Un foc on es cuina una nova cultura de participació

L'escoltisme a Catalunya té una història de la participació activa en els moviments socials i els punts d'inflexió en el segle XX, un cert estil per a l'activisme. Però ¿és així? Ha estat l'escoltisme, com a organització, sempre allà empenyent?

Tomàs Genís Galofré
 
 

L'AEiG Montpalau de campaments

L’AEiG Montpalau de campaments

L’Escoltisme i Guiatge català té una història de participació en els moviments socials i en els moments de canvi del segle XX, un cert gust per l’activisme. Però és del tot veritat? L’Escoltisme i Guiatge com a organització hi ha estat sempre present, empenyent i fent força? O potser han estat escoltes i guies individuals qui s’ha compromès a ser motor de canvi? Jo em quedo amb aquesta segona opció. L’Escoltisme i Guiatge és un moviment educatiu; el resultat, gent jove compromesa a deixar el món una mica millor de com l’ha trobat.

Hi ha més de 20.000 escoltes i guies en actiu a Catalunya, un 0,3% de la població. Ara bé, sembla que aquesta proporció creix increïblement si donem una ullada a certs espais de la societat, com ara el Parlament i altres espais polítics, ONG, espais d’innovació, tota mena d’organitzacions juvenils i no juvenils d’àmbit nacional, etc. Això, però, no vol dir necessàriament que les associacions escoltes i guies siguin plataformes efectives per posicionar persones a certs càrrecs. El que sí que vol dir és que la gent que ha crescut dins l’Escoltisme i Guiatge té la voluntat i les competències per prendre aquesta mena de responsabilitats.

L’Escoltisme i Guiatge és, entre altres coses, una escola de lideratge, un lloc segur per participar, agafar responsabilitats, afrontar nous reptes i posar a prova la capacitat de lideratge d’un mateix. Ho és per a tothom que en participa: infants, joves, i voluntaris de tots els nivells associatius. Com bé deia la junta d’una de les associacions escoltes i guies catalanes, quan parlem de lideratge volem dir “fer equip, apoderar, propiciar que neixin altres lideratges dins el mateix grup. Fer que les coses passin […] Generar canvi des del creixement de les persones”.

Els canvis socials de després de l’esclat de la crisi econòmica s’entenen més fàcilment amb aquesta mena de lideratges. Les comunitats se senten apoderades perquè els seus individus també se’n senten. Les dinàmiques de grup porten la gent a donar el millor de si, pel bé de la seva comunitat. Per això, si l’escoltisme és un lloc segur per desenvolupar lideratges, ho és perquè també és un lloc segur per posar en dubte com participem en les nostres comunitats. Un foc on es cuina una nova cultura de participació. I pinta molt bé.

Imagina un lloc on 4.000 joves voluntaris dediquen incomptables hores a oferir, a 16.000 altres infants i joves (i a si mateixos), un entorn on viure experiències significatives i de creixement vital. Imagina que són part d’una xarxa mundial amb més de 50 milions de membres. Imagina que aquesta gent pot prendre part dels processos de decisió del seu grup, a molts més nivells del que ho podria fer enlloc. Imagina que se l’anima a reflexionar sobre els resultats d’allò que fa, i no només els resultats directes, sinó també els efectes sobre el seu desenvolupament personal i el de la seva comunitat. Imagina quina preparació per a la vida en pot treure.

Imagina el valor que té que tot això es faci només per contribuir al desenvolupament de les persones, sense esperar-ne més compensació. El voluntariat és la clau.

L'AEiG Montgrí fent una activitat al bosc

L’AEiG Montgrí fent una activitat al bosc

Educar per fer un món millor. És curiós com, quasi 110 després del primer campament escolta, aquesta idea és tant o més rellevant que mai. Amb més de 50 milions de membres, l’Escoltisme i Guiatge el moviment juvenil més gran del món, i segueix creixent. Deixar el món una mica millor de com l’hem trobat implica agafar un rol de lideratge actiu en la nostra comunitat, pensament crític per analitzar-ne les necessitats i possibilitats, i proactivitat per fer que les coses passin.

Amb l’inici del nou curs, 20.000 persones a Catalunya es troben altre cop cada setmana per preparar campaments i començar nous projectes. Es responsabilitzen del seu creixement personal i prenen consciència del creixement de qui tenen al seu voltant. Tinc ganes de veure què hauran aconseguit l’estiu que ve. Però especialment, i d’aquí no gaire, tinc moltes ganes de ser testimoni del canvi a la societat que aquests infants i joves seran.

Tomàs Genís Galofré
Sobre Tomàs Genís Galofré

Antic membre de l'AEiG Sant Pius Xè i actual Comissari Internacional de la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge (FCEG) i de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (MEG). Contacte: Twitter | Més articles

Deja un comentario.

Tu dirección de correo no será publicada.


*