor de l’Ajuntament de Terrassa. Per què aquest canvi?

Entro amb 50 anys en política. Tot i que sempre havia tingut interès pel treball social i comunitari i per la política, no havia pensat mai a entrar en la política activa, no era una aspiració personal. Va ser el llavors alcalde de Terrassa, Pere Navarro, qui em va cridar i em va convèncer de fer el pas. Evidentment, per mi era un canvi molt gran, però a poc a poc vaig anar apassionant-me pel que estava fent.

I va arribar fins i tot a ser l’alcalde…

Ser alcalde ha estat una gran responsabilitat perquè ets el responsable últim de les polítiques municipals. És una tasca que t’aporta una visió transversal de la ciutat i que exigeix molt d’esforç. Per mi ha estat un repte i un orgull en el qual he intentat donar el màxim de mi.

A meitats de juliol ha estat nomenat nou diputat d’Educació, Esports i Joventut de la Diputació de Barcelona. Com afronta aquesta nova etapa política?

La Diputació fa un paper molt important sobretot per als municipis més petits. Permet aportar idees noves i innovació a la gestió local i fa una feina de prospectiva de futur. Aquest és el paper que m’agradaria fer des de l’àrea d’Educació, Esports i Joventut. Que siguem un element d’innovació i suport a les polítiques municipals per poder aconseguir l’èxit educatiu que avui no tenim i també per aconseguir l’equitat i la igualtat d’oportunitats per a tothom. Això no ho podrem fer sols, però algú ho ha de liderar i la Diputació és qui millor ho pot fer.

Després d’haver treballat molts anys de mestre i ara també amb una trajectòria important en política. Amb què es queda? Amb el magisteri o la política?

Jo sóc mestre sense cap mena de dubte i que és, de fet, el que ha estat la meva vida. De tota manera, al final he descobert que la política és també, com l’educació, pedagogia.

Jordi Navarro
About Jordi Navarro

Periodista Contact: Twitter | More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*