Les direccions i la seva responsabilitat en la matriculació

Ningú posa en dubte la importància i la necessitat de les direccions en el disseny i la planificació escolar, així com la seva funció de referents per a les famílies i ajuntaments. El seu paper és clau i s'ha de mirar amb atenció.

fapac
 

Enric Català

El Departament d’Ensenyament i les diferents lleis educatives, tant centrals com autonòmiques, estan promovent una progressiva mercantilització de l’educació on el principal valor s’ha convertit en la competitivitat, un fet que està generant que entre els centres educatius -no ja només concertats sinó també públics- es produeixi una lluita per la demanda d’alumnes, de manera que la visió de cooperació entre escoles, o una visió global educativa a cada poble, s’està perdent i cada escola fa la guerra pel seu compte. D’altra banda, pel que fa a les famílies també hem caigut en aquesta dinàmica i la demanda dels centres educatius és un indicador del seu nivell.

On més es reflecteix això és en el procés d’admissió d’alumnes, és a dir, en la matrícula. Sens dubte, un dels actors que més pes té en la matrícula són les direccions dels centres escolars. Són el referent principal que, tant les famílies com els ajuntaments, disposen per prendre decisions sobre l’escolarització, tant a nivell individual com a nivell municipal. Les direccions intervenen en el procés d’admissió en diversos moments clau com són les portes obertes, la recollida de sol·licituds, així com en reunions personals prèvies a la preinscripció amb les famílies.

Les portes obertes s’han convertit en un procés de “venda”, de màrqueting, durant el qual s’informa d’allò que és bo de la teva escola i, alhora, d’allò dolent de les del voltant.

Les portes obertes són un moment molt important en el procés d’admissió perquè és quan les famílies recullen la informació principal sobre les escoles per a la seva elecció. Cada vegada més la tendència és anar cap a un discurs competitiu i de comparació amb altres escoles, és a dir, les portes obertes s’han convertit en un procés de “venda”, de màrqueting, durant el qual s’informa d’allò que és bo de la teva escola i, alhora, d’allò dolent de les del voltant. Això provoca que es generin prejudicis sobre els altres centres educatius, bé sigui perquè tenen menys demanda, bé perquè compten amb certa tipologia de pedagogia o de famílies, o bé per altres raons.

En les portes obertes aquesta informació és més general, però en el moment de lliurar les sol·licituds o bé en les reunions personals prèvies a la preinscripció és quan les direccions tenen el seu moment central per informar “de forma adequada” a les famílies segons els propis objectius de matriculació.

El Síndic de Greuges es fa ressò d’aquesta mala praxi de les direccions i en el seu Informe sobre segregació escolar de 2016 recomana algunes mesures per intentar corregir aquest aspecte:

  • “Instar els centres públics i concertats a no utilitzar en les jornades de portes obertes o en altres sistemes d’informació emprats en el procés d’admissió d’alumnat un discurs competitiu d’atracció de la demanda que, més enllà de presentar el propi centre, malmeti directament o indirectament la imatge social dels centres de l’entorn”.
  • “Desenvolupar polítiques de subjectivitat per combatre els prejudicis socials erròniament construïts sobre la realitat dels centres amb una demanda més feble, i que en poden reproduir la segregació escolar i l’estigmatització”.
  • “Desenvolupar polítiques de subjectivitat per combatre imaginaris socials que exaltin DETERMINADES tipologies de centre i en desprestigin d’altres, i per construir imaginaris alternatius favorables a l’equitat a l’admissió, com ara conscienciar la població de la necessitat de combatre la segregació escolar amb els instruments disponibles, també en la gestió del procés d’admissió d’alumnat”.

Aquests tres punts ja expliquen el per què d’alguns dels factors de rebuig de les famílies a certes escoles.

Aquesta gràfica de l’informe Síndic de Greuges indica que el principal factor de rebuig és “una escola amb baix nivell del professorat”, és a dir, un punt totalment subjectiu perquè es tracta d’un tret que no mesura la conselleria ni ningú altre. No hi ha cap tipus de llista o estudi que indiqui el nivell del professorat per centre, això només es pot explicar bé per la fama de les escoles i la seva demanda associada, o bé per la mala fe d’oferir informació dels resultats acadèmics comparatius sense tenir en compte que el factor que més incideix és el nivell socioeconòmic de les famílies d’aquestes escoles.

Que el tercer factor de rebuig sigui “el perfil social de l’alumne” hauria de donar-nos vergonya com a famílies i com a societat. És un fet, però, que des de les direccions i des de la resta de la comunitat educativa professional aquesta visió no es corregeix perquè no es tracta només d’un discurs competitiu sinó d’un discurs classista i de la por.

Les direccions també intervenen afavorint aquest rebuig, ja sigui ocultant o oferint erròniament la informació sobre la situació de les sol·licituds o de drets que tenen les famílies en el procés d’admissió, ocultant o exagerant la informació sobre els copagaments (preu del casal, sortides, menjador, etc) o altres aspectes que afecten les famílies, o bé redirigint les famílies amb alumnes amb necessitats educatives especials a centres amb USEE (Unitat de Suport a l’Educació Especial) indicant que no tenen el personal qualificat o que necessita.

Les direccions són part fonamental en la composició i en la presa de decisions de les Comissions de Garanties d’Admissió on participen també les famílies, l’ajuntament, el personal dels EAP, l’inspector de zona.

El Síndic de Greuges ho deixa molt clar en les seves recomanacions sobre la transparència i l’ús de la informació:

  • “Vetllar per donar a les famílies, abans o durant el procés d’admissió d’alumnat, una informació ajustada sobre els drets que tenen en l’elecció de centre i, amb voluntat de fer pedagogia i millorar-ne”.
  • “Analitzar la informació que donen els centres públics i concertats a les famílies durant el procés d’admissió d’alumnat i orientar-los a corregir les pràctiques de selecció adversa d’un determinat perfil social d’alumnat.”
  • “Instar els centres públics i concertats a respectar escrupolosament els principis d’equitat i d’inclusió de la diversitat social del seu entorn en la gestió del procés d’admissió i en la presentació dels projectes educatius de centre”.

Però no només aquí intervenen les direccions. També són part fonamental en la composició i en la presa de decisions de les Comissions de Garanties d’Admissió on participen també les famílies, l’ajuntament, el personal dels EAP, l’inspector de zona. És en aquest marc on es revisa el procés de matrícula, on es decideixen els casos complexos, on s’assigna la matrícula viva (matrícula fora de termini), i malauradament, on també s’exerceixen aquestes males pràctiques.

Les famílies de la FAPAC vam participar en unes 400 d’aquestes comissions després de molts anys d’intervenció a través de les xerrades de formació que oferim a les nostres mares i pares. Per tal de dur a terme una bona tasca en aquestes comissions sempre comentem aquests tres problemes que es donen en major o menor mesura i que reflecteixen la poca voluntat de fer les coses correctament, tenint en compte tothom i sense amagar informació:

  • “La comissió es reuneix a horaris incompatibles amb el nostre horari laboral. Solució: exigir reunions a la tarda. Tenim dret a ser presents”.
  • “A les reunions tot ve determinat per la comissió permanent o la junta restringida. Solució: exigir a la permanent almenys una estona per veure com s’estan gestionant les escolaritzacions, i demanar sempre informació de les actuacions a la reunió plenària”.
  • “Els centres on s’han escolaritzat els alumnes fora de termini no col·laboren, no truquen les famílies, posen entrebancs, etc. Solució: exigir a la Inspecció que faci complir la normativa a tots els centres; queixar-se als serveis territorials si això no s’està de fent”.

No només la FAPAC, també el Síndic recull alguns problemes relacionats amb aquestes comissions:

  • “Garantir que les comissions de garanties d’admissió i les oficines municipals  d’escolarització utilitzin activament els instruments que estableix l’ordenament  jurídic per combatre la segregació escolar.”
  • “Fomentar el disseny d’una estratègia compartida a escala local per combatre la segregació escolar amb els diferents poders públics i agents educatius que participen en l’admissió d’alumnat i que estan  representats en les comissions de garanties d’admissió.”
  • “Fomentar que les comissions de garanties d’admissió garanteixin la distribució equilibrada de l’alumnat escolaritzat fora de termini, i que apliquin activament les mesures previstes en l’ordenament jurídic vigent, com ara les ampliacions de ràtio,  per evitar que els centres amb una concentració elevada d’alumnat socialment  desfavorit escolaritzin la matrícula fora de termini socialment desfavorida, malgrat  disposar de vacants.”
  • “Promoure que les comissions de garanties d’admissió i els centres escolars duguin a terme les actuacions d’acompanyament i acollida necessàries per promoure la continuïtat de l’escolarització de l’alumnat  amb necessitats educatives específiques als centres assignats, i desenvolupar les mesures  necessàries de planificació educativa (reduccions de ràtio als centres amb vacants, per exemple) per evitar els moviments entre centres en els cursos intermedis.”

Ningú posa en dubte la importància i la necessitat de les direccions en el disseny i la planificació escolar, així com la seva funció de referents per a les famílies i ajuntaments. Tampoc es posa en dubte que hi ha moltes direccions que estan fent les coses bé, que altres actors com les famílies retroalimenta aquests hàbits o que la responsabilitat més gran és del Departament d’Ensenyament.

El procés d’admissió en moltes poblacions s’ha convertit en una guerra i moltes direccions han decidit protegir el seu projecte en detriment de la resta.

És un fet, però, que davant les diferents problemàtiques de matriculació, el procés d’admissió en moltes poblacions s’ha convertit en una guerra i moltes direccions han decidit protegir el seu projecte en detriment de la resta, provocant una major segregació, una menor diversitat i equitat, en definitiva, debilitant l’escola pública.

Cal que l’escola pública tingui altres valors i objectius que no siguin els del mercat, els de les etiquetes, els de la competitivitat. Això és cosa de tots. Les direccions han de tenir la visió, el desig i la voluntat de dirigir una escola amb l’objectiu de ser un lloc molt millor que la societat amb la qual conviu, en cas que no sigui així l’escola no només serà el reflex fidel d’aquesta societat sinó que la reforçarà.

Referències:

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*