Museus i educació: així serà el futur?

Els museus són uns dels agents educatius més potents que existeixen i, paradoxalment, també un dels més oblidats. Sovint, el vincle entre museus i escoles o entre museus i famílies només es concreta en una visita ocasional, en una trobada amena, però efímera. Tanmateix, escoles, museus, famílies i altres agents educatius es podrien enriquir mútuament si els seus vincles s’enfortissin.

Estela González
 
 

Eduxarxa

A la sala quasi infinita, de rajoles brillants i parets estocades, regna el silenci. A l’esquerra, hi ha un senyor palplantat davant l’obra de Magritte; alguns metres més enllà, una turista japonesa intenta capturar tota la bellesa que l’envolta amb el seu smartphone. I mentrestant, les passes cícliques del vigilant, passadís amunt passadís avall, componen la banda sonora d’unes escenes igual de rutinàries, de vida continguda: tap, tap, tap, tap…

Aquesta podria ser una de les estampes que el nostre imaginari col·lectiu alberga sobre els museus i allò que succeeix al seu interior. Un imaginari forjat durant dècades en què els museus han estat llocs de vida continguda, espais impregnats per un discurs academicista, perenne, immòbil, dirigit a un públic molt limitat. Tanmateix, com diria Magritte, ce n’est pas un musée. Perquè un museu és molt més que això.

De fet, fa anys que moltes institucions van optar per mudar d’imatge i passar de ser torres de marfil a convertir-se ens espais oberts i dinàmics. Una nova imatge que s’adequa molt millor a la seva definició:

“Un museu és una institució permanent, sense ànim de lucre, al servei de la societat i oberta al públic, que adquireix, conserva, estudia, exposa i difon el patrimoni material i immaterial de la humanitat amb finalitat d’estudi, educació i plaer.”

MNAc

Activitats del programa educatiu del MNAC.

Museus i educació, una relació simbiòtica

Avui és el Dia Internacional dels Museus, una cita que serveix a aquestes institucions per reflexionar sobre en quin punt es troben, per repensar-se, per vertebrar els discursos del futur i, sobretot, per enfortir la seva relació amb la ciutadania. En definitiva, per recordar-nos que les seves portes són obertes i que estem convidats a entrar-hi, no només com a espectadors sinó també com a actors. Perquè ara, més que mai, la cultura es construeix col·lectivament.

En aquesta relació, hi ha un vincle quasi simbiòtic que no podem menystenir: el dels museus amb la comunitat educativa. Els museus són uns dels agents educatius més potents que existeixen i, paradoxalment, també un dels més oblidats. Sovint, el vincle entre museus i escoles o entre museus i famílies només es concreta en una visita ocasional, en una trobada amena, però efímera. Tanmateix, escoles, museus, famílies i altres agents educatius es podrien enriquir moltíssim mútuament si els seus vincles s’enfortissin.

Jornades de formació al professorat, CCCB.

Per què la comunitat educativa necessita als museus?

L’educació necessita als museus per un factor tan senzill i essencial com la connexió amb la realitat. Els processos d’aprenentatge de l’educació formal han de desbordar els llibres i les aules, travessar les fronteres del centre escolar i situar-se en altres escenaris,  en nous espais propicis per a l’experimentació, la creació, la reflexió i, en definitiva, per a l’aprenentatge vivencial.

Tanmateix, no és només una qüestió d’entorns. Els museus també poden oferir noves propostes i perspectives didàctiques, ja que en els departaments educatius d’aquestes institucions, sovint s’hi donen processos d’innovació pedagògica i esdevenen espais capdavanters en l’experimentació de noves metodologies, materials i tecnologies. Això és així, justament, perquè els museus no solen tenir les limitacions curriculars, burocràtiques o econòmiques que, a vegades, afronten les escoles; la qual cosa els permet actuar com a catalitzadors del canvi educatiu, i convertir-se en font d’inspiració i formació del professorat.

També les famílies podent trobar al museu un espai idoni per a l’aprenentatge col·lectiu, un lloc en el qual compartir, conviure o relacionar-se amb altres famílies; i, sobretot, un indret que els ofereix una proposta d’oci creatiu i de qualitat, tan demandat i tan necessari per aquest tipus de públic.

Activitat del Programa MACBA En Família.

Per què els museus necessiten a la comunitat educativa?

El departament educatiu del Museu Thyssen-Bornemisza i la Universidad Complutense de Madrid organitzen cada any un curs de formació per a professionals de la gestió cultural titulat “El futuro de los museos es la educación”. El títol, tan explícit como revelador, es refereix a aquesta relació simbiòtica que algunes institucions ja tenen molt clara.

Sembla evident que el futur dels museus és l’educació, ja que els museus es defineixen per una vocació educativa i és necessari que s’impliquin definitivament en ella. No solament per la necessitat de practicar una museologia social, generadora de discursos i precursora de la transformació social, tal i com dèiem en aquest altre post, sinó també perquè és en la formació dels més joves on es troba el futur de la cultura.

El vincle emocional amb la cultura

Educar en el patrimoni cultural és educar en el vincle amb el patrimoni. Només si construïm aquest vincle des de l’inici, només si la cultura s’aprèn en primera persona a les aules i a les famílies i no sols a través dels llibres de text, despertarem un vertader interès cap a ella. I, només així, aconseguirem noves generacions sensibles a la importància de viure la cultura en totes les seves dimensions: creant-la, gaudint-la i cuidant-la.

El vincles únicament sorgeixen a partir de la convivència i de l’intercanvi emocional. Per això és necessari que els museus facin una aposta gran i sincera pels seus departaments educatius, que integrin una estratègia de comunicació i captació de públics d’acord amb els temps, i dissenyin projectes col·laboratius, en xarxa, amb centres i entitats educatives, que contribueixin a la formació i sensibilització d’educadors, mares i pares.

Experiència nocturna al Museu Egipci de Barcelona.

Experiència nocturna al Museu Egipci de Barcelona.

Per altra banda, també és necessari que els equips docents, les famílies i altres agents educatius, considerin els museus un aliat imprescindible del procés d’ensenyament-aprenentatge, un escenari idoni per a la convivència educativa que s’inclogui a la agenda més d’una vegada a l’any.

Així és com, dia rere dia, els infants, adolescent i adults, d’edats, inquietuds i hàbits diversos inundaran les sales de moviment, curiositat, emoció i ganes d’aprendre. De vida plena.

Llavors serà quan haurem canviat el nostre imaginari i, al final del dia, quan les llums s’apaguin sentirem els passos del vigilant acomiadant la jornada, i el museu romandrà en silenci fins que l’endemà, de nou la vida torni a inundar tot l’espai: tap, tap, tap, tap…

Macba 20 anys

Celebracions de les Festes de la Mercè al MACBA.

Per saber-ne una mica més…

  • Jornadas DEAC, Departaments d’Educació i Acció Cultural de Museus. 25, 26 i 27 de maig, Museu Marítim de Barcelona.
  • Aliances Magnet: programa de la Fundació Jaume Bofill en col·laboració amb el Departament d’Ensenyament i l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB, que té per objectiu acompanyar els centres educatius en el desenvolupament d’un projecte educatiu en aliança amb una institució.
  • Musaraña: comunitat educativa impulsada pel Museu Thyssen en la qual participen centres d’Espanya, Portugal i Llatinoamèrica.

Estela González
Sobre Estela González

Sòcia fundadora d'Eduxarxa, especialista en educomunicació i innovació educativa. Contacte: Twitter | Més articles

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*