Alimentació, la revolució educativa pendent

Tot i que la societat no ens ho posa fàcil (el temps per cuinar escasseja, el fast food ens tempta a cada cantonada i els aliments de qualitat cada cop són més cars), la comunitat educativa hauria d’assumir el compromís d’ensenyar als adults del futur a menjar amb consciència.

Estela González
 
 

Què diuen les dades

Ja fa temps que l’Organització Mundial de la Salut ens alerta que l’obesitat s’està convertint en un dels principals problemes sanitaris al món i augura que podria esdevenir l’epidèmia del segle XXI.

Aquesta malaltia, abans associada a persones adultes de països enriquits, s’estén cada cop més a tot tipus de societats i franges d’edat, i a Catalunya afecta especialment els nens de famílies amb menys recursos: el 31,8% de la població de 6 a 12 anys té excés de pes, i el 12,6% té obesitat segons l’Enquesta de Salut de Catalunya publicada el 2016.

Ja fa temps també que la ciència té molt clara la relació entre dieta i malalties cròniques; no obstant, el consum de fast food no para d’augmentar, i la previsió és que en els propers cinc anys la despesa s’incrementi en un 50%.

Avui, que és el Dia Mundial de l’Alimentació, em pregunto si ho estem fent del tot bé en l’àmbit de l’educació alimentària i per a la salut, i la intuïció em diu que no. Per això, i malgrat no ser nutricionista sinó educadora, plantejaré algunes receptes que crec que ens poden ajudar.

Imatges de la campanya contra l’obesitat infantil impulsada pel govern del Regne Unit


Què podem fer millor a casa i a l’escola?

Per ensenyar als més petits què vol dir menjar d’una manera saludable, potser primer ho hem d’aprendre a fer els adults.

Cada cop hi ha més veus que neguen aquell mantra que tots repetim de “el millor és menjar una mica de tot” perquè, malauradament, en aquest una mica de tot s’hi colen massa processats, sucres i refinats però, sovint, escassegen els nutrients. En aquesta edició del programa Singulars, Jaume Barberà entrevista a Olga Cuevas, doctora en Bioquímica, especialista en nutrició i salut i directora de la Institució de Formació Professional Sanitària Roger de Llúria de Barcelona. En menys d’una hora, Olga Cuevas ens ajuda a desmitificar algunes de les creences més arrelades i a incorporar nous hàbits molt més saludables.

  1. Educar en una autogestió saludable de l’alimentació

Com en tot, l’exemple comença a casa, i això implica qüestionar-se si l’esmorzar «de sempre» és el més saludable, assumir que hi ha vida més enllà de l’entrepà de fuet, i prendre consciència que una festa d’aniversari plena de begudes ensucrades i patates xips additivades no és imprescindible per tenir una infantesa feliç.

 

 

 

 

 

 

 

 

Un pot de Cola-Cao té el 70% de sucres. Font: Sinazucar.org / Recull de receptes saludables per a festes infantils de la revista Ets el que menges.

En aquest procés d’aprendre a triar la millor opció, també és fonamental que eduquem els nens perquè tinguin una mirada crítica als mitjans i la publicitat. Tal com demostra aquest estudi, el màrqueting modifica la percepció que els nens tenen sobre els productes que veuen a la televisió i el supermercat i, a més a més, influeix directament en els seus hàbits i peticions de compra.

  1. Apostar per un menjador escolar de qualitat

 A Espanya el 40% dels alumnes dina ja al menjador escolar. Malgrat la xifra, cada cop hi ha més centres que externalitzen el servei a empreses de càtering (de fet, en algunes comunitats autònomes, ja s’hi construeixen moltes escoles sense cuina). Aquest procés de subcontractació genera moltes vegades autèntiques batalles de preus que, malauradament, acaben pagant cada dia els nens i nenes quan s’asseuen davant d’una safata de menjar industrial reescalfat.

Per contra, hi ha molts exemples de bones pràctiques i una tendència creixent d’escoles que han convertit l’hora del menjador en un projecte educatiu de salut i sostenibilitat.

És el cas del CEIP Asunción Pañart Montaner d’Aínsa (Aragó), on gràcies a la col·laboració entre l’equip docent, les famílies i els productors locals han aconseguit instaurar un model ecològic i de km0 a un preu competitiu.

Microdocumental del projecte El comedor escolar: un aula más.

Un dels grans exponents de la transformació dels menjadors escolars a Espanya és Juan Llorca, xef de l’escola Montessori de València, on ha dissenyat un model slow food amb una alimentació lliure de processats i sucres, totalment natural i molt basada en vegetals, que ja s’està replicant a altres escoles d’Espanya.

Imatge d’un dels menús del menjador de l’escola Montessori de València publicat al compte d’Instagram del xef Juan Llorca

Ara que Catalunya es qüestiona el futur dels seus menjadors escolars seria un bon moment per reflexionar també sobre el model alimentari que volem introduir a les escoles i com convertir-lo en un eix més del projecte educatiu del centre.

  1. Incloure en la programació d’aula projectes d’educació alimentària i per a la salut

 Com deia el cardiòleg Valentí Fuster en una publicació d’aquest mateix diari, “els hàbits d’alimentació i salut s’acabaran ensenyant a l’escola”; i és que no pot ser d’una altra manera, l’educació per a la salut i la cura del propi cos haurien d’estar presents en totes les etapes educatives si volem revertir els percentatges de malalties i obesitat amb què iniciàvem aquest article.

Cal doncs que s’incrementi el pes d’aquests continguts en el currículum educatiu i es posin en marxa programes que treballin el tema en profunditat i vagin més enllà de l’anàlisi anecdòtic de la piràmide alimentària en una hora lectiva.

Un bon exemple n’és el Programa TAS, impulsat per la Fundació Alícia, que s’adreça a alumnes de 3r d’ESO i planteja una proposta educativa àmplia que implica docents, alumnes i famílies.

Grup d’alumnes en una de les activitats de cuina i nutrició saludable del Programa Tas.

Una missió difícil, però no impossible

Tot i que la societat no ens ho posa fàcil (el temps per cuinar escasseja, el fast food ens tempta a cada cantonada i els aliments de qualitat cada cop són més cars), la comunitat educativa hauria d’assumir el compromís d’ensenyar als adults del futur a menjar amb consciència.

I, per fer-ho, com diu la xef Ada Parellada en aquesta entrevista, necessitem «una cadira de tres potes: el temps, la constància i l’alegria».

RECURSOS PER ALIMENTAR LA CURIOSITAT

Persones i entitats que ens poden inspirar:

  • Ets el que menges: publicació digital especialitzada en alimentació saludable i vida sana. Té alguna publicació específica de nutrició infantil.
  • Jamie’s Food Revolution: moviment impulsat pel cuiner Jamie Oliver, que s’ha convertit en el gran divulgador i promotor de l’alimentació saludable a Anglaterra, especialment dins la comunitat educativa.
  • Faros: portal web de l’Hospital Sant Joan de Déu amb continguts i recursos per a la salut familiar.


Eines per alimentar-nos millor:


Altres publicacions del Diari de l’Educació sobre el tema:

Estela González
Sobre Estela González

Sòcia fundadora d'Eduxarxa, especialista en educomunicació i innovació educativa. Contacte: Twitter | Més articles

4 Comments en Alimentació, la revolució educativa pendent

  1. Un article molt interessant!
    Moltes gràcies!

  2. A la página de Facebook “Antitaurins Algemesí” en l’ apartat “archivos” també hi ha un informe molt interessant anomenat “Aplicació de la dieta vegana als centres educatius”

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*