Dret a l’educació: eina de futur per al canvi i la transformació social (part I)

Amb aquest article l'IDHC inicia una sèrie de publicacions per compartir les visions i aportacions dels experts que van participar a la taula rodona sobre educació organitzada en el marc del 32è Curs Anual de Drets Humans. Diferents perspectives d’anàlisi sobre el dret a l’educació, així com propostes per fer efectiu un dret fonamental, garantia del futur individual i col·lectiu i enfocat a la transformació social.

Institut de Drets Humans de Catalunya
 

IDHC1p

Dret a l’educació: eina de futur per al canvi i la transformació social” va ser el títol escollit per la taula rodona que es va celebrar, en el marc del 32è Curs Anual de Drets Humans, el passat 13 de març. Durant la sessió es va comptar amb les aportacions de quatre experts: Carmen Panchón, vicerectora d’Administració i Organització de la Universitat de Barcelona, José Vicente Mestre, del Grup d’Educació d’Amnistia Internacional, Xavier Masllorens, d’Educo, i Rosa Deya, activista de la Plataforma Crida de l’Educació Pública de Qualitat, tots ells sota la moderació d’en David Bondia, director de l’IDHC.

En aquest post i en els següents volem compartir les visions i aportacions d’aquests experts. Diferents perspectives d’anàlisi sobre el dret a l’educació, així com propostes per fer efectiu un dret fonamental, garantia del futur individual i col·lectiu i enfocat a la transformació social.

Valors i elements de les lleis d’educació (Carmen Panchón)

Carmen Panchón va començar la seva intervenció recordant la importància del present, el qual conforma la base del futur que ens espera. En paraules de l’escriptora Joana Bel, “el present vol que l’escolti. El present és un eco que s’amplia i s’arrapa a la pell i als dintres. Després es dispersa i esdevé en forma de record”. I és que el present que ens envolta s’assembla cada vegada més al d’èpoques passades, on els límits que s’imposaven als nostres drets encara eren majors. De fet, la resta d’experts a la taula van coincidir al afirmar que aquesta semblança augmenta quan s’analitza la situació actual del dret a l’educació.

Al llarg de la seva exposició, Carmen Panchón va realitzar el que ella anomena una “lectura educativa de les lleis”, un tipus d’anàlisi que li permet marcar els límits però, al mateix temps, establir les possibilitats d’acció. Segons la vicerectora de la UB, hi ha dos elements imprescindibles que haurien de formar part de tota llei d’educació. Per una banda, la inclusió i la compensació de les desigualtats: les lleis han de mostrar la seva voluntat d’eliminar la discriminació, de combatre el racisme i la xenofòbia, de capacitar les persones amb discapacitat i d’aconseguir la igualtat de gènere. Per altra banda, les lleis d’educació han de ser potenciadores de contextos de desenvolupament positiu, és a dir, de la promoció quotidiana del benestar i la igualtat d’oportunitats.

El concepte d’educació és un altra element clau al que fan referència aquestes lleis. Carmen Panchón defensa una educació més enllà del centre escolar, que incorpori la influència d’altres agents educatius (família, entorn social, ciutat…) i que promogui el canvi personal i social de les persones. De fet, l’educació s’ha de contemplar com un dels principals factors de socialització, d’integració i de prevenció social.

Perquè s’impedeix l’educació en drets humans? (José Vicente Mestre)

José Vicente Mestre, membre del Grup d’Educació d’AI Catalunya, va iniciar la seva intervenció reflexionant sobre el retorn general al passat que estem experimentant. Mestre va lamentar ser tan escèptic i no poder afirmar que el món que deixi al seu fill sigui millor que el que ell va viure. Certament en la mesura que l’educació adopti un paper més secundari, aquest pronòstic serà més patent. De fet, Mestre assegura que la marginació de l’educació ja ha començat i que és particularment present en la formació en drets humans a les escoles. Entre moltes altres implicacions negatives, la Llei Wert elimina l’única assignatura en l’educació reglada que tracta sobre drets humans, l’Educació per a la Ciutadania. Mestre, es pregunta per la raó d’aquesta reforma. Segons el govern, aquesta matèria tracta d’adoctrinar als alumnes i com a compensació s’opta per afegir més hores de la “neutral” assignatura de religió. Més enllà de la contradicció innata de la llei, Mestre reflexiona com ja des d’èpoques passades teòrics i filòsofs polítics, com Stuart Mill, defensaven la ubicació de la religió en l’àmbit privat. De nou, ens preguntem fins a quin punt estem retrocedint. Per al professor Mestre, la rellevància de l’educació en drets humans té la seva essència en el coneixement: una persona que coneix els seus drets està en disposició tant de respectar els drets dels altres com d’exigir a les autoritats el compliment d’aquests. Precisament, quan una societat assoleix aquestes dues condicions es converteix en una societat activa. Potser, aquesta és la causa de la negativa de les autoritats espanyoles a fomentar una educació en drets humans.

[Properament publicarem les reflexions de la resta d’experts]

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*