Per què cal evitar el tancament de l’escola bressol Montxic

L'educació 0-3 és un dret que hem de defensar i exigir. Les famílies de l'escola bressol Montxic de Santa Margarida de Montbui (Igualada) ho hem fet sense defallir perquè sabem que si abandonem la primera infància les conseqüències seran nefastes per a les futures generacions.

Pau Cortés
 

El tancament de qualsevol escola sempre és una mala notícia. Quan es tracta d’una escola bressol, més encara, doncs suposa retallar les ales de l’educació des de l’arrel. L’educació dels infants de 0 a 3 anys és cabdal i així ho demostren diferents estudis. Sembla, però, que no tothom li dóna la importància que té, i que aquest sigui el cas de la mateixa administració això és greu, molt greu. La manca d’una aposta decidida per la primera infància, amb inversió, recursos i compromís, tindrà conseqüències nefastes per a les futures generacions.

Al municipi de Santa Margarida de Montbui (Igualada) fa mesos que hem estat lluitant per evitar que tanqui les seves portes una de les tres bressol que en tenim, concretament l’escola Montxic que és, al mateix temps, un dels darrers serveis en funcionament que li queda al Nucli Antic de la localitat. Lamentablement, sabem que la nostra lluita no és un cas aïllat, i pot servir com a revulsiu per a moltes altres famílies que es troben en situacions similars.

El passat dia 10 de juny a l’AMPA de l’escola ens assabentàvem de la decisió de l’equip de govern municipal -quan el batlle encara no havia pres possessió del càrrec- de tancar l’escola bressol Montxic, de manera sobtada i per motius econòmics, malgrat haver finalitzat les jornades de portes obertes. Aquest fet vulnerava el dret de lliure elecció de les famílies a qui se les negava a fer la inscripció a la mateixa escola. Un total de 17 famílies afectades sense donar-ne crèdit. Qui pot tenir tan poca sensibilitat? Si els ciutadans estem contribuint al sosteniment de les despeses municipals amb els nostres tributs, com pot ser que no ens ho retornin en serveis? Molts interrogants, però cap resposta.

Com acostuma a passar, la notícia no solament va desbordar els pares i mares. Totes les entitats del Nucli Antic, en solidaritat amb els afectats i davant d’un repte de dimensions desconegudes per a la majoria, van començar a mobilitzar-se per mirar de trobar solucions plegats.

Inaugurada l’any 2008, les obres de l’escola bressol municipal Montxic van superar una inversió inicial de 700.000 euros a través d’un crèdit que va demanar l’Ajuntament a nom dels montbuiencs per adjudicar les obres a l’empresa ATRI. El motiu principal d’aquest “centre de serveis” va ser per facilitar i evitar desplaçaments de la gent gran al nucli urbà on estan ubicats tots els serveis. Per tant, en no haver estat subvencionada per la Generalitat, aquesta tampoc té l’obligació de mantenir-la oberta durant 10-15 anys.

El tancament sobtat del centre va suposar un trasbals de forma immediata. Pares i avis s’han vist obligats a desplaçar-se geogràficament amb vehicle cada dia per portar i recollir els nens a una altra escola davant la impossibilitat de combinar la vida laboral amb la familiar.

La justificació de l’administració municipal ha estat carregada d’insensibilitat vers els infants i les seves famílies i ha posat en evidència la priorització de fons públics per a altres projectes

En una reunió urgent amb el batlle, els afectats van haver d’escoltar una justificació econòmica que no s’aguantava per enlloc: una plaça a l’escola l’Estel té un cost per infant de 914 euros; a l’escola Santa Anna, el cost és de 1.200 euros, i al Montxic, de 3.126 euros, havent de suportar una despesa anual de 125.000 euros. A més a més, el batlle va justificar la seva decisió amb la intenció de fer un canvi d’usos de l’equipament, és a dir, posar en mans privades la gestió d’un edifici públic pagat amb els diners dels ciutadans de Montbui, deixant sense serveis el Nucli Antic. En definitiva, una argumentació carregada d’insensibilitat vers els infants i les seves famílies i una evident priorització de fons públics amb projectes com un concert del cantant Carlos Baute, les obres faraòniques insostenibles de l’Auditori MontÀgora, o l’adquisició d’una nau industrial. És una llàstima que l’administració municipal tingui altres interessos i prioritats perquè si reméssim tots en la mateixa direcció aconseguir els objectius educatius seria molt més senzill.

La recerca d’informació -cabdal per fer reclamacions a l’Ajuntament- ha estat una lluita constant davant la manca de col·laboració. Malgrat tot, no hem llençat la tovallola. Hem promogut mobilitzacions reivindicatives #salvemelmontxic per fer-nos escoltar arreu, hem impulsat una campanya de sensibilització ciutadana i una recollida de signatures en senyal de protesta per presentar davant el Síndic de Greuges.

La nostra lluita ha comptat amb la complicitat de les entitats del municipi, de la comunitat educativa i del conjunt de la ciutadania que ens ha fet costat, cadascú a la seva manera

Les famílies hem buscat la complicitat i suport de les forces polítiques de l’oposició. També, la comunitat educativa ens ha fet costat amb un manifest on lamenta no haver estat informada del tancament ni tinguda en compte. De fet, ja sabem que no assistiran al sopar promogut per l’Ajuntament i que, a més, demanen que aquests diners siguin destinats a l’educació, per presentar-ho al Consell Escolar Municipal. La ciutadania també ens ha fet saber, cadascú a la seva manera, el desacord més rotund d’aquesta decisió tan lamentable i, això, ens dóna forces per continuar lluitant davant l’actitud insensible dels governants del municipi.

Lamentablement, l’Ajuntament ha donat per tancada l’escola bressol Montxic, les famílies han inscrit els seus fills en un altre municipi i les docents no han estat acomiadades, però sí rebaixades de categoria i sou.

La nostra lluita no ha acabat. Paral·lelament, hem presentat un contenciós administratiu contra el batlle. Estem treballant en una instància per demanar a l’Ajuntament que no es faci cap canvi d’usos, atès que disposar de les instal·lacions que hem pagat entre tots dóna l’opció de poder reobrir-la més endavant per fluctuacions demogràfiques. A més, reclamem l’obligació d’oferir els serveis bàsics a tots els ciutadans per iniciar l’educació dels nostres infants i poder conciliar la vida laboral i la familiar, com s’ha fet fins ara: tot un dret fonamental. També es demana que es posi a disposició de les entitats del Nucli Antic les instal·lacions del centre de serveis per no romandre tancat, així com optimitzar els recursos oferint resposta a les reivindicacions de manca d’espai de les entitats.

Està clar que hem de continuar treballant plegats per l’escola participativa dels nostres infants avui, perquè gaudeixin d’un futur millor demà. Hem de seguir denunciant les polítiques de qui governa contra els seus propis ciutadans malbaratant els recursos de totes i tots, i negant-nos un dret fonamental, com ho és, el dret a l’Educació.

Pau Cortés
Sobre Pau Cortés

Representant Consell Escolar Territorial a la Catalunya Central i membre de la FaPaC Més articles