La coeducació i el feminisme

Pensar en aquest tema m'evoca la imatge d'un nus on diferents fils estiren cap a extrems diversos i s'entortolliguen entre si. A risc de convertir-me en una venedora de fum, em llenço a parlar-ne i a compartir els meus interrogants, fent ofrena del meu nus i convidant-vos a estirar els extrems que més us atraguin com si d'un banquet es tractés.

Laia Ontiveros López
 
 

Coeducació versus educació segregada

Quan contraposem el model coeducatiu a l’educació segregada no ho estem fent bé. Sovint tendim a anomenar “coeducatiu” a allò que realment només són espais mixtes. Em pregunto si els qui pregonem que fem coeducació dins espais mixtes estem del tot convençuts que la nostra pràctica potencia efectivament la igualtat real d’oportunitats i l’eliminació de discriminacions per raó de sexe. Dins el nostre focus d’activitat segurament que sí, i també podem confiar que aquests aprenentatges s’extrapolaran portes enfora. Però donar per fet que aquestes bones pràctiques transcendiran a la societat, podria ser confiar a l’atzar i a la bona voluntat que els nostres esforços arribin a bon terme. Tinc la sensació que no posem la font d’aquestes desigualtats al punt de mira, en canvi, sí que esmercem molts esforços a posar remei a les seves conseqüències. Parlant clar, penso que al nostre discurs hi manquen referències a la societat patriarcal i no sé si destinem prou part de la nostra tasca educativa a discernir les seves parts per identificar com ens afecta. Respirem i absorbim el masclisme dia a dia, però sembla que hem deixat de parlar-ne. Penso que no m’estic arriscant si afirmo que totes les entitats educatives del teixit associatiu català estaríem d’acord en que l’enemic de la igualtat d’oportunitats en qüestió de gènere és el masclisme.

Coeducació i feminisme

Llavors, no entenc per què no hi ha associacions educatives que als seus estatus o marc ideològic es declarin feministes (o jo no les trobo). No ens fa por declarar-nos progressistes, democràtics, autogestionaris, pacifistes, laics, plurals… Els objectius del feminisme bé que els compartim i els treballem de bon grat a través de la coeducació. Per què no afegir també aquesta etiqueta al nostre marc ideològic, a la nostra carta de presentació? La WAGGGS és l’organització de nenes, noies i dones més gran del món. Treballa per el nostre empoderament, per fer sentir les nostres veus i lluitar contra la violència de gènere. Gran part del nus que us he parlat al principi va començar quan fa uns mesos em vaig adonar que ni tan sols aquesta entitat es declara feminista. Després d’indagar per esbrinar si era un fet casual o una decisió presa a consciència, la única conclusió a què vaig arribar és que és una etiqueta amb la que no totes les membres s’hi senten còmodes, que en alguns entorns està mal vista. Em va entristir profundament. No em sembla just que haguem de dir amb altres paraules el que som per gaudir de millor acceptació i rebuda. Amb aquest gest, sento que estem atorgant una victòria més al masclisme. Cedim a eufemismes per no incomodar. Evitem enfrontaments i anem fent feina de formigues, que ve a ser el mateix però si ningú se’n adona ens posaran menys traves. Per què li girem l’esquena al feminisme? No és just contribuir a convertir-lo en tabú quan compartim els seus objectius i alhora ens nodrim de les seves aportacions i la seva lluita. Vaig veient una bombolla de micromasclisme que es va fent gran.

8m_AEiG_PiusXe

Activitat de l’AEiG St Pius Xè pel 8 de Març de 2015.

Coeducació i binarietat de gènere

Dins el discurs coeducatiu caiem sovint a la trampa de la binarietat de gènere. Traslladant-nos a altres terrenys, veiem teories com la de les intel·ligències múltiples de Gardner que tenen bona acollida en la comunitat educativa. Tot el que ens ajudi a fer que la nostra pràctica sigui integradora sempre és ben rebut. Però quan parlem de coeducació sovint acabem parlant de dues identitats de gènere. Em demano si es fa prou divulgació de les teories sobre les múltiples identitats de gènere dins la nostra comunitat educativa. Reconec que fa uns anys que em trobo fora del circuit, però fet i fet, l’estona que he dedicat a la recerca per poder llençar una pregunta així amb un mínim de legitimitat, ha estat molt poc fructífera. Tinc la sensació que encara no comptem amb prou literatura, formacions i recursos sobre com integrar les diferents identitats de gènere i potser va sent hora d’arremangar-nos.

Coeducació i micromasclisme

Sovint m’he trobat parlant de nivells de masclisme, sento dir que la lluita ha avançat molt; poques vegades el debat ha derivat a entrar a mirar si el masclisme està normalitzat i si les seves reminiscències s’han integrat de forma subtil al nostre entorn. Sabem identificar amb facilitat aquelles pràctiques socialment condemnades i quan diem que hem avançat el que volem dir és que nostre entorn proper n’està força net. Pràcticament sense voler acabem adreçant la mirada a entorns més desafavorits que el nostre i a països del tercer món, com si a casa nostra fos menys urgent aquesta lluita. Jo, que he crescut en un entorn coeducatiu i progressista, dubto si sóc lliure del masclisme normalitzat i subtil. Avui, que qüestiono la meva capacitat per abordar els temes que exposo, que embolico la meva redacció en un reguitzell d’interrogants i prudència enlloc de fer afirmacions taxatives, que faig la vista grossa a la correcció lingüística i empro plurals genèrics en masculí per no excedir-me en l’extensió del text, que em fa por que el que dic no agradi, que dic amb la boca petita que estigmatitzem el feminisme, que vull saber per què aquest blog només es diu de l’escoltisme i no porta l’etiqueta del guiatge; jo, avui em demano si tot plegat no és simptomàtic.

Laia Ontiveros López
Sobre Laia Ontiveros López

Antiga membre de l'AEiG Sant Esteve de Granollers, antiga Comissària Internacional de MEG i de la FCEG. També antiga membre de l'equip de "Mentoring" de la regió europea de la WAGGGS. És llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració. Actualment treballa de mestra d'anglès i estudia Educació Infantil. Contacte: Twitter | Més articles

4 Comments en La coeducació i el feminisme

  1. Moltes gràcies Laia per aquest article,
    M’he sentit molt identificada en les teves qüestions envers l’educació dins de l’escoltisme i m’omple d’il·lusió observar que poc a poc dins d’aquest moviment educatiu alternatiu també comença a trascendir la paraula feminisme, malgrat sigi amb compte gotes. Conseidero que fins ara han sigut poques les persones que ho han verbalitzat, i és real que l’estigmatizació de la paraula feminisme hi ha qui la pugui conceptualitzar com a radical. Jo voldria doncs també aportar la idea del feminisme comunitari, i extreure un altre estigma molt posant en que el feminisme només és de dones i només elles han de treballar per l’equitat de gènere. Valorar també què concebem per feminisme, ja que pel meu parerer hi ha un treball tant de gènere com de sexualitat força discernits. Així doncs, el feminisme no serà real si tan homes com dones o altres identitats no comparteixen una ideologia en comú, no s’involucren en l’educació o l’autoaprenentatge d’aquest.
    Crec fermament que tenim interés en canviar estructures arraigades en els nostres PEA’S, PEB’S i altres projectes educactius de cada Agrupament, però tot s’inicia quan hi han persones que tenen interés en alçar la veu.
    Així que t’agraeixo aquest acte de publicar el teu neguit! Som moltes qui també el tenim!

    • Gràcies a tu Joana, per dedicar-hi un temps llegint-lo i fent la teva aportació més que interessant. Subratllaré la part del feminisme comunitari, seria una bona iniciativa que en poguéssim fer una taula al si de la FCEG per seguir parlant d’aquests temes. Com a antiga membre, després de llegir els vostres comentaris pels diferents mitjans que me’ls heu fet arribar us he de dir que m’omple d’orgull veure que el moviment està en tan bones mans!

  2. Tal com em demanaves, Laia, exposo les reflexions que em suscita el teu article. Per punts, que no em vull perdre.

    MALINTERPRETACIÓ
    Crec que un dels principals entrebancs del feminisme és la mala interpretació del concepte. Vivim en un món de publicitat i màrqueting, en un món on tot ens ha de cridar l’atenció, on tot ens ha d’entrar pels ulls i on volem dedicar poc temps a tot. El discurs feminista s’ha guanyat mala premsa. Estic convençuda que si féssim dibuixar a 100 persones a l’atzar què entenen per feminisme, la majoria dibuixarien una dona emprenyada. I això no ven. No ho defenso en absolut, ni crec que haguem de deixar-ho aquí, però segurament ens cal un canvi estratègic. I més veient que ni les pròpies feministes ens veiem en cor de dir que ho som, en veu alta.

    COEDUCACIÓ o ESPAIS MIXTES
    Estic convençuda que els espais mixtes comporten, per si mateixos, un cert grau de coeducació i com més convivència impliquin, més coeducació. Estic convençuda que el contacte constant amb algú de diferent sexe, sexualitat, religió… acaba traduïnt-se en una relació empàtica. Però també estic segura que amb això no n’hi ha prou, que cal que aquesta convivència estigui conduïda des d’uns fonaments de respecte i d’igualtat d’oportunitats.

    DEBAT I REFLEXIÓ INDIVIDUAL
    El feminisme, com tants altres temes, ens planteja un munt de debats que em sembla que com a educadors en valors, hem de saber i poder traslladar. Un d’ells, i que el planteges al teu article, és el parlar amb plurals genèrics en masculí. Jo vaig fer la reflexió, vaig posar el genèric femení en pràctica una temporada, fins i tot amb una colla de gent intentàvem parlar amb la “i” com si fos més imparcial (totis, en comptes de tots o totes), però vaig plegar veles i vaig decidir que no ho trobava rellevant. Tot i que la reflexió m’hagi dut a la mateixa pràctica que abans, puc dir que ha estat fruit d’una reflexió i en cas de debat em veig en cor d’argumentar la meva decisió. Crec que part de l’educació en valors passa per aquí, per traslladar debats als infants, adolescents i als que no són ni tant infants ni tant adolescents, perquè facin el procés de reflexió que els porti a prendre les seves pròpies decisions, evidentment també en qüestions de gènere.

    MÚLTIPLES IDENTITATS DE GÈNERE
    Crec poder afirmar que no se’n parla pràcticament gens.

    FORMACIÓ
    Em complau informar-te que enguany s’estrena un monogràfic sobre gènere a l’Escola de Formació de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.

    EL FEMINISME AL PUNT DE MIRA
    Cal parlar-ne, cal debatre’n. El problema d’un problema és la invisibilitat. La immensa majoria reconeixem l’evidència, allò que és blanc o negre, però ens perdem en els matisos i si aquests no ens afecten massa o així ho creiem, els passem per alt o els acceptem.

    El gènere és una clivella que potser no desapareixerà mai, però cal fer mans i mànigues per trencar els rols que ens emmanillen i lluitar per la igualtat d’oportunitats, com deien els Esquirols, “queda molt per dir, queda molt per fer”, però és evident que el primer pas és parlar-ne. Gràcies per les teves paraules, Laia.

  3. Gràcies Alba! Em deixes dir aquí i a tothom que eres “nena meva”? Ups, ja ho he fet. Orgull de cap!

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*