Via judicial davant la mala planificació escolar

Les famílies de l'Escola Mar Nova han obert un nou camí, el de la justícia, per lluitar contra la mala planificació escolar i evitar el tancament de l'escola. És un pas endavant que ens omple d'ilusió i energia per frenar aquesta mercantilització de l'educació a la qual estem assistint i començar a millorar la qualitat educativa que tots volem. 

Marco Béjar
 

El passat dilluns 15 de novembre les famílies de l’escola Mar Nova de Premià de Mar, a través de la seva AMPA, han denunciat a la Generalitat de Catalunya per via administrativa pel tancament del centre, després d’esgotar totes les possibilitats de negociació i pressió. Aquestes no han estat poques. Diferents manifestacions i manifestos propis, recollida de més de 1.500 signatures al seu municipi, 5.200 signatures a través de la plataforma web Change.org, una moció al ple municipal amb tots els partits polítics en contra del tancament, inclosos aquells que formen l’actual govern de la Generalitat, el suport de totes les AMPA del municipi i, finalment, una resolució del Parlament  del 4 d’octubre per paralitzar la supressió de l’escola. Així les coses, les famílies de la Mar Nova han obert una nova via legal davant la mala planificació escolar.

Mentrestant, la Generalitat i el Departament d’Ensenyament segueixen endavant de forma unilateral aquest procés. ¿Per què? L’explicació és que no existeix cap planificació definida per part de la conselleria, tot es redueix a una reducció de costos, així de simple i d’increïble. N’hi havia altres possibilitats com eren baixar la ràtio base a 20 i, conseqüentment, redistribuir tots els alumnes de la població, també eliminar una línia concertada en una escola que en té tres, i/o eliminar una línia d’una escola pública que en té dues. Contràriament, la solució final va ser eliminar una escola completa.

Més del 90% dels tancaments han estat a l’escola pública, s’està obviant la massificació als centres públics de secundària i s’estan permetent noves línies concertades amb l’excusa del creixement natural d’aquestes.

La Generalitat no es planteja una planificació a nivell general que lluiti contra la desigualtat, que no permeti la creació d’escoles gueto, o corregeixi la gran segregació socioeconòmica que són els concerts educatius. Recordem-ho, aquests es van crear, en part, per poder donar oferta temporal educativa allà on no arribava l’escola pública (l’altra part era per mantenir i consolidar l’escola de l’església catòlica). Tampoc s’aprofita ara aquesta davallada demogràfica per recuperar ràtios base a 20-22 alumnes depenent de la població, amb la qual cosa tindríem la primera millora real de la qualitat educativa en aquests últims anys.

Contràriament, a la preinscripció d’aquest any, no només a determinades comarques sinó a tot el territori, hem assistit a un ball de propostes de tancaments i no tancaments d’escoles que ha estat vergonyós. Han tornat a aparèixer “bolets”, fent palès en molts casos una manca de previsió i coneixement de les problemàtiques de cada població que és realment alarmant.

El tancament d’un centre educatiu és sempre una notícia triste, es miri per on es vulgui mirar. Es perd un eix social del barri, una petita comunitat, una manera de fer i pensar l’educació, en definitiva, es perd vida comunitària.

Més del 90% dels tancaments han estat a l’escola pública, s’està obviant la massificació als centres públics de secundària i s’estan permetent noves línies concertades amb l’excusa del creixement natural d’aquestes. És del tot indignant i més tenint en compte els darrers informes del Síndic de Greuges sobre desigualtat que confirmen que no s’ha fet absolutament res per millorar aquesta situació en els últims deu anys i, en canvi, sí hi ha hagut una voluntat de mantenir les escoles gueto per “aïllar” la pobresa.

Davant d’això, l’únic fet comprovat i evident, si mirem el que ha passat aquest any i els anteriors, és que la planificació escolar només té un objectiu: la reducció de costos, l’erosió de l’escola pública i l’aposta pel manteniment de l’escola concertada.

El tancament d’un centre educatiu és sempre una notícia triste, es miri per on es vulgui mirar. Es perd un eix social del barri, es perd una petita comunitat, una manera de fer i pensar l’educació, en definitiva, es perd vida comunitària. Les famílies de la Mar Nova, però, han obert un nou camí, el de la justícia. Un camí que mai s’havia explorat fins ara, un camí que ens fa tenir ilusió per frenar aquesta mercantilització de l’educació a la qual estem assistint i començar a millorar la qualitat educativa. S’obre un camí que ens pot permetre canviar el rumb de la planificació escolar si la justícia obliga la Generalitat a assumir els seus compromisos. Des de la FaPaC no només donem suport a aquesta admirable iniciativa, sinó que la tindrem molt en compte com a exemple per tal de lluitar per allò que defensem: una escola pública i de qualitat.

Gràcies famílies de l’Escola Mar Nova.

Sobre Marco Béjar

Junta General de la FaPaC Més articles