Petites reflexions de campanya

A l’hora de votar s’ha de tenir molt present qui diu què, qui ha fet què, qui no fa res i, el més important, què volem que faci aquesta gent que ens vol governar. El futur dels nostres alumnes preocupa a algú?

Àlex Castillo
 
 

Com sempre en campanya electoral sentim moltes declaracions fora de lloc, algunes animalades i en casos excepcionals bestieses majúscules. Aquesta campanya ha estat diferent en el sentit que abans d’arribar a la finalització dels 15 dies frenètics de declaracions i propostes ja tenim dues bestieses majúscules dignes d’hemeroteca.

La primera, és clar, ens arriba de la mà del sempre incisiu senyor Rajoy. L’encara president del Govern espanyol diu que no es pot parlar castellà a les escoles de Catalunya. Ignoro d’on treu la dada o si directament creu que amb una mentida com aquesta millorarà les seves perspectives electorals. Recordo una escena brillant del programa Salvados on Jordi Évole i l’exalcalde de Castelldefels -un senyor del Partit Popular que ara deu estar a l’oposició o a la cua de l’atur- al costat de la tanca d’una escola parlaven de l’educació a Catalunya. L’actual cessant i llavors alcalde va efectuar una afirmació molt semblant a la que ara diu Rajoy, que a les escoles catalanes s’obliga a parlar català al pati. Només va caldre el micròfon de l’equip del programa per comprovar la mentida de tal afirmació. Els nens parlaven castellà, ves per on. L’alcalde va quedar com el que era: un mentider. Poc després va perdre la cadira, potser perquè uns nens es van negar a seguir les consignes malèfiques de la seva escola que obliguen a parlar sempre en català, al pati i, fins i tot, si tenen a prop una unitat mòbil de La Sexta.

Ara un Rajoy nerviós, potser amb complex de Boabdil, torna a la càrrega. És clar, s’ho juga tot a una carta. Si perd el poder, perdrà la riquesa adquirida i potser també la llibertat segons com evolucioni el cas Bárcenas. Són els riscos de tenir amics imputats. Però el futur dels alumnes catalans, d’això ja podem estar ben segurs, li resulta del tot indiferent. De fet, aquests nens són catalans, molts d’ells de famílies nacionalistes, socialistes o, horror, anarquistes. Molt d’ells són pobres i, per acabar-ho d’adobar, la majoria són agnòstics quan no directament ateus. Què pot importar-li a un senyor d’americana i corbata com ell el futur d’uns alumnes que són a anys llum de les seves preocupacions principals?

Tampoc està de més recordar la credibilitat del senyor Rajoy: comença amb els cèlebres “hilillos de plastelina”, continua amb el serial dels sobres i dels SMS al tresorer empresonat, i acaba amb la manca d’intencionalitat antiespanyola de l’atemptat contra l’ambaixada espanyola de Kabul. Potser també ha estat ETA, caldrà estar amatents a les informacions de El Mundo.

A l’altre racó del quadrilàter, el senyor Sánchez-Llibre sembla disposat a disputar el premi gros de l’animalada més profunda de la campanya al mateix senyor Rajoy. Com pot arribar a tal extrem? Molt senzill, si Rajoy està desesperat a Unió estan molt més que desesperats. Poden arribar a ser pobres aquest Nadal. Una data tan assenyalada i la pobra gent d’Unió sense un trist tros de pa que rossegar. Què lluny queden els torrons d’Agramunt i el cava de marca. Així, cal entendre l’atzagaiada del senyor Sánchez-Llibre quan alerta del possible increment dels rebuts de les escoles concertades al doble o al triple del preu actual. Tot per culpa del dimoni de la CUP, qui sap si del senyor Baños o de la pèrfida Anna Gabriel. En qualsevol cas, sembla que si el fantasma de l’increment de les quotes qualla, potser algú veurà reduït el fantasma de l’atur i de la misèria, no només moral, com en els darrers 30 anys, sinó ara també material. Cal recordar la frase emblemàtica del senyor Duran quan afirmava que ell no seria capaç de viure amb el sou d’un mestre?

Total, que a l’hora de votar s’ha de tenir molt present qui diu què, qui ha fet què, qui no fa res i, el més important, què volem que faci aquesta gent que ens vol governar.

Àlex Castillo
Sobre Àlex Castillo

Vocal Junta General de FaPaC Contacte: Twitter | Més articles