Crisi dels refugiats: educar la solidaritat és part de la solució

Els debats que s'han generat a les escoles, AMPES, esplais o agrupaments sobre el tema de la recollida i enviament de material són una bona oportunitat per descobrir (i criticar, si cal) el treball de les ONG, però també, i sobretot, per parlar de pobresa o desigualtats. Com ho podem fer?

lafede.cat
 
 
Dues noies sirianes refugiades. En una escola del Líban que depèn d'UNICEF / Foto: DFID

Dues noies sirianes refugiades. En una escola del Líban que depèn d’UNICEF / Foto: DFID

La crisi de les persones refugiades és sobretot una crisi de famílies que fugen de la guerra, i moltes famílies catalanes s’han sentit molt properes a elles. A principis de setembre la foto d’Aylan, el nen kurd mort a la platja de Turquia, va commocionar l’opinió pública europea, però els mitjans i les xarxes socials segueixen mostrant cada dia fotos de nens i nenes arribant a Europa en condicions indignes, o explicant fets tan incomprensibles com el seu tancament en centres d’internament a Txèquia.

Durant les últimes setmanes han sorgit diferents iniciatives ciutadanes per ajudar a les persones refugiades. LaFede.cat va fer un públic un comunicat on explicava el seu posicionament sobre l’enviament d’ajuda material en situacions d’emergència, i que cap organització federada estava al darrere d’aquestes iniciatives. Les reaccions al nostre comunicat ens han confirmat que hi havia molta desinformació sobre què s’estava fent des de Catalunya per donar resposta a aquesta crisi, i per mirar de solucionar-ho hem elaborat una infografia que explica qui està treballant en l’atenció i acollida de les persones refugiades, i amb qui s’està coordinant: després de moltes crisis humanitàries sabem que la coordinació suposa el 80% d’una resposta eficaç.

Com que a ser solidari també se n’aprèn, creiem que aquesta crisi és un tema amb molt potencial per treballar l’educació en valors o l’Educació per a la Justícia Global, com nosaltres preferim dir-li. Els debats que s’han generat a les escoles, AMPES, esplais o agrupaments sobre el tema de la recollida i enviament de material són una bona oportunitat per descobrir (i criticar, si cal) el treball de les ONG, però també, i sobretot, per parlar de pobresa o desigualtats. Com ho podem fer?

Descobrim com funciona l’ajuda humanitària

Què ens hem de preguntar davant les demandes d’ajut per a altres països? En primer lloc, i en relació a l’organització que fa la demanda, cal saber quina és la seva experiència prèvia, quin coneixement té de la zona on va destinada l’ajuda i amb qui hi treballarà per tal de distribuir el material. En segon lloc, és important que preguntem com i quan ens informaran de la feina feta.

Les ONG tenim acords internacionals i documents de bones pràctiques que hem elaborat a partir de la nostra experiència. La majoria de les grans ONG estan preparades per donar resposta a grans emergències perquè s’han especialitzat i compten amb la logística necessària. En aquesta noticia, UNICEF explica, per exemple, que té un magatzem humanitari tan gran com 3 camps de futbol, amb capacitat per a 36.000 palets. Amb les quotes dels socis i les donacions tenen permanentment abastits aquests magatzems i poden respondre de manera immediata a qualsevol crisi, en qualsevol lloc del món, per això en casos d’emergències es recomana donar diners i no ajuda material. D’altres ONG com el cas de Farmamundi o Medicus Mundi, disposen de propostes educatives com la de Medicaments que no curen, que parlen sobre les donacions adequades, en aquest cas de medicaments.

Orientem els treballs de recerca: tenim tema

59 milions de persones desplaçades o refugiades no són un tema menor. El 20 de juny és el Dia internacional de les persones refugiades. Cada any per aquestes dates les organitzacions especialitzades publiquen informes molt complets. ACNUR publica informes sobre la situació dels refugiats al món, i CCAR sobre la situació de les persones refugiades a l’Estat espanyol.

Algunes organitzacions de Lafede.cat donen suport als centres educatius per la realització de treballs de recerca en temes de pau, drets humans o ciutadania global. Podeu trobar més informació a les webs d’Assemblea de Cooperació per la Pau i de la Fundació Solidaritat UB que desenvolupen respectivament els següents programes: En la recerca del desenvolupament i Recerca per la Pau.

Guerres, migracions, refugiats: treballem amb materials educatius

L’Escola de Cultura de Pau, disposa d’un centre de recursos educatius especialitzat. Amb l’activitat Els nens i la guerra podreu treballar sobre les conseqüències de la guerra per als infants, i amb els Escacs desplaçats, podreu descobrir les  diferències entre una persona refugiada i una desplaçada. Al Centre de Recursos de Lafede.cat trobareu guies didàctiques com Després de la Pau per treballar sobre les conseqüències de les guerres o el paper de la societat civil en la construcció de la pau.

Per altra banda, el Comitè Català de l’ACNUR fa anys que porta a les escoles a persones refugiades que expliquen la seva experiència. Amb l’inici del curs s’han multiplicat les demandes, així que cal tenir paciència, però per fer-vos una idea teniu aquest vídeo d’un dels seus tallers. També recomanem el recull de propostes educatives «Com es la vida d’una persona refugiada?» que s’ha publicat recentment al Portal Paula de la Fundació Solidaritat UB.

Solidaritat com a contingut i com a experiència pràctica, al currículum i als centres

Des de les ONG apostem perquè la solidaritat, els drets humans o la cultura de pau es treballin de forma transversal en els centres educatius. Un ampli grup de professionals del món de l’educació i les ONG, després de tres anys de feina, han elaborat una Guia d’orientacions pedagògiques per a la incorporació de l’Educació per al Desenvolupament al currículum de primària i secundària, una eina que proposa objectius, continguts d’aprenentatge, estratègies i tècniques didàctiques, i criteris d’avaluació per facilitar el treball del professorat sensible a aquestes temàtiques, a l’hora de planificar les seves activitats/assignatures.

Però més enllà de les classes, també es pot treballar en el desenvolupament de projectes d’«AMPA Solidària» o «Escola solidària», per posar al cor del projecte educatiu un treball solidari de manera sostinguda i en clau de transformació social. La Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya-FAPAC va publicar el 2011 «L’acció solidària a l’AMPA: guia per elaborar un projecte solidari» que dóna pistes molt interessants en aquesta línia. De forma més específica, algunes organitzacions utilitzen temes concrets, com els drets dels infants o la cultura de la pau per donar suport a les escoles en la transervalització i integració de tots aquest continguts, és el cas del programa d’UNICEF Una escola amb drets o de la Xarxa d’escoles associades a la UNESCO.

La solidaritat són polítiques, despertem activistes

Cal tenir clar que la responsabilitat de donar ajuda d’emergència és una obligació dels governs, no de les ONG que només poden fer una tasca pal·liativa o de denúncia. Als països rics, la UE, l’Estat espanyol i Catalunya disposem de mecanismes, lleis i instruments per donar aquest tipus d’ajuda, i hem de garantir la seva sostenibilitat.

La solidaritat més sostenible i compromesa es tradueix en polítiques públiques de cooperació, asil o refugi. Informar-se sobre el pressupost destinat a aquests temes per part de les nostres institucions o sobre els projectes o organitzacions que es financen pot ser molt educatiu. Per exemple, la plataforma ciutadana StopMareMortum proposa als ajuntaments l’aprovació d’una moció per declarar-se «municipi acollidor” de persones refugiades. També podem participar o difondre ciberaccions com Uérfanos, Europa Actua JA o L’asil és de tots.

La crisi del refugiats com a porta d’entrada a l’anàlisi del món    

La crisi de les refugiades és la punta de l’iceberg d’un problema molt més greu i estructural, un sistema econòmic injust que provoca desigualtat, conflictes i crisis mediambientals entre d’altres. No hi ha millor manera d’ajudar les persones refugiades que educar noves generacions en la convicció que cal canviar un món profundament desigual i injust. Hi ha moltes problemàtiques relacionades que es poden treballar, i particularment totes aquelles relacionades amb les migracions internacionals. Un bon exemple, és el projecte d’Aprenentatge Servei (APS) Som Migrants on, a partir de la gravació d’històries de vida de persones que han migrat, els joves s’apropen a realitats complexes del seu entorn des d’un enfocament global. En el context actual, l’APS ha esdevingut un dels camps d’innovació educativa de les ONG, un altre exemple en aquesta línia és la campanya #desfemlesdesigualtats: aprenentatge creatiu per a una ciutadania global, que fomenta la participació, la investigació, la reflexió i l’intercanvi d’experiències entre joves de condicions socials diverses.

Com deia Freire, i com pensa tothom que escriu en aquest blog, l’educació no canvia el món, però canvia a les persones que canviaran el món. Fins i tot aquesta immensa crisi deixarà d’aparèixer als mitjans, i llavors caldrà seguir treballant. Les ONG sabem que calen anys i generacions per veure els canvis que perseguim. Però els resultats arriben. Sempre arriben.