Revertim les polítiques educatives

Aquest inici d'any és un bon moment per fer-nos propòsits i marcar-nos reptes. Els nostres apunten en una direcció clara: aconseguir revertir les polítiques educatives actuals per assolir una educació pública i gratuïta de veritat que sigui capaç de garantir una igualtat d’oportunitats a tot l’alumnat. Hem de superar polèmiques orquestrades i debats intencionats i fer que l’educació sigui una prioritat en l’agenda política.

Belén Tascón
 

Després de les vacances comença un nou any i, per a la majoria de nosaltres, aquest inici de nova etapa suposa també un moment idoni per fer-nos propòsits i marcar-nos reptes. Els nostres no són nous, però apunten en una direcció ben clara: aconseguir revertir les polítiques educatives actuals per assolir una educació pública i gratuïta de veritat que sigui capaç de garantir una igualtat d’oportunitats a tot l’alumnat.

Sortim d’un any durant el qual hem tornat a constatar com l’educació continua sense ser una de les prioritats en l’agenda política. És cert que ha estat notícia i inclús portada d’alguns diaris, però no de la forma com ens agradaria que ho hagués estat. Hem assistit a diverses polèmiques orquestrades i debats intencionats que l’únic que han fet és posar pals a les rodes per continuar avançant i ajudar a perdre de vista allò que realment és important, és a dir, els problemes de desinversió estructural que pateix l’escola pública.

Per a nosaltres, els principals problemes tenen el seu origen en l’aplicació de polítiques mercantilitzadores i neoliberals basades en una reducció constant i sistemàtica dels pressupostos públics amb la intenció d’afeblir el teixit educatiu, a la vegada que es dóna entrada a nous agents i a nous principis pedagògics i socials aliens a l’esperit emancipador i transformador que ha de tenir l’educació pública.

La reducció del pressupost públic destinat a educació és un mal crònic que està passant factura. També és el principal senyal a tenir en compte per valorar quines són les prioritats reals del govern, no aquelles que el màrqueting polític ens vol fer creure. De poc serveix aprovar un decret per a l’escola inclusiva si no en garantim el dret i en destinem recursos suficients per dur-la a terme. Amb les xifres a la mà, el pressupost en educació per alumne ha caigut un 20% respecte l’any 2010, una dada preocupant que atempta contra la fita d’aconseguir una escola pública de qualitat i que converteix el nostre sistema en assistencialista. On para la promesa d’arribar a una inversió del 6% del PIB català tal com fixa la Llei d’Educació de Catalunya (LEC)?

És necessari dotar de més recursos l’educació pública i garantir la igualtat d’oportunitats, però també és necessari formar persones lliurepensadores, crítiques i amb sensibilitat, que evitin la reproducció d’aquestes desigualtats que estem vivint.

La consolidació de la segregació a les escoles és un altre front obert que ens preocupa, i molt, des de fa temps davant d’un govern que, en la nostra opinió, incentiva aquest fenomen. Per què? En primer lloc, a través del seu suport incondicional als concerts educatius que no només promouen les diferències de classe i cultura, sinó que les institucionalitzen. El mateix govern català, amb la gradual desinversió estructural en l’educació pública, ha deixat el sistema a punt del col·lapse i ha promogut un dels efectes -provocats- més perversos i segregadors que actualment viu l’escola pública: els copagaments de les famílies. Sense ells les escoles públiques es col·lapsarien, i amb ells les pròpies famílies generem diferències abismals entre escoles.

Estem creant la coneguda com a Triple Xarxa que, enlloc de pal·liar la segregació i fer de l’escola inclusiva una realitat, potencia l’aparició d’una escola pública de caràcter assistencial amb una altra de tendència elitista. Les escoles innovadores o avançades que, juntament amb l’escola concertada, coexisteixen dins la xarxa d’educació pública de Catalunya estan consolidant una segregació que ara també esdevé pedagògica i social.

Política educativa transformadora

Creiem que una política educativa transformadora i emancipadora no només és possible sinó necessària. Per això, hem de revertir les polítiques actuals així com els instruments que s’han posat en marxa per desenvolupar-les. És a dir, les proves diagnòstiques que promouen la competència entre els centres educatius públics, els decrets que privatitzen o externalitzen parts de serveis –n’és un exemple la proposta de decret de menjadors o el recent aprovat decret per a l’escola inclusiva-, la limitació de les funcions del consells escolars i la pèrdua de democràcia als centres, etc.

És necessari dotar de més recursos l’educació pública i garantir la igualtat d’oportunitats, però també és necessari formar persones lliurepensadores, crítiques i amb sensibilitat, que evitin la reproducció d’aquestes desigualtats que estem vivint. Si allò que volem és aconseguir una veritable transformació social, la política educativa del nou govern ha de girar entorn a eixos com són la democràcia, la igualtat d’oportunitats, el pensament crític, el sentit col·lectiu, la desmercantilització i l’emancipació.

Aquesta transformació real és clau portar-la a terme des dels feminismes, perquè només així serem capaços d’eliminar les discriminacions per raó de gènere, raça, classe o capacitat. Creiem que els feminismes es converteixen en una poderosa opció de canvi, en buscar, defensar i proposar la construcció de relacions de gènere basades en l’equitat, i evitant la reproducció de les desigualtats socials i de gènere.

Confiem en el futur, però la nostra entitat continuarà lluitant per garantir una educació pública de qualitat per a les properes generacions.

Belén Tascón
About Belén Tascón

Presidenta de la FaPaC More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*