STEAM: l’art d’aprendre ciència

La incorporació de l'art a les quatre disciplines STEM (Science, Technology, Engineering, Mathematics) respon a la creixent importància que es dóna al desenvolupament del pensament creatiu, i això ha donat lloc a l'STEAM.

Àngela Garcia Lladó
 
 

Imatge_STEAM

Quan pensem en l’alfabetització d’una persona, o en el seu nivell cultural, ens poden venir al cap molts àmbits o referents, però segurament cap d’ells tindrà a veure ni amb la ciència ni amb les matemàtiques. Ara bé, si atenem a la definició de cultura, les ciències i totes les disciplines que se’n deriven formen, de manera indiscutible, part d’aquesta. Segurament, l’educació que hem rebut ha tingut la capacitat de fer la ciència distant i poc connectada amb el nostre entorn i els altres camps del coneixement.

Per revertir aquesta situació, cal ensenyar i promoure la ciència des d’una nova perspectiva, especialment si acceptem el fet que vivim en una societat altament tecnificada que implica que la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques siguin disciplines bàsiques per entendre i desenvolupar-se al segle XXI.

A finals dels anys 90, la National Science Foundations (NSF) —l’agència governamental dels Estats Units encarregada d’impulsar la recerca i l’educació de les ciències— va començar a utilitzar l’acrònim STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics) per parlar de la rellevància de la cultura científica en la nostra societat, de la necessitat d’instaurar noves polítiques educatives i de promoure l’alfabetització científica de la població general. Sota el paraigua de l’STEM s’aixoplugaven programes, polítiques i propostes que buscaven desenvolupar noves vocacions científiques entre la joventut per incrementar els nivells de prosperitat i competitivitat econòmica del país.

Podem compartir o no els objectius de la NSF a l’hora de treballar amb l’STEM (el que va començar com un estalvi de paraules ha acabat sent una marca), però és indiscutible que va suposar un impuls, continuat i encara vigent, per a l’educació científica. La feina feta en recerca, en aplicació i en desenvolupament de recursos per al professorat ha estat enorme i ha demostrat que els resultats en els estudiants són molt positius.

A Europa la idea de l’STEM s’ha concretat mitjançant el projecte SCIENTIX. En el marc d’aquesta iniciativa, s’ha creat un portal específic amb què es busca crear una xarxa que connecti la comunitat implicada en l’educació científica, per tal que comparteixi estratègies i recursos d’èxit i estructuri propostes polítiques d’impuls i promoció de la cultura científica.

Recentment, s’ha afegit un nou convidat a aquesta combinació de disciplines: l’art, i això ha donat lloc a l’STEAM. La incorporació de l’àmbit artístic a les quatre disciplines STEM respon a la creixent importància que es dóna al desenvolupament del pensament creatiu. L’èxit de l’STEAM al món educatiu ha estat ràpid i ja existeixen centres de recerca que l’investiguen i institucions i empreses que assessoren el professorat per introduir aquesta interdisciplinarietat a les aules.
La repercussió i l’impacte d’aquest nou corrent ha fet que la comunitat científica l’estigui considerant i analitzant atentament: per exemple, un dels editors de Scientific American va escriure un article revisant l’evolució de totes les iniciatives STEAM que s’havien dut a terme fins al moment.

L’STEAM és una tendència creixent als Estats Units, que tot just està arribant a Europa. Els petits i grans projectes que s’estan desenvolupant ens poden ajudar a fer-nos una idea del gran potencial d’integrar aquestes cinc disciplines, per afavorir noves vocacions científiques:

Al nostre país, l’abril passat es va organitzar el I Congrés Internacional a Barcelona, en què es van poder compartir casos d’èxit locals que es poden consultar a la pàgina web del congrés.

La contextualització, la integració de disciplines i la relació de totes elles amb el món que ens envolta per dotar-les de sentit, així com el treball creatiu amb els infants, són estratègies que han demostrat ser excel·lents acompanyants d’una educació científica que contribueixi a integrar plenament la ciència, la matemàtica, l’enginyeria i la tecnologia a la cultura.

Les propostes STEAM ens donen una visió més completa de la ciència, que mai ha estat desvinculada de la creativitat tot i les dificultats que hi ha hagut des de la comunitat científica per transmetre-ho.

Un últim vídeo per a la reflexió:

Enllaços d’interès:

 

Àngela Garcia Lladó
Sobre Àngela Garcia Lladó

Llicenciada en Física, especialista en divulgació científica, i professora de Didàctica de les Ciències Experimentals a la Universitat de Barcelona. Contacte: Twitter | Més articles

2 Comments en STEAM: l’art d’aprendre ciència

  1. En tot això hi veig una dificultat «local», venim d’una història que condiciona molt la manera de fer les coses, i d’un cert corporativisme entre ensenyants que fa que sigui difícil fer-hi penetrar qualsevol mena de material extern.
    Un servidor, ja és una mica grandet, i he anat evolucionant respecte a com integrar la ciència dins la cultura. Bàsicament sempre he pensat en les que més conec física i matemàtiques. No he treballat mai en l’àmbit de l’ensenyament, suposo que pel mateix fet que la meva filla que és mestra no ho vol fer: manca d’acceptació dels programes i altres paradigmes bàsics. Però sí que en camps més pràctics, propers a la indústria he vist els resultats de la incultura científica, fins i tot en persones que l’haurien de tenir; sovint un especialista en electrònica, per posar un cas viscut, no coneix prou química elemental —o no la té assumida— per adonar-se que tal component, en una atmosfera humida, no aguantarà… i mil més. O per veure que un determinat procés és exponencial i que no podrà continuar indefinidament.
    Naturalment que, d’això n’he vist una arrel a l’escola. Aquesta idea de basar l’aprenentatge en una suma de procediments, procediments que sovint per a l’alumne són com màgics, i que cal aprendre més o menys de memòria, per poder aplicar en el moment adequat. Normalment procediments que estan en la teulada d’un edifici del que no es tenen clars els fonaments.
    To això ve arrel de que quan he creat material, que des de determinat punt de vista podria ser molt útil precisament per aquests fonaments, encara que no l’hagi pensat específicament per a estudiants, he rebut una resposta general molt simptomàtica:
    —Això no entra en el programa.
    O una que jo encara trobo pitjor:
    —Els estudiants, ara, tenen molta feina. No poden perdre el temps en aquestes coses.
    Quan aquestes coses només són problemes basats en elements simples que no requereixin gaire coneixements previs, però sí aplicar principis generals «per començar de la lògica i les matemàtiques elementals— i fer-los treballar.
    Quan he intentat fer propaganda de la pedagogia del problema per davant l’exercici, sempre m’han mirat com estranyats, com si la manera racional d’aprendre for repetir una vegada i una altra un procediment que no sabem perquè funciona, o el que és pitjor, no sabem aplicar si se’ns presenta la mateixa qüestió expressada d’una altra manera.
    També m’he trobat amb una tercera resposta:
    —Això és massa difícil pels nois.
    Aquí, mal pensat com sóc, penso que igual és massa difícil per a ell, o massa pesat de corregir, ja que un tema on calgui «inventar» un mètode de trobar una solució, exigeix molta més feina que comprovar el resultat numèric d’unes equacions o fins i tot comprovar en quin punt de la «recepta» s’ha equivocat l’alumne.
    En definitiva, senzillament t’exposo algunes dificultats vistes des de fora sobre uns punts molt bàsics —en el sentit que són els que hi ha sota de tot— de l’ensenyament de la ciència.
    Potser és que sóc molt rar, poc imaginatiu o amb una visió ja predeterminada des de petit. Però sóc dels que diu que al laboratori de química, ben poca química vaig aprendre. Si ja sabia el que passaria, veure-ho i constatar-ho no em feia aprendre més. I si no hagués sabut les bases, una precipitació o un reactiu que es posa vermell, hagués estat com màgia.
    Diria que aprendre, i en particular ciència és més, és assumir en cada moment un model del que estem fent. I també creure que és útil i pràctic fins i tot pel dia a dia.

    • Hola Jordi,

      Comparteixo totalment la teva preocupació, però haig de dir que tinc més esperança i confiança en la millora de l’educació científica a les escoles. T’ho dic com a professora de la Facultat d’Educació als Graus de Mestre d’Educació Infantil i de Mestre d’Educació Primària. La didàctica que ensenyem als nostres alumnes va en la línia del que entenc que t’agradaria que fos l’educació científica, i dista absolutament del “problema pel problema”, de la pràctica descontextualitzada, de la memorització de conceptes ininteligibles… en definitiva, de tot el que ha fet la ciència, una disciplina tan abstracte i distant.

      Dit això, ens trobem amb la realitat de les aules. On s’hi troben la política dels governs que modifiquen el currículum a gust, la trajectòria personal dels mestres, les pressions del calendari, els alumnes i les seves especificitats, la tradició escolar i altres factors que segur que em descuido. Tot plegat, fa que el sistema educatiu tingui una inèrcia molt gran i fer-hi un petit canvi pugui costar molt (i no per falta de voluntat, sinó per complexitat de tots els factors). Jo tinc l’esperança que quan els alumnes a qui faig classe, arribin a les seves escoles intentin aplicar aquesta didàctica que els he ensenyat (i que pel que sembla els motiva). Però seran una petita formiga, en un formiguer on poden trobar altres formigues que vagin en la seva direcció o no. Ara, no per això tiraré mai la tovallola.

      I després de tot el que he comentat, arriben les noves tendències com l’STEAM. Són la cirereta del pastís, allò que s’està comprovant que funciona però del que encara queda tanta recerca per fer. Per mi, és necessari observar-ho, estudiar-ho i considerar-ho. Aquest post, senzillament tenia l’objectiu de posar-la sobre la taula per difondre’n la seva existència i resultats.

      Moltes gràcies per la teva llarga i treballada resposta!

      Àngela

1 Trackbacks & Pingbacks

  1. STEAM: l’art d’aprendre ciència | Anna Forés Miravalles

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*