No militaritzeu la nostra educació

Els exèrcits serveixen per fer la guerra, les armes serveixen per matar. L’educació militaritzada accepta l’ús de la violència fins i tot extrema i, com podem veure en infinitat de videojocs i pel·lícules de guerra, qui guanya és qui mata, massacra i destrueix els altres.

#edutransforma
 

desmilitaritzem

L’educació és un concepte molt ampli amb una infinitat de definicions i variants. Parlem d’educació formal, informal i no formal, d’educació en valors, d’educació per la pau o per al desenvolupament, i hi ha qui treballa per una educació transformadora com a contrapartida a l’educació bancària que va definir Paulo Freire.

Són moltes les formes d’educació, però poca gent parla de l’educació que ens transmet valors, que ens ensenya maneres d’afrontar la vida i que ens educa davant el conflicte. Una educació que rebem durant tota la nostra vida, a casa, al carrer, a les notícies, a l’escola. És l’educació que tot ho impregna, que sense adonar-nos ens fa fer les coses d’una manera determinada. És una educació que prové de les estructures creades a la nostra societat per governar les nostres vides, però també prové de la nostra cultura, que és causa i conseqüència de la nostra educació.

L’educació a la que em refereixo ens ensenya el que està bé i el que està malament, els nostres deures i els nostres drets, però també ens ensenya qui està dalt i qui està baix, qui pot decidir i qui ha d’obeir, qui té les de guanyar i qui té les de perdre. Es l’educació de les coses són així i no seràs tu qui les canviarà, és l’educació de la necessitat de la força per sobreviure en aquest món hostil, és l’educació de preparar-se pel pitjor, de defensar-se de les agressions, de vigilar i estar alerta dels riscos i perills d’estar vius.

Però és també l’educació de créixer, de guanyar, d’acaparar, de sumar, de triomfar i de lluitar amb l’ànima si és necessari per aconseguir els nostres objectius. És l’educació de la norma, del respecte a allò establert. L’educació de l’acceptació de les injustícies, de la resignació davant la violència, de la por, del no aixequis massa la veu, del no et signifiquis políticament, del no qüestions les coses. I és també l’educació patriarcal, masclista, violenta contra la dona o contra el que no sigui un home fort, viril, mascle alfa dominant.

Aquesta educació no està necessàriament planificada als currículums escolars ni a les guies didàctiques, emana dels nostres actes, les nostres paraules, els nostres escrits. Que no es manifesti amb naturalitat i sense premeditació, no vol dir que no estigui planificada i promoguda.

Es tracta d’una educació que ens ensenya a viure en un marc jeràrquic, on hem de competir per guanyar, on hem d’aconseguir els nostres objectius per sobre dels altres. I aquesta educació és la que podríem denominar “educació militaritzada”, és a dir, una educació basada en els principis militars i que es promou a través de l’existència d’estructures militars que reben un tracte prioritari per part de l’Estat i que tenen el poder de canviar el destí d’altres països.

Però l’educació militar no es limita als valors i maneres de fer dels militars, sinó al seu component armat i violent per fer front als conflictes. La resposta violenta és la raó de ser de la lògica militar, i aquesta es fa principalment amb armes. Si bé no sempre s’han d’utilitzar per aconseguir els seus objectius ja que amb l’amenaça de l’ús de les armes de vegades n’hi ha prou. L’amenaça nuclear i la barbàrie a la qual ens ha portat n’és un bon exemple.

L’educació militaritzada accepta l’ús de la violència fins i tot extrema i, com podem veure en infinitat de videojocs i pel·lícules de guerra, qui guanya és qui mata, massacra i destrueix els altres. No els hi falta raó als militars, la millor manera d’acabar amb un conflicte és eliminar l’altre i qualsevol que li pugui donar suport.

És per tot això que tenim l’obligació de capgirar aquesta educació, començant per identificar que, en bona part, és militaritzada i mantenint-la ben lluny de la cultura militar. No és fàcil: un any més l’exèrcit serà present al Saló de l’ensenyament de Barcelona. En un mar d’opcions transformadores, ciutadanes, de pau i desenvolupament, l’exèrcit ofereix l’opció d’allistar-se a les forces armades, amb enganyosos arguments d’aventures i ajuts humanitaris.

Els exèrcits serveixen per fer la guerra, les armes serveixen per matar. No militaritzem més ni d’una forma tan descarada l’educació, hi ha molt a fer per construir un món millor, massa guerres per deixar de fer i la militarització de l’educació no ens ajudarà a aconseguir la pau de veritat.

Jordi Calvo – Coordinador i investigadors del Centre Delàs d’Estudis per la Pau

Més informació: Campanya Desmilitaritzem l’educació

1 Trackbacks & Pingbacks

  1. Ara i sempre, desmilitaritzem l'educació - #edutransforma

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*