Com s’oculta la problemàtica de les ràtios a les escoles?

Després d’una setmana amb la campanya activa “Abaixem les ràtios” per demanar abaixar la ràtio a 20, el Departament d’Ensenyament només ha contestat que no hi ha massificació i ha recordat que la ràtio mitja per aquest curs és de 22,2 a Infantil i de 22,4 a Primària. La realitat és ben diferent. Un bon exemple, la situació que vivim al municipi de Ripollet.

Marco Béjar
 

Després d’una setmana amb la campanya activa de la FaPaC “Abaixem les ràtios” per demanar abaixar la ràtio a 20, el Departament d’Ensenyament només ha contestat que no hi ha massificació i ha recordat que la ràtio mitja per aquest curs és de 22,2 a Infantil i de 22,4 a Primària, utilitzant la trampa lògica de les mitjanes.

Sempre es conta l’acudit, en aquest sentit, que una persona té dos pollastres i una altra no en té cap, la mesura és que cadascú té un pollastre quan en realitat la meitat de les persones no en té cap de pollastre.

En el cas de les ràtio el que es fa és juntar totes les dades hetererogènies i fer la mitjana pura, amb la qual cosa moltes de les àrees menys poblades de Catalunya es barregen amb les que estan massificades, o àrees molt diferents entre sí es barregen amb les dades, així es dilueix el problema barrejant allò bo amb allò dolent. Un exemple és la taula de nota de premsa del 17 març 2016, prèvia a la matrícula.

La taula mostra només la ràtio de P3 i 1r d’ESO i l’orienten a la millora de ràtio, minimitzant el problema dels anys anteriors.

La manera correcta és aconseguir que donin les dades de manera que es puguin trobar les problemàtiques o que les dades siguin el més significatives possibles. Per això s’acostumen a mostrar orientats o distribuïts segons la zona, o segons el nombre de casos on es produeix el problema que es vol estudiar.

La ràtio acostuma a mostrar els problemes següents:

  • Escoles gueto
  • Massificació en escoles (amb tot el que comporta)
  • Ocultació de manca de recursos, sobretot en escoles amb USEE (Unitats de Suport a l’Educació Especial).
  • Mala planificació escolar

Les dades de Ripollet per a l’escola pública a primària per a l’any 2016-17 (dades de setembre de 2016):

El color vermell indica un grup amb «bolet» (un grup addicional improvisat per encabir la demanda d’alumnes existent en una determinada escola). El color groc indica que aquest curs supera la ràtio 25.
La columna «Ofe» indica l’oferta d’alumnes per al curs. La columna «Mat» indica els matriculats per al curs.
El primer “total” indica el total ofertat, i el segon el total matriculat.
La fila de “Ràtio” de sota indica la ràtio mitjana per curs i la columna ràtio, la ratio mitjana per escola.
La fila “Nº esc >25” representa el nombre d’escoles en el curs que té ràtio més gran que >25.

La mateixa taula, però sense l’escola Tiana, que té la ràtio més baixa.

Les mateixes dades, però resumint-les tenim la següent taula:

La columna «Alumn+» indica el nombre d’alumnes de més que té aquella escola dels que hauria de tenir, atès el seu disseny. La columna «Curs> 25» indica el nombre de cursos que té ràtio per sobre de 25.

Observant aquestes dues taules veiem el següent:

  • La ràtio a Ripollet per escola pública a primària és 24,94, gairebé 25. Si eliminem l’escola Tiana, que és molt diferent, passa a ser 25,44, superior al límit de 25.
  • L’Anselm Clavé té la major ràtio, de 25,9, a més té 8 cursos que superen els 25 alumnes.
  • L’Enric Taché té 3 bolets i és la segona més massificada, amb 25,8. A més, té 92 alumnes, gairebé un clicle més repartit per aquestes escoles, això afegit al fet que té una USEE. Aquí la planificació ha estat dolenta i s’ha permès massificar més del que tocava, ja que la resta d’escoles de mas de una línia només tenen un bolet.
  • El Tiana està infrautilitzat. La problemàtica d’aquesta zona a Ripollet fa que el Tiana tingui unes ràtios fantàstiques, quan la resta d’escoles estan suportant la massificació. Aquí es detecta una altra mala planificació. Bé per l’elecció de la construcció, bé per definició de zones, bé per no obligar a famílies en matrícula oberta amb possibilitats d’anar-hi allà per tal de no massificar a la resta.
  • 6 de les 8 escoles públiques superen la ràtio de 25.
  • Tres cursos superen la ràtio de 25.
  • Si s’elimina l’escola Tiana de la distribució per ser una escola molt diferent en matrícula, tenim 6 de 7 escoles amb ràtio major de 25. També 7 cursos amb ràtios més grans de 25, i 2 d’aquests amb ràtios de 26. Amb un total de 216 alumnes de més que suporta el total de les nostres escoles.
  • Sense comptar el Tiana, hi ha 235 alumnes de més que superen la ràtio base a la resta d’escoles públiques, això equival a una línia completa més  (225).

En conclusió, Ripollet està lluny de les mitjanes de Catalunya i supera la ràtio de 25 en pràcticament totes les escoles i cursos, per tant, està massificada. La planificació no ha estat adequada deixant una escola infrautilitzada i soportant la resta d’escoles l’equivalent a una línia sencera.
Tot això, unit a la manca de recursos humans que han provocat les retallades, fan que la nostra Primària sigui molt més feble i que els nostres fills tinguin una educació de menys qualitat. Així que pensin com estaran a la secundària.

Sobre Marco Béjar

Junta General de la FaPaC Més articles