Brindem pel camí recorregut i el que ens queda per caminar!

Aquest mes de juny se celebren les darreres Trobades de xarxa d'Escola Nova 21 a tot Catalunya guiades pel programa. Ara les xarxes han de triar quin és el seu futur, també a Badalona.

escolanova21
 

L’Escola Antoni Botey, a Badalona, ens obre avui les seves portes, el centre està molt tranquil, la meitat dels alumnes són de colònies de final de curs. Tot i així, l’escola no s’atura, hi ha nens i nenes aprenent per tots els racons. Ens trobem tots aquí per la 12a Trobada de Xarxes Locals d’Escola Nova 21. Les Trobades de Xarxa són una de les línies d’acció del programa Escola Nova 21 que consisteix en sessions bitrimestrals que agrupen centres d’un mateix àmbit territorial  en jornades d’aprenentatge cooperatiu. La seva finalitat és la de plantejar col·lectivament els reptes als quals s’han d’enfrontar com a agents del sistema educatiu i, a l’hora, apoderar-se en el camí de la transformació educativa.

És la última trobada de la xarxa dins el programa d’Escola Nova 21 i és per això que el David, coordinador del programa, ha volgut acostar-s’hi. Per començar, una dinàmica per moure’ns una mica, expulsar-nos la mandra i preparar-nos per la darrera sessió del curs: hem d’aconseguir ordenar-nos per edat sense articular paraula. Un cop aconseguit el repte entre rialles, comença la sessió.

El Jordi, dinamitzador de la xarxa de Badalona, planteja com trascorrerà la trobada. El David, per la seva banda, expressa les ganes que tenien des de l’equip d’Escola Nova 21 de poder acompanyar totes les xarxes en aquesta última sessió i veure com s’apoderen per continuar el procés de canvi com a protagonistes de la transformació educativa.

L’escola que ens acull, l’Antoni Botey, és un centre de la mostra representativa, grup de 30 centres seleccionats amb criteris representatius sobre el sistema educatiu català que gaudeix d’un acompanyament instensiu i directe per part de l’equip. La combinació de totes les experiències dels participants fa créixer el projecte dels centres. Aquesta vegada, és l’Antoni Botey qui presenta el seu projecte de transformació educativa i, narrant les seves vivències particulars, dóna el tret de sortida per parlar d’un tema rellevant per a tothom: la relació amb les famílies. Els membres dels equips impulsors expliquen les dificultats amb les què s’han trobat al llarg dels anys i com han aconseguit reconstruir algunes relacions que semblaven trencades.

Tot seguit, cada centre resumeix el seu recorregut pel camí del canvi. Cadascú narra la història del seu centre i els petits o grans passos que han fet per transformar el seu centre. La dinàmica que es genera és molt enriquidora, ja que de cada pas en treuen un aprenentatge per seguir caminant. Quan expliquen els reptes que es proposaven i les accions que emprenien en cada cas, es mostren conscients dels encerts i dels errors i, així, són capaces de repensar-se per seguir construint. Es tracta d’un procés d’autoavaluació que té un impacte de formació pel grup mitjançant el coneixement compartit.

Fem una pausa per esmorzar, hi ha un ambient festiu (hem vist el cava que tenen amagat per fer el brindis final). Tornem a l’aula i, en petits grups, llegim la faula dels pingüins de Kotter. Les participants ho troben significant i comparteixen les experiències pròpies amb els personatges que apareixen a la història. Els NoNo’s són recorrents. Aquest personatge de la faula es caracteritza pel seu rol escèptic i el seu persistent “no” davant qualsevol intenció de canvi.  Cada escola explica com ha aconseguit gestionar situacions amb diferents nivells de resistència i com això els ha ajudat a reafirmar el seu procés sense deixar-se endur per la pròpia inèrcia, mantenint sempre l’esperit crític.

El Jordi recorda amb unes fotos moments que han viscut com a xarxa i explicita la seva voluntat de donar continuïtat al que han encetat plegades. No obstant, remarca que són elles qui han de decidir si fer-ho i com fer-ho. Les ganes de seguir són clares, ja que no consideren una possibilitat tornar a funcionar com ho feien abans, amb les dinàmiques tradicionals. De cara a l’octubre, es tornaran a trobar per definir quin camí emprenen per fer-ho possible. S’ha plantat una llavor i volen cuidar-la per seguir creixent.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*