Una preinscripció escolar mal planificada i improvisada

La falta de previsió i planificació, la manca de mesures educatives, econòmiques i de recursos humans, la claríssima deixadesa en els cicles no obligatoris i el càstig a l'escola pública, tal com mostra el desenvolupament de la preinscripció per al curs 2016-2017, evidencia que el nou govern de la Generalitat no té com a prioritat l'educació per a la nostra societat.

Marco Béjar
 

Des que es va crear el nou Parlament i govern català no s’ha avançat gens en educació. No hi ha res que indiqui que s’intenta, almenys, millorar alguna cosa. Hem vist com es rebutjava l’eliminació dels concerts a les escoles que segreguen per sexe, convertint un dret social en una opció educativa, o com es rebutjava el debat d’una ILP d’Educació per modificar la LEC (Llei d’Educació de Catalunya) que hagués estat l’excusa perfecta per realitzar un nou pacte educatiu impulsat des de la ciutadania i agents socials. L’excusa, ben simple: ara no toca.

Però si hi ha una cosa que és un exemple que res ha canviat en aquests últims anys, i que no sembla que hagi de fer-ho, és el desenvolupament de la preinscripció per al curs 2016-17. Durant el període de preinscripció, que està a punt de finalitzar per al proper curs, estem comprovant com la planificació escolar pateix d’una falta greu de previsió, de mesures docents, econòmiques i socials que millorin la qualitat de la nostra educació en el seu conjunt.

El ball de tancaments i obertures de línies als grups de P3 està generant un caos a molts municipis, a més d’enfrontaments entre famílies i direccions de centres. Línies que inicialment s’anaven a tancar es tornen a obrir; d’altres es tanquen malgrat no estar contemplades; i s’obren noves línies imprevistes en forma dels coneguts “bolets”. La manca de planificació i improvisació és tan evident que costa creure aquesta manca de professionalitat dels nostres inspectors i personal tècnic del Departament d’Ensenyament i fa dubtar de si això és justament el què està buscant la Generalitat. Amb la simple mesura d’oferir les mateixes línies de P3 que l’any passat, acompanyada amb una baixada de ràtio a 21-22 alumnes per aula, tal com demanava la comunitat educativa, aquest problema hauria passat a ser molt puntual i s’hagués afegit una mesura clara de millora en la qualitat educativa per a aquest cicle.

D’altra banda, l’evident i conegudíssim augment de la demanda de places en la secundària obligatòria, sobretot a les zones més urbanes, no està sent acompanyat per noves infraestructures ni tampoc per un augment de personal docent. No hi ha cap mesura que pal·liï aquesta massificació, doncs l’antieducativa solució de l’augment de ràtio en anys anteriors està ja amortitzada.

La manca de mesures afecten, en major mesura, l’escola pública que és la que està patint més tancaments i, alhora, està rebent menys recursos proporcionalment al nivell socioeconòmic de les seves famílies. 

Pel que fa a l’educació no obligatòria ens trobem que s’estan heretant els mateixos problemes que en la secundària obligatòria, però amb l’afegit d’anys de desídia i abandonament en l’oferta, tant en batxillerat com en la formació professional. El pes de l’argument de ser una etapa no obligatòria permet a la Generalitat oblidar aquest període educatiu i traslladar les problemàtiques a les famílies i als alumnes.

Com no podia ser d’una altra manera, tota aquesta manca de mesures afecten, en major mesura, l’escola pública que és la que està patint més tancaments i, alhora, està rebent menys recursos proporcionalment al nivell socioeconòmic de les seves famílies, de manera que aquesta gestió clarament perjudica les famílies amb menys recursos.

Aquest fet provoca que el nostre sistema escolar deixi de ser el nostre principal instrument contra la desigualtat i la injustícia social per ser, paradoxalment, l’eina que l’alimenti i la generi. Resumint, la falta de previsió i planificació, la manca de mesures educatives, econòmiques i de recursos humans, la claríssima deixadesa en els cicles no obligatoris i el càstig a l’escola pública, tal com mostra el desenvolupament de la preinscripció per al curs 2016-2017, evidencia que el nou govern de la Generalitat no té com a prioritat l’educació per a la nostra societat.

Sobre Marco Béjar

Junta General de la FaPaC Més articles