Per a què serveixen les emocions?

Les emocions ens han servit per sobreviure. L'eduació emocional ens han de servir per sobreviure millor, individualment i col·lectivament

Educació Popular
 

Les emocions ens han servit per sobreviure. Per exemple, quan sentim un soroll que ens espanta, el nostre cos reacciona automàticament posant-se alerta (el cor es dispara per fer circular la sang més ràpid, a punt per atacar o per fugir).

Les situacions avui en dia han canviat; de fet, ens sembla absurd sortir corrents cada cop que sentim un soroll estrident quan anem pel carrer, tot i que el nostre cos hi reacciona igualment. Ara pot tenir més a veure amb aprenentatges socials, com la por a fer el ridícul o a no ser acceptat, però la reacció emocional del nostre cos a aquestes “noves” situacions són similars. I si no les sabem resoldre, responem amb ira o ansietat, igual que a un soroll desconegut.

Una proposta per donar-hi respostes és l’educació emocional, i un dels pilars és la consciència, de les pròpies emocions i de l’altre. El primer que cal és poder posar noms al que sentim (i poder identificar el que li passa als altres per poder-hi reaccionar). Heu provat mai de fer una llista amb totes les emocions que coneixeu? Creieu que amb aquesta llista de paraules podeu descriure tot el que sentiu? Al igual que amb els colors, quantes més paraules coneguem, més matisos podrem fer, entre el blau i el turquesa, entre la tristesa i l’ansietat… i no creieu que és provable que amb l’educació actual aprenguem a dir abans “roques metamòrfiques” que per exemple “frustració”?

img-pastilles-educacio-emocional-popularPodem definir la intel·ligència emocional com la capacitat de posar intel.ligència entre un estímul (l’emoció que sentim) i la nostra resposta (la reacció, la conducta que fem). Encara que tota emoció és legítima, el comportament que se’n deriva no sempre és el més adaptatiu (ni personalment ni com a societat); l’educació emocional ens hauria d’ajudar a poder gestionar- ho millor, sense arribar a cap dels dos extrems; ni a la repressió ni a la impulsivitat.

La part més antiga i instintiva del cervell està dissenyada per, quan rep un estímul emocional, predisposar-nos a l’acció de manera ràpida per poder sobreviure i ens ajuda a fer aprenentatges significatius gravant aquestes experiències (per no repetir perills per exemple). Aquestes parts més instintives interaccionen amb la part més evolucionada del cervell, i això és el que explica que puguem tenir el control sobre les nostres emocions. En aquesta part més evolucionada (que només tenim els humans), hi ha la capacitat de pensar de manera abstracta, d’imaginar (i per tant pensar alternatives de respostes), de planificar i decidir (podent anticipar el que podem fer, i valorant les conseqüències de cada alternativa). Quan els més petits tenen la necessitat de veure una pel·lícula o un conte repetidament, és per sentir-se segurs, poderanticipar el que passa, com se sentiran, com se soluciona… I aquest mateix aprenentatge el podem seguir practicant al llarg de la vida.

Tot i així, les connexions que van de la part evolucionada del cervell a la part instintiva són més dèbils, així que és més difícil influir en les emocions a partir de la raó que experimentant altres emocions. Quan s’estan experimentant emocions fortes no hi ha possibilitat d’establir diàlegs o prendre decisions racionals, així que el millor és saber detectar aquests moments i aconseguir canviar d’emoció, per exemple via la relaxació.

També s’ha comprovat com els nivells de neurotransmissors (els encarregats de transmetre en el cos informacions com l’estat d’ànim) afecta als estats emocionals. En aquests estudis es basa la psicofarmacologia (els antidepressius, els ansiolítics…), però també s’ha demostrat com per exemple l’exercici físic estimula als neurotransmissors i ens podem provocar emocions més positives.

L’educació (no només l’escola, i juntament amb altres sistemes) hauria de garantir la igualtat d’oportunitats per a què qualsevol persona pugui participar plenament en la societat, i com deia l’informe Delors, una educació integral inclou aprendre a conèixer, a fer, a conviure i a ser. Però encara donem poca importància al saber ser i conviure (o n’hem perdut el sentit comú al llarg de la història), com per exemple demostra l’enfoc centrat en habilitats linguístiques-matemàtiques de l’informe PISA. I no només per aconseguir una educació integral cal ampliar els objectius educatius; si per educar cal tota una tribu, és evident que ens cal aprendre a conviure amb la tribu per educar-nos.

Els caus i els esplais, per exemple, són espais privilegiat on desenvolupar aquests aprenentatges, a saber ser i a saber conviure. Però tot plegat sembla que no ho hem començat a posar en valor fins que en el món empresarial s’ha començat a demostrar la relació entre les emocions i productivitat (així com entre emocions i màrqueting). Goleman entre altres diuen que ”l’èxit” (i més en una societat líquida i globalitzada) només s’explica en un 20% pel coeficient intel·lectual, i que la resta és per intel·ligència emocional.

Crec que hauríem d’aprofitar i aprofundir en aquests coneixaments emocionals (molts ja incopororats més o menys en el sentit comú) per poder-nos educar millor, amb aprenentatges significatius i cooperatius, per ser més feliços (enlloc d’augmentar el consum de psicofàrmacs) i construir un món millor, amb una millor resolució dels conflictes (tant a escala mundial com a l’escala de veïns).

Perquè les emocions ens han de seguir servint per sobreviure millor, individualment i col·lectivament.

Marta Cots
@martacots
Psicòloga i Coordinadora Tècnica de l’Escola de Formació de Minyons Escoltes i Guies