Quin paper juga el lleure en l’educació 360?

En plena societat digital, ara més que mai el lleure juga un paper clau en l’educació dels nostres fills. Els premis d’Educació en el Lleure 2019 de la Fundació Carulla, oberts fins al 29 de març, posen en valor el potencial d’esplais, caus i casals.

Maria Romanillos
 
 

Musicarrela’t, de l’Associació Arrels Urbanes, un dels projectes guanyadors de l’última edició | Fundació Carulla

L’iPad, el mòbil i Netflix s’han convertit en les seves joguines preferides. Els nostres fills passen més temps davant de pantalles que a l’aire lliure: una mitjana de 5 hores al dia i 6 durant els caps de setmana, segons l’últim informe de l’Associació per a la Investigació de Mitjans de Comunicació (AIMC). Estan més connectats que mai i, paradoxalment, cada vegada més aïllats. Però no demonitzem les tecnologies, perquè els pares també som co-responsables d’aquest panorama. Quan fa que no jugues a tocar i parar amb el teu fill? Quin exemple els estem donant si passem més temps al parc pendents del mòbil que de jugar amb ells?

En una societat individualista i accelerada com la que vivim ara, necessitem trobar espais per als infants i els joves on puguin desconnectar de la sobredosi de pantalles, fer vacances d’Internet, sortir a l’aire lliure, mirar-se als ulls i retrobar-se amb coses tan oblidades com l’escolta, el compromís, l’empatia o el treball en equip. Davant aquest context, l’educació en el lleure ofereix un espai privilegiat de connexió i transmissió de valors, en el que esplais, caus, agrupaments i casals contribueixen de forma molt valuosa a la formació i el creixement personal dels nostres fills.

Qui ho té molt clar són els milers de joves que, de forma voluntària, es passen els dissabtes amb nens i nenes, i aconsegueixen ensenyar a través de les vivències, transformant les experiències en aprenentatges. “Són especialment pesadets amb la idea d’anar a la muntanya i educar en el lleure, assumeixen responsabilitats i ens donen lliçons als pares sobre coses tan antiquades com desconnectar, conviure i madurar”, declarava l’enyorat Carles Capdevila en un dels seus millors articles. I ho fan simplement perquè hi creuen i volen aportar el seu granet de sorra a la construcció d’un món millor.

En Trànsit, de Joves per la Igualtat i la Solidaritat, un altre dels guanyadors

L’educació en el lleure, amb una històrica tradició en el nostre país, ha estat i és una escola de valors i de vincles que arrelen de per vida. “Si això ja era així fa cinquanta o trenta anys, en l’entorn de transformació digital encara pren molta més força”, sentencia Eduard Vallory, director d’Escola Nova 21. Per ell, el lleure va ser un espai de creixement personal, d’autoestima, de confiança i teixidor de vincles personals. Allà, diu, ha après a parlar en públic, a gaudir d’observar els estels en silenci, solucionar problemes complexos i liderar equips.

Paral·lelament, segons Edgar Iglesias, llicenciat en Antropologia i Doctor en Pedagogia, la participació en el lleure educatiu contribueix significativament a l’aprendre a conèixer, afavorint l’esperit crític; aprendre a fer i aprendre a ser, interioritzant valors coherents al sentit d’igualtat, justícia i respecte; i aprendre a estar, relacionant-se d’una manera cooperativa.

En la mateixa línia, Àngel Castiñeira, professor a ESADE i doctor en Ciències de l’Educació, considera que “és important reivindicar una visió integral de l’educació, no reduïda ni a l’escolarització ni a la professionalització, sinó a la plena humanització”. Per això, està convençut que un bon equip de monitors, un bon projecte d’esplai i unes bones dinàmiques poden contribuir a fer créixer la persona de manera multidimensional.

El cantant Joan Dausà ho pot corroborar. La banda sonora de la seva vida sempre ha girat entorn al lleure (com a nen, monitor i després com a responsable) i n’està orgullós. Per a ell, aquest espai educatiu és una font d’oportunitats perquè els joves adquireixin capacitats i competències que els seran útils al llarg de tota la vida. Segons Dausà, quan ets monitor “aprens a gestionar la creació d’esdeveniments, a organitzar sortides i plans que després s’extrapolen en aventures del que ens va passant al llarg de la vida”.

Aventura sense cobertura, del Centre d’Esplai La Gresca, també guanyador

En aquest marc, la Fundació Carulla impulsa, un any més, els Premis d’Educació en el Lleure, però queden pocs dies perquè tanqui la convocatòria de 2019. Adreçats a esplais, agrupaments, caus, casals i ludoteques, busquen projectes que donin resposta a una necessitat del barri o comunitat, que situïn l’aprenentatge dels infants i els joves al centre i fomentin la participació del seu entorn i comunitat. Si tot això us ressona, no us adormiu i presenteu-vos, teniu temps fins al 29 de març. Si ho feu, podeu optar a un premi de 4.000 € a la millor trajectòria, i a tres premis de fins a 2.000 € i assessorament i mentoria per als projectes. Perquè us feu a la idea, alguns dels projectes guanyadors de la darrera edició van ser unes colònies sense cobertura per redescobrir els valors oblidats per la tecnologia i una pel·lícula documental protagonitzada per joves del Raval per difondre històries invisibles de la nostra societat.

Ja és hora de mirar l’educació amb nous ulls, fer un canvi de xip i entendre que, en ple segle XXI, l’educació és molt més que l’escola. Aquesta és l’essència del projecte “Educació 360” de la Fundació Bofill, que aquests darrers dies fa una crida a una nova mirada més global i inclusiva del sistema educatiu. La comunitat educativa viu un moment de plena transformació, un moment de canvi i renovació que, necessàriament, ha de preveure el potencial educatiu més enllà de les aules. L’educació avança en clau 360, i el lleure hi juga un paper imprescindible.

Consulta les bases dels Premis d’Educació en el Lleure al web de la Fundació Carulla: http://www.fundaciocarulla.cat/ca/premis-d-educacio-en-el-lleure/bases

I recorda que queden pocs dies!

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*