L’educació en temps d’incertesa i els seus desafiaments

Davant una situació on el capitalisme i el neoliberalisme ens han conduit cap a la individualització extrema, com podem construir processos col·lectius de canvi? Què entenem per transformador? Com podem crear una estructura socioeconòmica que ens ajudi a construir "una vida vivible" i per a "la sostenibilitat de la vida"?

Teresa Terrades
 
 

Exptransf1

“Vivim un temps on el discurs dominant és el de la individualització, cal que recuperem el discurs social per trobar-hi les formes pedagògiques per canviar les coses” ens deia Jaume Martínez Bonafé a la III Trobada d’Experiències transformadores que es va celebrar a Barcelona els dies 6, 7 i 8 de desembre de 2013 amb l’objectiu de parlar d’educació, de participació i d’experiències socials innovadores, aquelles que pels seus continguts i les seves metodologies són transformadores i inspiradores de processos de canvi.

Davant una situació on el capitalisme i el neoliberalisme ens han conduit cap a la individualització extrema, com podem construir processos col·lectius de canvi? Què entenem per transformador? Com podem crear una estructura socioeconòmica que ens ajudi a construir “una vida vivible” i per a “la sostenibilitat de la vida”?

Per parlar de l’educació en temps d’incertesa i dels seus desafiaments és important reflexionar sobre la nostra forma de vida. La periodista i experta en gènere, Alícia García Santos ho feia explicant-nos que per crear noves formes d’estructuració sociopolítica hem de repensar-les des de dues vessants:

  • A nivell mediambiental, hem de ser conscients que no podem creure de forma il·limitada en un planeta finit. El dogma del creixement és a l’arrel del problema.

  • La interdependència també és un element clau, el sistema tendeix a ignorar que la vida humana és precària, inestable i que necessita de les cures per seguir endavant.

Així doncs, el repte de l’educació es posar el focus en la importància de l’ajuda mútua entre les persones i la cura de la natura. Perquè és necessari recol·locar la vida al centre i situar la producció al servei de la vida i no de l’acumulació de capital.

Per la seva banda, Jaume Martínez Bonafé, professor de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat de València, va posar sobre la taula la necessitat d’avançar cap a un model d’educació que parteixi del subjecte, de les biografies i del reconeixement del subjecte polític; una educació que ens permeti llegir críticament la realitat, que ens faci més lliures; una educació pública basada en el desig o en l’oportunitat, on les persones puguin pronunciar-se i construir-se des de si mateixes; una educació que neix al nostre territori, que es construeix des de la seva memòria; una educació de la ciutat i en la ciutat, on els carrers són les teories socials i el currículum es construeix trencant l’estructura tancada de l’aula.

Jaume M. Bonafé va acabar interpel·lant-nos per elaborar una proposta d’urgència: la Pedagogia de la desobediència. Què coneixem i com ho coneixem? Quin seria el currículum de la desobediència? Ens convidava, doncs, a posar en crisi l’epistemologia de tot allò que ens han ensenyat.

Ara bé, la trobada també va oferir espais per preguntar-nos sobre què és allò que fa que una experiència educativa sigui realment transformadora? En aquest punt, va ser l’Oscar Jara l’encarregat de donar pautes per reflexionar-hi. Per aquest educador i sociòleg de Costa Rica i actualment president del Consell d’educació popular de l’Amèrica Llatina i el Carib (CEAAL), una experiència transformadora és un procés que treballa i combina el desenvolupament personal i el grupal i que està orientada a l’acció. Aquestes accions provoquen canvis en la forma de relacionar-se, d’actuar o de viure la quotidianitat; trenquen amb els esquemes socials acceptats i reconeixen el potencial transformador dels col·lectius i xarxes que subverteixen el patriarcat a través dels afectes, les cures i les accions dels propis processos de lluita.

També des del Programa Democracia i Transformación Global del Perú (PDGT-Perú), l’Augusta, el Rafhael i el Juanca ens van apropar a la seva concepció d’educació crítica que parteix dels següents principis: no pot existir una educació que negui la multiplicitat en la nostra identitat, que negui les nostres experiències prèvies, la nostra espiritualitat, les nostres emocions. Cal potenciar la capacitat d’aprendre juntes des de diferents llenguatges, educar-nos col·lectivament en el diàleg.

Un cop acabada la trobada, ens quedà la pregunta: i com ho farem demà? Perquè volem seguir avançant en les reflexions per construir estructures socioeconòmiques per a la sostenibilitat de la vida i construir també una pedagogia de la desobediència. Per tot això, els dies 9, 10 i 11 d’octubre de 2014, a Vitoria-Gasteiz, se celebrarà el IV Congrés d’Educació per al Desenvolupament, Canviar l’educació per canviar el món. Per una acció educativa emancipadora, on podrem seguir treballant per l’educació crítica i transformadora que volem per al futur.

Neus Garriga (Equip Organitzador de la III Trobada)

 

Teresa Terrades
About Teresa Terrades

Teresa Terrades és professora de secundària i coach educativa. Contact: Twitter | More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*