Manifest “Matricula a la Pública”

En el marc de la presentació a la nostra campanya "Matricula a la Pública", en un acte públic celebrat, dimarts 20 de març, a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, hem llegit un manifest per promoure els valors de les escoles públiques, alertar de la manca de voluntat de l'administració per impulsar iniciatives com aquesta, i fer un repàs de les darreres lluites per l'educació.

Belén Tascón
 

MANIFEST “MATRICULA A LA PÚBLICA”

(Manifest llegit a l’acte de presentació de la campanya, dimarts 20 de març, a la Plaça Sant Jaume de Barcelona).

Bona tarda a tothom,

Gràcies per haver vingut a compartir aquesta tarda amb nosaltres.

Som la Belén Tascón i la Xènia Amorós, Presidenta i Vicepresidenta de la FaPaC.

Com totes sabeu, estem aquí per donar-li el tret de sortida a la campanya de preinscripció a l’escola pública.

El moment què decidim on matriculem a les nostres filles i fills és un moment molt important perquè aquesta decisió marcarà el futur de la nostra societat. I és per això que estem aquí.

No podem deixar de dir que ens ha costat molt aconseguir poder celebrar aquest acte, aquí, a la Plaça Sant Jaume, per nosaltres no és un lloc qualsevol. Estem davant el Palau de la Generalitat de Catalunya, des d’on es governa i es decideix el present i el futur de les nostres filles i fills. Des d’on s’haurien d’impulsar campanyes com aquesta per donar suport als centres educatius públics.

Tot i això, ens han posat moltes dificultats des de l’Ajuntament de Barcelona que tenim just darrera. Sabem que la campanya de foment de l’escola pública correspon a la Generalitat, però entenem que totes les administracions públiques en són corresponsables i han de participar en tot el que està a la seva mà per fer de la seva ciutat, una ciutat educadora que tingui com eixos bàsics el desenvolupament i la cohesió social. Això implica estar al costat dels moviments de base quan el Govern ens dóna l’esquena.

Però tot i així, un com més, la base social ha aconseguit superar tots els obstacles administratius, i finalment som aquí, en aquesta plaça, per donar el tret de sortida a la nostra campanya “Matricula a la Pública”.

No podem quedar-nos indiferents davant dels anuncis publicitaris de l’escola concertada en espais públics que paguem entre totes. No podem permetre que ens facin creure que l’escola pública i la concertada són el mateix.

I ara sí, ens toca demanar disculpes a totes les AMPA i famílies que formeu part de la FaPaC. Des de la nostra entitat lluitem contra el copagament de les famílies a l’escola pública i, una vegada més, heu fet una despesa que hauria d’haver assumit el Departament d’Ensenyament. Perquè l’escola pública és la de totes, gratuïta i universal i la única via per garantir la igualtat d’oportunitats.

Malgrat això, la FaPaC com a representant de les AMPA que secunden prop de mig milió de famílies a tota Catalunya, no ens podíem quedar indiferents davant la manca d’implicació del Departament d’Ensenyament per tirar endavant iniciatives de pes en favor del sistema educatiu públic. Si l’administració no és capaç de fer-ho, ho fem nosaltres, les famílies.

No podem quedar-nos indiferents davant dels anuncis publicitaris de l’escola concertada en espais públics que paguem entre totes. No podem permetre que ens facin creure que l’escola pública i la concertada són el mateix.

No podem ignorar que el model dels centres educatius privats, siguin o no sostinguts amb fons públics, són per se un model empresarial amb uns valors i una identitat pròpia, basada en el manteniment de la cultura de l’organització, en la competència i en la reproducció de les estructures patriarcals.

I és per això, que existeix el risc de transmetre un saber interessat que afecti al sentit crític i al lliure pensament i desenvolupament del seu alumnat.

És a l’escola pública on les famílies tenim garanties, on les famílies sabem quines normes s’apliquen, on podem tenir confiança en els mestres i professors perquè sabem que hi són els millors.

L’únic que tenen en comú l’escola pública i la concertada és que les mantenim totes dues amb els impostos de totes.  Però és a l’escola pública on les famílies tenim garanties, on les famílies sabem quines normes s’apliquen, on podem tenir confiança en els mestres i professors perquè sabem que hi són els millors.

Perquè els mestres i professors encara estan protegits per la llibertat de càtedra i la llibertat d’ensenyament. I això els dóna la oportunitat d’ensenyar a les nostres filles i fills a aprendre a ser lliures, a construir la seva identitat i el seu esperit crític.

L’escola és un dels espais més importants en l’aportació de les nocions de socialització per a la vida de les nostres filles i fills, però el paper de les famílies i la comunitat és fonamental. Per això nosaltres no caurem en la trampa de triar escola. Sabem que aquesta tria ens divideix.

No volem haver d’entrar en competició per enfrontar escoles i projectes i determinar que una és millor que l’altra. Sabem que l’escola pública, tota l’escola pública, és de qualitat i ho reivindiquem.

Nosaltres volem l’escola pública del nostre barri perquè ens permet fer xarxa, fer comunitat, organitzar-nos més i millor quan alguna cosa no funciona bé. Perquè sabem que l’educació de les nostres filles i fills no s’acaba a l’escola sinó que continua al barri, segueix a casa, es consolida al poble o a la ciutat des d’on poden obrir les ales  per aixecar el vol i conèixer el món.

La xarxa, el barri, la nostra implicació en l’escola pública ens ha permès a les famílies liderar moltes lluites. Malgrat els obstacles de l’administració hem pogut tirar-les endavant. I ho continuarem fent.

Hem convidat a aquesta presentació de campanya a TOTS els representats polítics, sabem que tenen agendes plenes i molts compromisos, però on son? Si realment creuen en l’educació pública, com és que no hi ha iniciatives públiques per fomentar-la i donar-li suport?

La xarxa, el barri, la nostra implicació en l’escola pública ens ha permès a les famílies liderar moltes lluites. Malgrat els obstacles de l’administració hem pogut tirar-les endavant. I ho continuarem fent.

En els últims temps ens hem hagut d’alçar contra molts atacs a l’educació pública i el que significa.

Contra la renovació dels 1956 concerts educatius, incloent la renovació dels concerts de les escoles que segreguen per sexe, ignorant els acords presos pel Parlament que són expressió de la voluntat popular.

No podem permetre que l’única partida pressupostària que s’ha incrementat des del curs 2010-2011 sigui la de l’escola concertada que segrega per raons socioeconòmiques, de gènere i per creences religioses .

Contra les proves externes i estandaritzades que obren la porta a la privatització de l’educació i a la seva mercantilització. Que ensinistren a les nenes i els nens per superar determinades proves.

No volem rànquings entre centres ni sistemes educatius basats en la competència. Volem alumnes amb capacitat crítica i lliures.

Contra la militarització de l’Educació: hem reclamat espais educatius lliure d’exèrcits i d’armes.

El que l’exercit fa al Saló de l’ensenyament és reclutar adolescents per ensenyar-los a solucionar els problemes amb violència, lluny de treballar amb mecanismes de prevenció, mediació i cooperació. En contraposició amb els valors que s’educa a l’escola pública. Les armes no eduquen, les armes maten.

Contra el masclisme i el patriarcat: L’educació inicial és l’etapa principal durant la qual es construeixen les identitats sexuals i de gènere. Per això vam sortir el 8 de març amb tota la comunitat educativa i tot el moviment feminista per exigir el dret a una educació pública, laica i feminista, lliure de valors heteropatriarcals i imperialistes. Vam reivindicar el dret a una formació afectivo-sexual que ensenyi en la diversitat, sense pors, sense complexos, sense cosificació, i que no permeti ni una sola agressió masclista ni LGTBIfòbica a les aules.

Contra la LEC i la LOMCE: que eliminen la participació democràtica de les famílies a les escoles i el seu funcionament horitzonat i plural. Que prioritzen l’elecció de centre per sobre de l’accés a l’educació en condicions d’igualtat. Que posen al mateix nivell l’escola pública i l’escola concertada.

Contra la creació de dues comunitats lingüístiques: I ho hem fet insistint en què la immersió lingüística que és i ha estat un exemple contra la segregació per raó de llengua i que el problema que pateix l’educació pública no és aquest, sinó la desinversió progressiva i la privatització dels serveis educatius públics.

Estem preparades per afrontar el període de preinscripció i estar vigilants a pràctiques que ens portin a tancaments de línies de l’escola pública mentre l’escola concertada en guanya amb el pas dels anys.

Contra les acusacions d’adoctrinament dels nostres mestres i professores: hem defensat que es pugui parlar de qualsevol tema a les aules amb llibertat. Hem denunciat que les acusacions per la via penal de les nostres mestres no és res més que la utilització del mecanisme de la por per part de l’Estat per controlar què s’ensenya i imposar l’autocensura.

Contra un decret de menjador que només tenia en compte a les famílies quan parlava de qui havia d’assumir el cost del servei: hem treballat durament perquè es reconegui el servei de menjador com un servei públic emmarcat en el dret a l’educació. Que el temps de menjador sigui considerat temps educatiu i es sentin les bases per caminar cap a la gratuïtat i universalitat del servei en tots el nivells pre-universitaris. Encara no ho hem aconseguit, però seguim treballant i seguirem lluitant

Hem defensat i seguirem defensant un escola realment inclusiva, on la diferència sigui un valor positiu en l’aprenentatge i no una lacra com l’administració vol fer creure, condicionant l’escola inclusiva a partides pressupostàries. L’escola inclusiva és un canvi cultural, és una aposta per la diferència com un valor positiu i això només requereix de voluntat política.

Estem preparades per afrontar aquest període de preinscripció i estar vigilants a pràctiques que ens portin a tancaments de línies de l’escola pública mentre l’escola concertada en guanya amb el pas dels anys.

Volem que la llei de transparència ens permeti accedir a les dades per poder analitzar-les i controlar l’acció del govern. No ens serveixen quan el procés de matricula ha finalitzat. Això es diu opacitat.

No tingueu dubtes, la FaPaC i la resta de la comunitat educativa seguirem treballant plegats i amb totes les energies per una escola pública de qualitat, catalana, laica, equitativa, inclusiva, gratuïta, universal, democràtica, coeducativa i feminista.

 

Belén Tascón
About Belén Tascón

Presidenta de la FaPaC More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*