Sempre amb la lluita

En el moment actual les famílies hem de sumar forces i caminar plegades per canviar les polítiques educatives per aconseguir millores en l'educació dels nostres fills i filles. Des de la meva nova posició vull treballar per fer un pas endavant, perquè la nostra veu, la de les famílies d'arreu, sigui una i el màxim de representativa.

Montse Conejo
 

Com a mare no deixem de viure diferents etapes en la criança de les nostres filles i fills, i una de les nostres responsabilitats és vetllar perquè gaudeixin d’una educació de qualitat. Ens trobem en una situació en què les famílies hem de sumar forces i caminar plegades per canviar les polítiques educatives.

Un primer pas per fer-ho és a través de la nostra participació a les AMPA. En el meu cas, en el moment que la meva filla va començar l’escola ja vaig participar-hi i quan va ser el torn del meu fill ho vaig fer més activament. Des d’un principi, he tingut molt clar que aquest era l’espai idoni des d’on, mares i pares, podem aportar i treballar de forma col·lectiva per millorar l’ensenyament dels nostres infants i adolescents.

A Badalona, en aquella època (curs 2004/05), arrossegàvem una situació de manca de manteniment a les escoles i les AMPA vam començar a organitzar-nos. L’any 2006 vam crear la Fampa-Badalona per treballar conjuntament i anar tots a una. Realment, vèiem molt lluny la FaPaC. A partir d’aquell moment no hi ha hagut descans i la nostra activitat no s’ha aturat amb demandes ben diferents: construcció d’escoles, manteniment de les instal·lacions, recursos davant la situació de matrícula viva amb què ens trobàvem, i un llarg etcètera.

Ens vam trobar amb la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), després amb l’anomenada Setmana Blanca que, malgrat originar discrepàncies entre les famílies i els docents, va ser el moment en què ens vam adonar que no érem enemics i que teníem molts punts en comú. En la primera reunió del curs 2010/11, Fampa-Badalona vam decidir fer alguna acció passiva. En David Guerrero -actual president- ens va informar que cada dimarts uns mestres es posaven una samarreta groga on es podia llegir “SOS PER UN ENSENYAMENT DE QUALITAT”. Immediatament, vam mantenir trobades amb la junta de directors per trobar posicions per reivindicar a l’administració tot allò que necessitàvem. Estava clar que havíem d’anar junts en aquest viatge.

Així va néixer “Badalona es mou” i els dimarts grocs. Moltes escoles vam fer esforços per fer visible aquest símbol reivindicatiu com a mostra de la unitat de la comunitat educativa. L’AMPA de l’escola dels meus fills, Llorens Artigas, per exemple, va ser la primera a adquirir un miler de samarretes per abaratir el preu i fer-la córrer per tot arreu. Aquell era només el començament. La manifestació contra les retallades del 14 de maig del 2011 va ser un punt de trobada per a famílies i mestres amb samarreta groga i l’inici del moviment “Assemblea Groga”.

Des d’un principi tenia molt clar que l’AMPA és l’espai idoni des d’on, mares i pares, podem aportar i treballar de forma col·lectiva per millorar l’ensenyament dels nostres infants i adolescents.

El meu camí a la FaPaC va començar des de la Junta Territorial de Barcelona Comarques i l’any 2013 vaig entrar a formar part de la Junta General.

Una de les coses que em vaig proposar canviar a la FaPaC és la proximitat cap a les AMPA, doncs en moltes ocasions les associacions acostumem a veure lluny la federació a la qual pertanyem. El passat 12 de març vam celebrar l’Assemblea General a Ripollet i, precisament, un dels canvis organitzatius aprovats van en aquesta direcció: dividir Barcelona Comarques en cinc Juntes Territorials: Barcelona Comarques, Baix Llobregat, Catalunya Central, Maresme i Vallès Oriental i Vallès Occidental; també Tarragona en dos Juntes Territorials: el Tarragonès i Terres de l’Ebre.

D’aquesta manera, la federació passa de tenir cinc Juntes a organtizar-se en deu, un canvi important doncs és la manera que la FaPaC arribi a totes les AMPA federades de Catalunya i augmentar així el sentiment de pertinença. Cada Junta Territorial podrà decidir com i de quina manera vol treballar el seu territori perquè ningú millor que les famílies d’una mateixa àrea saben el que necessiten i cap a on volen anar.

Un altre dels meus objectius se centra a promoure que les dones participin més activament en els càrrecs de decisió a la FaPaC. No es tracta només d’allunyar-nos del fet que sempre hi ha més homes en els llocs de poder, sinó que, a més, la realitat és que les mares som majoria a les AMPA de les escoles de Catalunya. Per tant, és necessari treballar perquè les mares també estiguin en aquests llocs de decisió.

Per últim, altre objectiu principal és canviar les polítiques educatives d’aquest país. A les nostres escoles i instituts s’estan formant persones i elles són el futur del nostre país. Aquest aspecte sembla invisible per a l’administració que no li està donant cap importància amb la rellevància que requereix. De fet, cada vegada que ens governa un partit diferent ens canvia la Llei d’Educació i sempre sense el consens de la Comunitat Educativa. Ha arribat l’hora que totes i tots participem en quin tipus de Llei Educativa volem i exigir una llei blindada en el sentit de poder veure uns resultats.

Encara tenim molta feina a fer, però des de la meva nova posició vull treballar per fer un pas endavant, perquè la nostra veu, la de les famílies d’arreu, sigui una i el màxim de representativa.

Montse Conejo
Sobre Montse Conejo

Presidenta de la FaPaC Més articles