Escola inclusiva, realitat o ficció?

Les escoles concertades de la ciutat de Barcelona només concentren el 20% dels alumnes amb Necessitats Educatives Especials, malgrat que aquests centres ocupen el 60% de l'oferta finançada amb fons públic. Cal analitzar què hi ha al darrera d'aquesta elecció per part de les famílies.

Albert Riera
 

Segons l’actual legislació, en totes les escoles finançades amb fons públic n’hi ha una reserva de places per alumnes amb Necesitats Educatives Especials (NEE). Aquesta reserva és de dues places en cada grup, el que vol dir que si tenim un grup de 24 alumnes l’oferta per a la resta de les famílies és de 22 places.

A la ciutat de Barcelona tenim 2.202 unitats d’infantil i primària mentre que n’hi ha 2.700 unitats de concertada. És a dir, tenim aproximadament una oferta concertada que ocupa el 60% de l’oferta finançada amb fons públic.

Tenint present això, entendríem que la majoria de nens i nenes amb NEE haurian d’estudiar en escoles concertades. La realitat, però, no és aquesta. Aquest curs 261 alumnes amb NEE van a l’escola pública mentre que 68 ho fan a la concertada (segons dades del Consorci d’Educació de Barcelona, Informe Alumnat amb necessitats educatives específiques assignats als centres). D’aquesta manera, tot i oferir el 60% de les places de la ciutat, la concertada només concentra el 20% d’alumnes amb NEE.

Evidentment, això correspon a la voluntat de les famílies. Però, què s’amaga darrera d’aquesta elecció? Hem de defugir de l’anàlisi simplista perquè n’hi ha una realitat al darrera. Cal analitzar les situacions que originen aquesta derivació, ja que ens permetrà tenir una escola inclusiva per a totes i tots, i en qualsevol centre.

Avui en dia, podem dir clarament que moltes famílies amb nens amb NEE es veuen coaccionades a l’hora d’escollir escola per la seva situació econòmica. La gratuïtat de l’escola es una fal·làcia, tant a l’escola pública com a la concertada. Un element que permetria equilibrar la situació seria que, en el moment de fer la publicació de l’oferta de places, a la preinscripció les famílies tinguessin la informació adient sobre els costos de cada escola -materials, activitats, menjadors, extraescolars, etc- i, a més a més, en el cas de les concertades també l’import de les aportacions “voluntàries” a les diferents fundacions del centre en qüestió.

Existeix també la creença que a l’escola pública els alumnes amb NEE estaran més ben atesos i disposaran d’una major atenció. Si estem parlant de centres finançats amb fons públics, no hauria de tenir importància el centre on el nostre fill estigués matriculat.

Tampoc hem de descartar una selecció encoberta de famílies per part de certes direccions, tant públiques com concertades, en funció de les característiques determinades del centre. Una tendència que no podem obviar.

Escola Inclusiva sí, però per igual per a totes i tots. L’Adminisració, com a garant de la legislació, no es pot escudar en una suposada voluntat de les famílies per no fer res.

L’any 2010, la FaPaC ja es feia ressò de l’informe del Síndic de Greuges sobre segregació escolar. Han passat cinc anys i aquell document no ha perdut la seva validesa.

Recentment, s’ha publicat l’informe del Síndic de Greuges, Informe sobre els drets de l’infant (desembre 2015). Del seu punt 22, val la pena destacar les següents afirmacions:

“… els desequilibris existents en la composició social dels centres escolars en molts barris i municipis catalans i,…, sobre la concentració de la complexitat educativa en determinades escoles…”

“a Catalunya, el curs 2011/2012 hi havia un total de 78 centres de primària amb més d’un 50 % d’alumnat estranger, el 3’4 % del total, 20 dels quals amb més del 70 %; i a secundària , hi havia 37 centres amb més d’un 50 % d’alumnat estranger, el 3’5 % del total, 8 dels quals amb més del 70 %.”

“…el fenomen de la segregació escolar suposa una vulneració dels principis de no-discriminació, d’igualtat d’oportunitats i de cohesió social en l’exercici del dret a l’educació, protegits per la Convenció sobre els drets de l’infant de les Nacions Unides i per la legislació en màteria d’educació.”

“Per al conjunt de la societat,…, la segregació escolar té costos: té efectes negatius sobre el rendiment escolar del sistema educatiu i també sobre la convivència i la cohesió social present i futura.”

Parlem de cohesió social, d’immersió lingüística, d’igualtat d’oportunitats… Continuarem lluny d’aconseguir-ho si seguim permetent l’existència d’escoles gueto que concentren la segregació de determinats barris o seleccionen alumnes en funció de les seves capacitats.

Què hem de fer? Aplicar la legislació. Existeixen mecanismes dins de la legislació vigent per lluitar contra aquesta realitat, tal com recorda el Síndic de Greuges. Potser el problema real sigui la manca de voluntat política d’aplicar aquestes mesures o, en cas que aquestes no funcionin, haurem de buscar noves idees per pal·liar aquesta situació.

En qualsevol cas, l’escolarització inclusiva no s’ha d’entendre com un principi o una prioritat, sinó com un dret de l’infant i de l’adolescent. Per això, cal una voluntat política, real i ferma, per garantir que tots els alumnes puguin aprendre en condicions d’igualtat, és a dir, que els nens i joves amb NEE puguin estudiar en centres ordinaris al costat de la resta de companys. L’escola inclusiva és el motor de canvi de l’educació i de la societat i és per aquesta raó que continuarem lluitant.

Albert Riera
Sobre Albert Riera

President de FaPaC a Barcelona Ciutat Més articles