Crear xarxa per educar en comú

Un petit grup de persones procedents de la didàctica, la comunicació i l’edició vam iniciar el camí que ens va dur a la construcció de la Cooperativa Eduxarxa. Un projecte educatiu i professional que vam fonamentar sobre diverses conviccions.

Montse Boher
 
 

Comunity

Tot té una vessant educativa. Qualsevol experiència és una font d’aprenentatge possible, ja sigui emocional, procedimental, conceptual, creatiu o d’una altra índole. Però aquestes categories que ens ajuden a distingir modalitats d’aprenentatge en l’àmbit teòric s’entrecreuen de manera indestriable en la pràctica quotidiana. Al cap i a la fi, l’educació és essencialment transversal: aprendre és una conseqüència inexorable de ser, pensar, actuar i sentir de manera combinada.

La qüestió cabdal, doncs, és què aprenem i això té molt a veure amb què fem però també, i sobretot, amb com vivim, on ho fem i amb quina companyia. Les noves (o renovades) tendències pedagògiques reivindiquen el lligam indissoluble entre vida i aprenentatge. És una obvietat dir que les quatre parets d’una aula, un pati enreixat i un grapat de llibres de text —per molt que siguin digitals— són insuficients per cuidar l’impuls vital, les múltiples capacitats i la curiositat exploradora dels infants i adolescents que habiten el món global i complex d’avui.

Tanmateix, encara predomina una mirada que encartona l’educació rere els murs de les llars i les escoles i que l’encaixona en àrees de coneixement compartimentades. Un enfoc que escindeix la relació entre cos, emoció i pensament i que aïlla el text del context. Una perspectiva que desvincula els continguts de l’entorn i de les vivències, minant, per tant, la seva capacitat de significació.

Des de fa dècades, vàries escoles pioneres i una constel·lació d’educadores i educadors innovadors han procurat capgirar les pràctiques escolars heretades de la industrialització per tal de restituir el vincle entre vida i aprenentatge. Escoles progressistes, lliures, actives, vives i compromeses; així com moviments de renovació pedagògica i de transformació socioeducativa, dibuixen un gran ventall d’iniciatives diverses que van tenir i mantenen un fonament comú: entendre l’educació com a motor essencial del desenvolupament humà. Són projectes educatius de colors diferents que comparteixen l’anhel d’assolir una vida bona —terme amb el qual els filòsofs de la Grècia antiga mancomunaven felicitat i ètica— per a totes les persones. Pretenen, per tant, atènyer un benestar comú.

Fora de l’àmbit escolar, també han reeixit experiències encaminades a ampliar els horitzons de la pràctica educativa més enllà de la formació curricular. Sense dubte, l’educació en el lleure és, en aquest sentit, l’exponent més rellevant tant pel que fa al seu abast com pel que fa a la seva dilatada trajectòria. És una font preciosa d’experiències per practicar una educació vivencial, especialment en la seva dimensió lúdica i comunitària.

Més recentment, des d’algunes administracions s’han impulsat programes i projectes encaminats, també, a ampliar els espais i les activitats educatives fora dels centres escolars. En aquesta direcció, destaquen els camps d’aprenentatge, els plans educatius d’entorn i l’encara incipient vertebració de les ciutats educadores. Conceptes com ara entorns innovadors d’aprenentatge són cada vegada més comuns i defensats per instàncies tan institucionalitzades com l’OCDE.

Finalment, també proliferen les associacions i institucions artístiques, culturals, científiques o esportives que es preocupen per teixir lligams amb els centres educatius i les famílies; oferint oportunitats d’aprenentatge en entorns i amb metodologies diferents a les convencionals. N’és un exemple el projecte Aliances Magnet impulsat per la Fundació Jaume Bofill per connectar les escoles amb institucions rellevants del seu territori o la Xarxa d’Escoles Associades a la UNESCO. I no només això, fins i tot les empreses tendeixen cada vegada més a oferir experiències educatives familiars, en clau comunicativa o directament com a model de negoci.

Cal recordar, per afegir complexitat a l’escenari, que tot aquest bullici d’edutendències és travessat per la incorporació de les TIC en la quotidianitat de gairebé tota la població i en la majoria d’àmbits de la vida; amb els canvis cognitius, comunicatius i relacionals que això suposa.

En aquest context, l’any 2012 un petit grup de persones procedents de la didàctica, la comunicació i l’edició vam iniciar el camí que ens va dur a la construcció de la Cooperativa Eduxarxa. Un projecte educatiu i professional que vam fonamentar sobre diverses conviccions.

La primera, i la que ens dóna el nom, és que volem alimentar les confluències entre els diversos projectes i tendències que lliguen educació, experiència i entorn en el seu sentit més ampli. Perquè infants, joves i adults mereixem poder desplegar les nostres capacitats d’aprenentatge al llarg de tota la vida i en un escenari més gran, obert i estimulant que l’actual. Però, sobretot, perquè hem de prendre consciència que som part indeslligable de l’entorn, i això només ho podem fer creant vincles vivencials i afectius amb el teixit social i el medi natural.

La segona és la idea que la innovació educativa pot esdevenir una gran aliada si som capaços d’aprofitar-ne els usos per créixer social i culturalment. És a dir, per impulsar noves formes de comunicació, de cooperació i de creativitat col·lectiva. Per millorar l’entorn.

L’última, però igual de fonamental, és que si no vivim tal com pensem acabarem pensant tal com vivim; i nosaltres creiem que la «vida bona» dels filòsofs grecs la podem començar a construir ara i aquí. Per exemple, escollint el cooperativisme per crear unes relacions laborals i econòmiques dignes i democràtiques entre nosaltres i amb les altres persones.

Com hem dit, tot té una vessant educativa. La qüestió cabdal és posar-la de manifest i teixir vincles per convertir-la en una experiència d’aprenentatge col·lectiva enriquidora. Nosaltres ens hem proposat ajudar a teixir aquests vincles per viure i educar en comú. Per crear una àmplia comunitat educativa, una eduxarxa.

Montse Boher
Sobre Montse Boher

Cooperativista, divulgadora cultural i editora a Eduxarxa Contacte: Twitter | Més articles

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*