Torna la Festa de la Ciència de la UB, on hi trobaràs aquests 48 tallers

La Unitat de Cultura Científica organitza la Festa de la Ciència el 17 de maig. Aquesta jornada, que enguany arriba a la cinquena edició, s’ha consolidat a l’agenda cultural de Barcelona com una trobada anual entre la comunitat investigadora de la UB i la ciutadania.

Redacció
 

Taller de la taula periòdica (número 40) | Foto: UB

Durant tot el matí, l’Edifici Històric de la UB s’omplirà d’activitats participatives de diferents temàtiques amb l’objectiu de potenciar l’interès social per la ciència, fomentar la cultura científica i contribuir a despertar vocacions científiques entre les persones assistents. Una de les finalitats de la festa és apropar la recerca d’una manera lúdica per tal de normalitzar les activitats de divulgació de la ciència com una opció d’oci per a la població més jove.

En aquesta edició, que ja té més de 1.000 persones inscrites, s’oferiran 48 activitats de diferents temàtiques pensades per a totes les edats. La particularitat de la festa resideix precisament en la diversitat de propostes que s’ofereixen, que inclouen des de les matemàtiques, la física, la química i les ciències de la vida fins a la recerca en ciències socials i humanitats (dret, estudis de fonètica i pronunciació, etc.). La combinació de diferents disciplines ofereix una visió multidisciplinària que fomenta l’esperit crític de les persones participants.

A continuació t’expliquem tots els tallers, un per un, però a la pàgina web de la UB pots trobar tota la informació.

  1. Cèl·lules mare, cultius i aplicacions

Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia. Facultat de Biologia

Les cèl·lules mare, tal com indica el seu nom, poden donar lloc a qualsevol tipus de cèl·lula especialitzada del cos humà. Els estudis amb aquestes cèl·lules desperten molt interès perquè poden ajudar-nos a entendre com funcionen algunes malalties, generar noves cèl·lules sanes o testar medicaments.

En aquest taller aprendrem què és un cultiu cel·lular, com es manipulen aquestes cèl·lules als laboratoris i quines aplicacions pot tenir la recerca en cèl·lules mare.

  1. Com avaluem la contaminació de l’aigua?

Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals. Facultat de Biologia

L’aigua és un recurs natural imprescindible per a la vida. La contaminació de l’aigua és aquella modificació de la qualitat, generalment provocada per les persones, que la fa inadequada o fins i tot perillosa per al consum dels animals i els éssers humans, i que provoca alhora restriccions en les seves possibilitats d’ús.

Per protegir el medi ambient dels efectes de la contaminació humana, necessitem conèixer primer l’efecte tòxic sobre els éssers vius de tots els compostos químics que aboquem. Això s’aconsegueix mitjançant una sèrie de proves molt estandarditzades i reconegudes internacionalment, que ens permeten quantificar de manera objectiva i precisa la toxicitat de qualsevol substància.

En aquest taller et mostrarem com s’utilitza la llentia d’aigua per avaluar la toxicitat dels contaminants de l’aigua per a les plantes aquàtiques.

  1. Conèixer els sòls

Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals. Facultat de Biologia

El sòl és un dels béns més valuosos de la humanitat, que permet la vida dels vegetals, animals i de l’ésser humà. El sòl és la capa superficial de l’escorça terrestre, un sistema no renovable, sotmès a canvis i a un desenvolupament característic com a resultat de la interacció entre la litosfera i la biosfera sota l’acció del clima. Però aquest sistema tan important pateix actualment una degradació (erosió, pèrdua de matèria orgànica, compactació, salinització, contaminació, etc.) molt greu a tot el món. Per això en aquest taller t’animem a conèixer-lo i a tocar-lo!

  1. Constel·lacions en 3D

Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la Universitat de Barcelona – Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB-IEEC)

Quan mirem el cel de nit, podem agrupar les estrelles formant figures. Tot i que cadascú de nosaltres pot imaginar unes formes o unes altres, hi ha figures establertes per tradició en les diferents cultures que agrupen totes les estrelles del cel. Aquests grups d’estrelles són el que anomenem constel·lacions.

Les diferents estrelles que formen una constel·lació, encara que ho sembli, no estan situades a una mateixa distància, sinó que poden estar molt allunyades les unes de les altres. També poden tenir diferents colors depenent de la seva temperatura, ser més brillants o menys i ser més grans o més petites.

En aquesta activitat construirem una constel·lació en tres dimensions, tenint en compte tant la posició com la distància de les estrelles que la formen. La constel·lació que prendrem com a mostra és la d’Orió, una constel·lació que prové de la tradició grecoromana, molt coneguda per la seva grandària i perquè es pot veure molt bé en el cel de l’hivern.

  1. De la realitat virtual al món real

Facultat de Psicologia

La realitat virtual és l’entorn que es genera amb l’ús de tecnologia informàtica i que recrea una situació amb cert grau de realisme, de tal manera que l’usuari té la sensació que està immers en aquest entorn.

Com ens pot ajudar la realitat virtual a millorar la qualitat de vida de les persones? Mitjançant aquesta tecnologia es poden generar les mateixes reaccions físiques, psicològiques, emocionals i conductuals que s’experimenten davant d’estímuls reals. En aquest taller aprendrem que, aplicant la realitat virtual al món de la recerca, podem simular les respostes de malestar físic i psicològic que viu una persona davant certs estímuls virtuals, per poder entendre i tractar aquest malestar i millorar la seva qualitat de vida.

  1. De l’art culinari a la química computacional

Grup de Recerca de Biologia Computacional, Química i Gastronomia. Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació

Els aliments que ingerim en la nostra dieta són una font de proteïnes. Les proteïnes són unes molècules formades per petites subunitats, els aminoàcids, que formen part de les cèl·lules i els diferents òrgans dels éssers vius.

En aquest taller, mitjançant eines de química computacional, veurem què els passa a les proteïnes quan les escalfem, i com es transporten els nutrients dels aliments que ingerim fins a la cèl·lula que els necessita. També descobrirem que no totes les proteïnes són iguals. De quina varietat dialectal es tracta?

  1. De quina varietat dialectal es tracta?

Departament de Filologia Catalana i Lingüística General

El català, com totes les llengües, presenta diferents varietats dialectals. Cadascuna d’aquestes varietats té unes característiques que la diferencien de les altres. Ets capaç d’identificar-les?

En aquest taller es proporcionarà als assistents un conjunt de realitzacions fonètiques, formes morfològiques i sintàctiques, així com peces lèxiques, que s’hauran d’ubicar en un mapa dels Països Catalans.

  1. Descobreix la fonètica forense: a quin personatge famós s’assembla la teva veu?

 Departament de Llengües i Literatures Modernes i d’Estudis Anglesos. Facultat de Filologia

Saps què és la fonètica? És la ciència que analitza la veu de les persones. Té diferents aplicacions pràctiques, com la fonètica clínica o la fonètica forense. La fonètica forense permet descobrir els autors d’un crim.

En aquest taller aprendrem quina és la tasca que duen a terme els fonetistes forenses gràcies a un programa informàtic que permet comparar veus. Així doncs, a partir de comparar la veu de les persones participants amb altres veus (tant veus de personatges famosos com veus sintètiques), determinarem quina semblança hi ha entre elles i aprendrem a treballar i interpretar els LTAS, que són els gràfics que s’obtenen com a resultat d’aquesta comparació.

  1. Descobrint els sistemes complexos

Institut de Recerca en Sistemes Complexos (UBICS)

Els sistemes complexos estan formats per diferents parts relacionades. Els vincles entre aquestes parts donen lloc a informació nova que no es pot explicar a partir de les propietats dels elements individuals. Els sistemes complexos s’utilitzen en matemàtiques, ciències de la vida i ciències socials. En aquest taller ens hi aproparem des de quatre perspectives diferents.

Europa, terra d’àmfores

Les àmfores romanes, comunes a tot Europa, es feien servir per emmagatzemar aliments i són un «document» que ens permet recompondre la història econòmica i social de l’època clàssica.

En aquest taller coneixerem alguns dels resultats del projecte EPNet, en el qual historiadors, matemàtics, físics i informàtics han treballat junts per confirmar hipòtesis, establir relacions socials i elaborar xarxes de distribució dels aliments a l’antiguitat.

Descobrint SUMA

El portal SUMA (Synthetic Understanding via Movement Analogies) és una plataforma d’aprenentatge de conceptes transdisciplinaris per desenvolupar un coneixement científic integrat en els estudiants.

En aquesta part del taller els participants experimentaran amb el propi cos principis generals presents en sistemes biològics, físics o químics i aprendran a transferir aquests principis a diferents escales.

Cultius neuronals

Els cultius neuronals són una eina molt interessant per a físics i biòlegs per ajudar a entendre el funcionament del cervell i el seu deteriorament a causa de malalties.

En aquest taller es descobriran aquests tipus de cultius i s’explicaran eines bàsiques de neuroenginyeria que intenten reproduir a petita escala l’estructura del cervell.

Xarxes per a tothom

Una societat cada cop més connectada ha de conèixer com i per què es produeix aquesta connectivitat, per comprendre i millorar el món on vivim. Les xarxes es troben per tot arreu i tothom pot aprendre’n els secrets.

En aquesta part del taller presentarem una sèrie de recursos per a tots els públics que es poden fer servir amb la finalitat d’educar i aprendre.

  1. Drosophila: una mosca per a la ciència

Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística. Facultat de Biologia

Drosophila melanogaster, també coneguda com la mosca de la fruita, és un dels organismes model més utilitzats en el camp de la genètica i la biologia del desenvolupament. L’objectiu d’aquest taller és donar a conèixer les característiques bàsiques d’aquest organisme i l’ús que se’n fa en recerca.

Concretament, en aquesta activitat utilitzarem lupes binoculars per observar els diferents estadis del cicle de vida de les mosques, diferenciar entre mascles i femelles, i observar diferents soques mutants.

  1. El cultiu in vitro per a la micropropagació

Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals. Facultat de Biologia

El cultiu in vitro és una tècnica que consisteix a fer créixer un fragment d’una planta (anomenat també explant) en un medi nutritiu artificial. Aquesta tècnica es fa servir amb diverses finalitats, una de les quals és la micropropagació, que és una forma ràpida de multiplicar el nombre de plantes.

En aquest taller veurem diferents cultius in vitro i reflexionarem sobre el seu ús en l’agricultura i en la millora vegetal.

  1. Els estomes a les fulles d’una favera

Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals. Facultat de Biologia

Les plantes necessiten aconseguir i retenir aigua per viure. Per això, han desenvolupat arrels llargues que es fixen al sòl i que els permeten d’absorbir aigua i nutrients, i fulles protegides a fi d’evitar les pèrdues excessives d’aigua i que alhora absorbeixen llum i assimilen CO2. El bescanvi de CO2, O2 i vapor d’aigua es pot fer a través de l’epidermis, però la cutícula és una barrera pràcticament infranquejable, per la qual cosa aquest intercanvi es produeix a través dels estomes. En aquest taller observarem aquests estomes a les fulles d’una favera.

  1. Els sentits i l’alimentació

Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA-UB), Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació

Vols descobrir què és la cuina tecnoemocional, la sensometria i el paladar mental? Les tendències actuals en les ciències de l’alimentació s’orienten cap als conceptes de nutrició, alimentació i cuina moleculars, que integren les bases nutricionals i fisicoquímiques dels aliments.

En aquest taller experimentarem a través de petites demostracions de tast, olfacció, color i textura com les característiques organolèptiques i el nostre cervell influeixen en l’elecció dels aliments que consumim i, per tant, condicionen la nostra alimentació i salut.

  1. Endolla el teu cervell!

Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva (BrainLab). Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona

El cervell humà és un òrgan format per milions de cèl·lules: les neurones, que es comuniquen entre si mitjançant impulsos elèctrics. Quan mesurem l’activitat elèctrica del cervell, obtenim un patró d’ones cerebrals que depenen de l’activitat que s’està duent a terme en aquell moment.

En aquest taller podreu veure les vostres ones cerebrals mesurades amb la tècnica de l’encefalograma i podreu posar a prova les habilitats mentals que s’utilitzen habitualment en els experiments de ciència cognitiva.

  1. Estudiem el cervell. No em trec l’estadística del cap

Facultat de Psicologia. Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona. Institut de Recerca en Sistemes Complexos (UBICS)

L’estudi del funcionament del cervell es fa mitjançant la recollida de dades que emet aquest òrgan quan està treballant. El cervell humà treballa fins i tot quan dormim. En la recerca en neurociències s’utilitzen eines estadístiques que permeten representar com és aquest funcionament.

En aquest taller aprendrem com de complex és el cervell humà. Els participants hauran d’ajudar la investigadora d’un projecte de recerca a fer la seva feina. Caldrà ajudar-la a completar les dades que permetin conèixer com és el cervell en funcionament.

  1. Estudis de Filologia Catalana. Fonètica i Pronunciació

Grup d’Innovació Docent en Fonètica Catalana (FONCAT). Facultat de filologia

En aquest taller ens aproparem a l’estudi de la fonètica i la pronunciació dels sons del català a través de propostes lúdiques com el joc Catan fònic.

El Catan fònic és una adaptació del joc Catan a la pronúncia del català. El Catan és un joc com el Monopoli però rural. És a dir, en lloc de diners, banca, edificis i hotels, hi ha materials (pedra, ferro, blat, pedres) i animals (ovelles) perquè puguis construir un poble i, més tard, una ciutat. Hi ha altres elements, com lladres o ports, que donen una mica més d’intriga al lloc.

Aquest Catan té una prova addicional per poder aconseguir materials o animals: cal pronunciar una paraula (hi ha 100 fitxes de fotos) cada cop que es tiren els daus. Si la pronúncia és adequada, s’aconsegueixen els materials. Si no, es pot demanar ajuda als participants.

A banda de riure, també reflexionen metalingüísticament sobre aspectes diversos de pronúncia del català i d’altres llengües.

  1. Et banyaries en un mar de fa 40 milions d’anys?

Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà. Facultat de Ciències de la Terra

Potser sí, potser no… Dependrà del que hi trobis. En aquest taller visitarem un jaciment de fòssils de l’època anomenada Eocè. Podràs buscar i trobar fòssils, i reconèixer restes de diferents grups d’organismes que aleshores vivien al mar, com taurons, eriçons, cargols i petxines, coralls… Fins i tot veurem uns organismes que semblen llenties petrificades (si més no és el que es pensaven alguns quan van visitar per primera vegada les piràmides d’Egipte). Ho mirarem tot pel microscopi, i intentarem trobar els parents actuals d’aquells animals, si és que en tenen!

  1. Explorant els riscos naturals a la ciutat!

Grup de Recerca GAMA. Facultat de Física

Les inundacions són el risc natural que produeix més danys i víctimes mortals al món. Per tal de disminuir aquests danys i adaptar-nos-hi de manera eficaç és fonamental que coneguem aquest fenomen. Però, què en sabem de les inundacions? Són freqüents al nostre territori? Quines en són les causes? I les conseqüències? En aquest taller trobarem les respostes a aquestes qüestions mitjançant una activitat demostrativa per experimentar amb la pluja en diferents escenaris en una maqueta.

Els assistents hi podran fer ploure i observar què passa en funció del tipus d’urbanització que hi ha. Així, aprendran com funciona una conca hidrogràfica, com s’estudien i gestionen aquests fenòmens i la importància dels avenços tecnològics i científics. Grans vertebrats marins

  1. Exposició NeuroArt

Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona, Facultat de Belles Arts, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i)

NeuroArt és un projecte de divulgació científica que vol apropar al públic escolar com funciona el sistema nerviós humà. Per això s’organitza un concurs on es convida als centres educatius que participin amb representacions artístiques del sistema nerviós, tant pel que fa a estructura, com funcions i plasticitat.

A l’edició d’aquest any han participat dinou centres i quasi un miler d’alumnes. Durant la Festa de la Ciència es podran veure algunes de les obres participants en aquest concurs al vestíbul de l’Edifici Històric.

  1. Exposició «Women of Mathematics throughout Europe»

Facultat de Matemàtiques i Vicerectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni

Aquesta exposició ofereix una visió del món de les matemàtiques a través de fotografies (de Noel Tovia Matoff) i extractes d’entrevistes (de Sylvie Paycha i Sara Azzali) a tretze matemàtiques de tot Europa, amb l’objectiu de proporcionar models femenins, sovint poc presents, per tal de visibilitzar el paper de les dones matemàtiques i oferir referents femenins a les noves generacions.

L’exposició la va produir la Facultat de Matemàtiques i Informàtica amb motiu del Dia Internacional de la Dona el passat 8 de març. Es volia posar de manifest les dificultats amb què es troben les dones quan desenvolupen una carrera en el món acadèmic matemàtic i visibilitzar la disparitat en la proporció entre homes i dones

  1. Grans vertebrats marins

Grup de Recerca dels grans vertebrats marin. Facultat de Biologia. Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBIO)

Als oceans podem trobar una elevada diversitat de grans vertebrats marins: com els dofins, les balenes, les tortugues, entre d’altres. Aquests animals han desenvolupat diferents mètodes de captura de preses en funció de la seva dieta. Entendre la seva dieta permet compendre les seves estratègies migratòries i de recerca d’aliment.

En aquest taller aprendrem a diferenciar quins són els grans vertebrats que habiten els oceans a través de l’observació de diferents cranis o parts del maxil·lar i relacionar cadascuna de les peces amb l’habitat en el què viuen i la seva alimentació.

  1. Jocs de grafs i jocs d’estratègia

Facultat de Matemàtiques i Informàtica

Una de les branques de les matemàtiques i també de la informàtica és l’estudi de la teoria de grafs. Com a graf s’entén aquella estructura matemàtica que s’empra per modelar relacions entre parelles d’objectes. Un exemple de graf seria la representació de les molècules en química.

En aquest taller mostrarem d’una manera lúdica l’ús dels grafs en la resolució de problemes diversos. Els jocs que componen el taller aborden, entre altres, el problema de la coloració de mapes o el problema de trobar estratègies guanyadores en jocs de dos jugadors. Es vol fer palès la importància de la modelització dels problemes amb grafs i de la seva resolució utilitzant eines matemàtiques i informàtiques.

  1. La ciència que s’adquireix a la cuina

Grup de Recerca i Innovació en Didàctica de la Història, la Geografia i altres Ciències Socials. Institut de Desenvolupament Professional (IDP-ICE)

La cuina es pot definir com l’art i la tècnica de preparar aliments per al consum de les persones. Al mateix temps, també és un àmbit transdisciplinari que permet aprendre sobre química, nutrició, educació, física i història dels aliments.

En aquest taller, aplicarem el mètode científic per analitzar la nostra alimentació i coneixerem què es necessita per mantenir una vida saludable.

  1. La química i el color

Facultat de Química

Com es produeixen els colors? El color que observem és relatiu a la llum que incideix i a la mateixa naturalesa de la matèria. El color pot tenir aplicacions a la vida real. Per exemple, pot indicar el canvi del pH. En aquest cas, els canvis de color en determinades substàncies són deguts als canvis de propietats que generen les reaccions químiques.

Durant el taller veurem l’efecte de la radiació ultraviolada i infraroja en diferents substàncies, amb un èmfasi especial en la fluorescència. A més, descobrirem com es pot detectar sang a l’escena d’un crim, utilitzant la quimioluminescència, que té lloc quan reaccionen l’hemoglobina i el luminol. També mesurarem el pH de diferents substàncies d’us comú a la vida quotidiana i simularem el procés que té lloc quan s’intenta combatre l’acidesa d’estomac amb bicarbonat.

  1. L’arqueologia, una eina per conèixer la societat

Secció de Prehistòria i Arqueologia. Facultat de Geografia i Història

Podem saber com vivien els nostres avantpassats? Molts dels espais on vivim avui en dia ja eren habitats des de la prehistòria. Llavors, encara no existia l’escriptura, de manera que les restes que hi ha als jaciments són l’única font d’informació d’èpoques passades. Més tard, les societats van adoptar l’escriptura, però l’arqueologia continua sent una eina valuosa per conèixer-les, ja que sovint ens explica allò que no està escrit.

En aquest taller aprendrem com funciona la recerca arqueològica, quins són els mètodes que permeten fer deduccions a través de restes, quines són les restes que trobarien de la nostra societat els arqueòlegs del futur i quines deduccions podrien fer de la nostra manera de viure.

Taller d’Arqueologia | Foto: UB

  1. L’astrolabi: un ordinador medieval

Secció de Prehistòria i Arqueologia. Facultat de Geografia i Història 

Podem saber com vivien els nostres avantpassats? Molts dels espais on vivim avui en dia ja eren habitats a la prehistòria. Llavors encara no existia l’escriptura i, per tant, les restes que hi ha als jaciments són l’única font d’informació d’èpoques passades. Després, les societats van adoptar l’escriptura, però l’arqueologia continua sent una eina valuosa per conèixer-les, ja que sovint ens explica allò que no està escrit.

En aquest taller, aprendrem com funciona la recerca arqueològica, quins són els mètodes que permeten fer deduccions a través de restes, quines són les restes que trobarien uns arqueòlegs del futur de la nostra societat i quines deduccions podrien fer de la nostra manera de viure.

  1. Materialitza’t

Departament de Ciència de Materials i Química Física

En aquest taller gaudirem amb les explicacions divulgatives sobre els diferents materials que s’hi exposen i que tenen propietats fascinants. Ens endinsarem al món de la ciència i l’enginyeria de materials.

  1. Micromons

Litoteca. Facultat de Ciències de la Terra

Un sediment és una acumulació incoherent de fragments de diferents mides, rocosos o orgànics, transportats i dipositats per processos físics (fragmentació, erosió i transport), químics (dissolució i precipitació) o biològics (activitat dels organismes o acumulació de les seves restes), en zones marines o continentals.

L’estudi dels sediments és important perquè permet conèixer la història de la Terra, des de com es distribuïen els continents en el passat fins a quins animals han aparegut, quins viuen encara al planeta i quins s’han extingit.

La sorra de platja o del desert és un bon exemple de sediment. Aquest taller consisteix a observar amb lupa binocular grans de sorra de platja i de sediment marí. Comprovarem que no són el que sembla i descobrirem els micromons que hi podem trobar.

  1. Microscòpia electrònica de transmissió

LENS, MIND-IN2UB, Departament d’Enginyeria Electrònica i Biomèdica. Facultat de Física

Un microscopi és un instrument que permet observar objectes o elements de petites dimensions, invisibles a ull nu, gràcies a un sistema de lents que en formen una imatge augmentada. El microscopi electrònic de transmissió permet visualitzar objectes o estructures molt petites (com l’interior d’una cèl·lula) mitjançant la interacció de l’objecte a observar amb un feix d’ electrons.

Aquest taller consisteix en una demostració pràctica i didàctica del funcionament d’un microscopi electrònic de transmissió. Els participants faran servir làsers de diferents colors i un banc òptic per entendre fenòmens òptics com la difracció i la seva utilitat indirecta en microscòpia.

  1. Microscopis i lupes

Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística, Facultat de Biologia UCC+i

Com són les cèl·lules del fetge? I les del testicle? Són cèl·lules gaire diferents de les del ronyó? Com deu ser una llengua de rata vista en el microscopi? Els espermatozoides són realment com ens els imaginem? Aquestes són algunes de les preguntes que es poden resoldre participant en aquest taller. També s’hi poden observar teixits vegetals com ara el del romaní, un lliri o una buguenvíl·lea.

Aquestes són algunes de les preguntes que es poden resoldre participant en aquest taller. També s’hi poden observar teixits vegetals com ara el del romaní, un lliri o una buguenvíl·lea.

  1. Per a què serveix una ciutat? L’exemple del Pla Cerdà vist des de la Geografia

Departament de Geografia, Facultat de Geografia i Història

El principal repte d’una ciutat és garantir la qualitat de vida dels seus habitants. Que puguin desplaçar-se amb comoditat, que puguin viure de forma confortable, que tinguin accés als recursos bàsics i que disposin d’espais per a treballar i també per a recrear-se i esbargir-se. Aquests objectius eren els mateixos que pensà Ildefons Cerdà durant la segona meitat del segle XIX, quan s’obrí un concurs per a fer créixer la ciutat de Barcelona, que havia quedat petita per als seus habitants.

En aquest taller estudiarem de forma col·lectiva i participativa el Pla Cerdà original, descobrint entre tots els equipaments que proposava -repartits de forma igualitària i equitativa per a tota la ciutat i observant els canvis respecte a l’Eixample actual. I ho farem des del punt de vista sistèmic, global i transversal de la Geografia: una ciència que es fixa en tots aquells fenòmens físics i humans que tenen lloc a la superfície del nostre planeta. Per aquest motiu, també hi trobareu un pòster dedicat a la Geografia i a la seva divulgació.

  1. Què són, per a què serveixen i com es dispersen les llavors?

Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals. Facultat de Biologia

Hi ha moltíssims tipus de llavors: de més grosses o de més petites, llises o rugoses, dures o toves…, i cadascuna té característiques diferents. En aquesta activitat entendrem què són les llavors, per a què serveixen (contenen l’embrió, el qual dona lloc a plantes senceres) i com es dispersen.

Cada tipus de llavor es dispersa de manera diferent. Mentre que n’hi ha algunes, com el coco, que es dispersen per l’aigua, d’altres les dispersa el vent, les formigues o els ocells i mamífers. L’aire també pot ser un bon sistema de dispersió, com passa en les sàmeres. Altres tipus de llavors, en canvi, no es dispersen i es queden al costat de la planta mare. Fins i tot hi ha casos en què les llavors germinen quan encara estan dins del fruit.

  1. Qui sóc? Juguem amb l’herbari

Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal. CRAI – Universitat de Barcelona

Saps què és una clau dicotòmica? És un codi que ens permet classificar els éssers vius. Es tracta de diferents preguntes , que només tenen dues respostes i que permeten identificar als organismes.

En aquest taller aprendrem a reconèixer algunes plantes a través del joc. Es mostraran algunes plantes i amb l’ajuda de les claus dicotòmiques podrem arribar a determinar quines plantes són. Aquelles persones que aconsegueixin identificar-les tindran premi.

  1. Racó de lectura

Biblioteca Sagrada Familia

La Biblioteca Sagrada Família – Josep M. Ainaud de Lasarte posa a disposició dels assistents una selecció de llibres, contes i còmics infantils de temàtica científica perquè els més menuts puguin fer una pausa i gaudir d’una estona de bona lectura.

Aquest espai el dinamitzarà personal del CRAI UB. 

  1. RiuNeT: l’app per avaluar la qualitat ecològica dels rius

Grup de Recerca FEM. Departament d’Ecologia, Facultat de Biologia

Els rius són corrents d’aigües que neixen a les muntanyes i desemboquen al mar o en un altre riu. La força de l’aigua dels rius s’aprofita per generar electricitat. Moltes vegades degut a les fàbriques o l’ús que fem les persones dels rius, poden quedar bruts i contaminats. Fins i tot a vegades dins el mateix riu, hi ha trams nets i bruts alhora i això suposa un perill per els animals que hi viuen i hi beuen i per a les persones.

En aquest taller coneixerem l’aplicació RiuNeT, una App que ens serveix per a detectar l’estat de salut d’un riu alhora que comparteix les teves observacions amb investigadors per tal de participar en la seva recerca. En aquest aprendrem a fer servir aquesta aplicació que permet avaluar la qualitat ecològica dels rius d’una manera simple i divertida, a partir d’un exercici de simulació.

Taller RiuNet | Foto: UB

  1. Robots autònoms a la ciutat intel·ligent

Departament de Matemàtiques i Informàtica

Els estudiants de robòtica dels ensenyaments d’Enginyeria Electrònica de Telecomunicació i d’Enginyeria Informàtica han treballat molt durant tot el semestre per dissenyar uns robots autònoms capaços de resoldre tot un seguit de missions dins d’una ciutat intel·ligent simulada a l’aula. Els primers han dissenyat i construït els robots, mentre que els segons n’han programat el comportament. Durant tot el matí, els futurs enginyers estaran fent proves i demostracions de les seves creacions. No us ho perdeu! La salut mental positiva bla La salut mental positiva contribueix al benestar i a la salut general de les persones.

  1. Salut mental positiva i autocura: com més em cuido, més bé em sento!

Facultat de Medicina i Ciències de la Salut

L’autocura és el conjunt de pràctiques que, pot dur a terme una persona per incrementar el seu benestar i la seva salut mental positiva.

En aquest taller farem una aproximació a aquests conceptes a través d’exercicis per tal de potenciar la salut mental positiva, aprendre a fer l’autocura i descobrir la relació bidireccional entre dos conceptes: «com més em cuido, més m’estimo» i «com més m’estimo, més em cuido».

  1. Sema’t amb la llengua! Es pot estudiar el llenguatge juvenil?

Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB)

L’argot es defineix com una varietat parlada per un grup que difereix de la llengua estàndard, s’utilitza com a parla privada i és adoptada com a senyal distintiu. L’argot pot arribar a ser incomprensible per a la resta de parlants que no pertanyen a aquest grup. Podem, doncs, considerar que la parla dels joves és un argot? Existeix un argot juvenil? En què es diferencia del català estàndard?

Aquest taller consisteix en un Kahoot, un qüestionari en línia en què els diversos participants responen una pregunta simultàniament des dels seus dispositius mòbils. El mateix Kahoot els mostrarà la resposta correcta de les quatre opcions que hi havia i els participants aniran acumulant punts. Les preguntes giren a l’entorn del l’argot juvenil: s’ha de triar l’alternativa estàndard més precisa d’un mot argòtic o a l’inrevés.

  1. Taller de mediació: una aproximació als mecanismes de resolució alternativa de conflictes

ADR & ODR Lab. Facultat de Dret

La solució dels conflictes dels veïns no passa necessàriament pels tribunals. Com resoldre de manera creativa, amb l’assistència d’un mediador, els conflictes que sorgeixen en una urbanització on conflueixen partits de futbol els diumenges, un ocell mort en un pati, sardines a la barbacoa, traduccions jurades, nens feliços, verdures exposades al fum i radios amb el màxim volum?

En aquest taller, s’introduirà a les persones participants què són les tècniques de mediació alhora que aprendrem a identificar els interessos de les parts en conflicte, més enllà de les seves posicions irreductibles.

  1. Taula periòdica de la UB

Departament de Química Inorgànica i Orgànica. Facultat de Química

T’has preguntat mai de què està fet tot allò que t’envolta? Saps que és una fórmula química? Has imaginat com són i quina forma tenen les molècules? Aquest joc consisteix en agafar targetes amb compostos químics i formular-los fent servir les peces imantades que hi ha a la taula periòdica, que representen els elements i les seves valències.

  1. Tècniques de fotografia científica i forense

Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual de la Universitat de Barcelona

La fotografia consisteix en el procés de capturar imatges mitjançant la llum. Però quins són els elements que ha de tenir una fotografia per ser considerada científica?

En aquest taller descobrirem com les tècniques de fotografia científica i forense de documents tenen com a objectiu principal reproduir fidelment les característiques d’un objecte per fixar-ne l’aparença visual en un moment determinat i sota unes condicions establertes, evidenciar qualitats que queden ocultes a la llum visible o a les possibilitats de l’observació a ull nu, o referenciar-ne atributs significatius que calgui assenyalar especialment. En el taller descobrirem tècniques de presa d’imatges en espectre no visible, il·luminacions forenses, fotomicrografia i processament traçable d’imatges digitals.

  1. Torres de Hanoi i trail making B

Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia, Secció de Psicobiologia. Institut de Neurociències. BrainLab

Les torres de Hanoi i el test trail making són dues proves d’avaluació neuropsicològica que ens ajuden a estudiar el funcionament del cervell de les persones, en concret les funcions executives (com ara la capacitat d’atenció, la inhibició de seqüències automàtiques, la flexibilitat mental i la memòria de treball), que fonamentalment estan controlades pel lòbul frontal dorsolateral.

El problema de les torres de Hanoi s’utilitza com a prova diagnòstica per estudiar el desenvolupament (o deteriorament) de capacitats de planificació o funcions executives. La solució del problema requereix executar moviments contraintuïtius, és a dir, que aparentment ens allunyen de l’objectiu. Per superar aquests conflictes i resoldre el problema amb el mínim nombre de moviments possible, cal planificar (anticipar) més d’un moviment.

El trail making consta de dues parts (A i B). En aquest taller utilitzarem la part B per avaluar funcions com ara la inhibició de seqüències automàtiques, la flexibilitat mental i la memòria de treball. Per fer-ho, haurem d’enllaçar amb el mínim temps possible lletres i números disposats en un full.

  1. Ultracold UB

Departament de Física Quàntica i Astrofísica

Les tecnologies quàntiques seran en un futur proper de gran importància tant en computació com en tècniques de criptografia i maneig d’informació. Per això en aquest taller es volen donar a conèixer alguns dels fenòmens més rellevants de la mecànica quàntica, prenent com a exemple la recerca actual en laboratoris de física de gasos ultrafreds.

Els assistents podran fer simulacions amb ordinador de diversos experiments en els quals es posen de manifest les propietats quàntiques de la matèria. En particular, la simulació del moviment d’un conjunt d’àtoms ultrafreds atrapats en un pou de potencial (analogia amb el moviment d’un pèndol), la del moviment d’un solitó en un gas atòmic a temperatura 0 K o la simulació d’un pèndol de Newton quàntic.

Tot el programari d’aquest taller l’han fet en codi obert estudiants de grau de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona.

  1. Viatge al centre de la ceràmica

Departament d’Història i Arqueologia, Facultat de Geografia i Història

Com es fa un vas? Vols conèixer quina és la història de la ceràmica de Barcelona? Com va ser la seva producció?

El aquest taller farem un viatge per explora el món de la ceràmica i com els arqueòlegs l’utilitzen per reconstruir el passat. Utilitzarem diferents pastes i tècniques per tal d’aprendre com s’elabora la ceràmica i veurem algunes ceràmiques produïdes a Barcelona durant diversos segles.

En el taller aprendrem a obtenir informació observant les ceràmiques i descobrirem com podem reconstruir la fabricació i l’ús de les ceràmiques utilitzant tècniques analítiques que permeten identificar la composició química i mineralògica de les pastes ceràmiques. També veurem quines són les tècniques que permeten identificar els pigments que es van usar per a elaborar les diferents decoracions.

  1. Viatge al Nanomón

Centres Científics i Tecnològics de la Universitat de Barcelona (CCiTUB)

La fotografia consisteix en el procés de capturar imatges mitjançant la llum. Però quins són els elements que ha de tenir una fotografia per ser considerada científica?

Saps què és l’escala nano? És una unitat de mesura, com els metres, però per a elements molt més petits. Saps què és un nanòmetre? Imagina dividir un mil·límetre en un milió de parts.

En aquest taller gaudirem d’un breu viatge al nanomón amb explicacions divulgatives de les implicacions de treballar en l’escala nano (entre 1-100 nm). A partir d’alguns productes nanotecnològics comercials (samarretes, cremes), podrem comprovar com els components nano generen en els objectes unes propietats i unes aplicacions fins ara desconegudes.

  1. Viatge sonor a la prehistòria

Departament d’Història i Arqueologia. Facultat de Geografia i Història

Les societats prehistòriques ens han deixat representacions de les seves creences, a través de les pintures que es poden observar a coves de tot el món. Sovint aquestes pintures ens donen informació sobre creences i cerimònies, però què sabem sobre la música d’aquestes societats antigues? Existia alguna relació entre el so i la pintura?

En aquest taller ens aproparem a la música prehistòrica de forma didàctica i participativa. Coneixerem totes les disciplines involucrades en l’arqueoacústica, descobrirem quin és el so que feien els instruments musicals antic i podrem, fins i tot, fabricar-ne un.

  1. Vine a fer el ‘iuris test’ i a menjar sopa de lletres!

Càtedra Jean Monnet i Clínica Jurídica en Dret Immobiliari i Mediació Residencial (ClinHab). Facultat de Dret

T’interessa conèixer quins drets tenim com a consumidors i com a ciutadans de la Unió Europea? Vols saber més sobre hipoteques? Has sentit a parlar de les clàusules abusives d’un préstec? Saps què és un desnonament i per què es produeix?

En aquest taller aprendrem, en to lúdic, qüestions jurídiques relacionades amb el dret europeu, el dret dels consumidors, i l’habitatge. Els estudiants podran omplir un test on podran posar a prova els seus coneixements jurídics i podran jugar amb una sopa de lletres hauran de trobar conceptes clau relacionats amb el dret i les finances.

  1. Viu la geologia

Facultat de Ciències de la Terra

Com s’han format i transformat les roques que podem trobar al nostre voltant?

En aquest taller aprendrem a fer servir BCN Rocks, una app per conèixer la geologia que ens envolta, a partir de les roques dels edificis de Barcelona, des de la Bàrcino romana fins a la Barcelona del segle XXI.

Amb aquesta aplicació, aprendrem a treballar amb mostres de diferents tipus roques, utilitzant la mateixa app o bé observant-les al microscopi binocular o en mostres de mà.

 

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*